FLY ME TO THE MOON o les aventures aeroespacials

Fotograma de la pel·lícula de Georges Méliès Le voyage dans la Lune, 1902

El mes de juliol, una de les èpoques de l’any en què més temps passem exposats al sol a les nostres latituds, té una rellevància especial pel que fa a la Lluna, l’arribada a la qual va marcar un dels moments més significatius de la història de la humanitat i la tecnologia. Ens referim a l’expedició de l’Apol·lo 11, la missió espacial que va dur l’home per primer cop a la Lluna. La missió es va enviar a l’espai el 16 de juliol de 1969 i va arribar a la superfície lunar quatre dies més tard, de manera que el dia 21 Neil Armstrong esdevenia el primer ésser humà en trepitjar-la, seguit pel seu company Aldrin. Els que teniu una certa edat és probable que recordeu aquelles imatges en blanc i negre de l’època que van ser retransmeses en directe arreu del món i seguides per uns 600 milions de persones. La famosa frase pronunciada per Amstrong “un petit pas per a un home però un gran salt per a la humanitat” va ressonar arreu del món.

Com ja sabeu, a Culturejant no ens dediquem a les missions espacials, tot i que de vegades sí que volem agafar la lluna amb les dents o ens perdem a la lluna de València, però del que sí voldríem parlar-vos és d’aquest anhel per arribar-hi que ha quedat ben representat a la literatura, al cinema i a la música, en primer lloc, i de la repercussió que aquesta fita ha tingut i segueix tenint en la cultura popular.

La pel·lícula Le voyage dans la Lune de George Méliès, estrenada el 1902, és una de les primeres obres del setè art. S’hi explica la història d’un grup de científics excèntrics, capitanejats pel professor Barbenfouillis -interpretat pel mateix Méliès- que aconsegueixen arribar a la Lluna, vestits amb jaqué, levita i barret -res a veure amb el vestit d’astronauta d’Armstrong i companyia-, on es troben amb els selenites, a qui no fa gaire gràcia la seva presència. Així doncs, els científics acaben tornant a la Terra després d’aconseguir fugir dels habitants lunars ajudats pels seus paraigües. La pel·lícula, de poc més de dotze minuts, va obtenir un gran èxit de públic i fou tota una experiència per a la societat parisenca de l’època. Com a curiositat, val a dir que el 1993 es va trobar a la Filmoteca de Catalunya una edició en color de Le voyage dans la Lune, acolorida pel propi Méliès i que s’havia donat per perduda durant molts anys.

Al següent enllaç hi trobareu la pel·lícula completa:

De fet, Georges Méliès es va inspirar en les obres de l’escriptor francès Jules Verne (1828-1905) De la terra a la lluna i Al voltant de la lluna publicades una darrera l’altra i en edició doble el 1872. Aquestes novel·les fantàstiques son un intent de descriure per primer cop i amb la minuciositat d’un científic els problemes que calia resoldre per enviar un objecte a la Lluna. La capacitat visionària de Verne queda palesa en el fet que a les obres esmentades la durada del viatge fou de 97 hores, és a dir 4 dies i una hora, i un segle més tard, la missió de la NASA va fer el primer viatge tripulat a la Lluna i hi va trigar 4 dies.

A més de servir d’inspiració a la pel·lícula de Méliès, i a una altra adaptació del 1958, De la tierra a la luna, dirigida per Byron Haskin i protagonitzada per Joseph Cotten i George Sanders, l’obra de Verne va deixar la seva petjada en el món musical de l’època. El 1875 va ser l’esperó de l’òpera “de fades” del compositor i violoncel·lista franco-alemany Offenbach (1819-1880), de la mateixa generació que Verne, amb el títol també de Le voyage dans la lune i amb llibret en francès de LetterrieVanloo y Mortier. Malauradament, és una de les obres menys representades d’Offenbach en els nostres temps, tot i que aquí podem escoltar-ne l’acte final.

Partint d’aquests antecedents, no sorprèn que l’any passat, quan es va celebrar el 50 aniversari de la missió espacial de l’Apol·lo 11, apareguessin tot un seguit de publicacions que tenen com a denominador comú la història d’aquesta missió en particular i /o una visió més global de les missions espacials. Apolo 11 (Ed. Crítica, 2019)d’Eduardo García Lama -enginyer de la NASA- explica l’odissea que va suposar aquesta missió de forma novel·lada, però seguint les transcripcions oficials del vol, a més d’afegir-hi anècdotes i experiències dels astronautes, amb la qual cosa ens ofereix la visió no només tècnica sinó humana d’aquesta fita. D’altra banda, el professor de la Universitat Autònoma de Madrid, David Moriente, va publicar “España, ¿me reciben?” Astronáutica y cultura popular (1957-1989) (editat per la Universidad de Cantabria, 2019). L’autor analitza l’emergència de la tecnologia aeroespacial a les albors dels segle XX i la seva repercussió en la cultura de masses a la societat espanyola, des del llançament de la sonda Sputnik el 4 de 1957 fins a la caiguda del sistema socialista a finals de la dècada de 1980.

Per anar acabant, no podem oblidar cançons com Fly Me To The Moon, escrita per Bart Howard el 1954 i titulada originàriament In Other Words, però que es va canviar pel títol que Frank Sinatra va popularitzar el 1964, precisament per la influència de les missions Apol·lo a la cultura popular nord-americana, i de la que existeixen més de cent versions diferents. Una de les nostres preferides és la de la cantat brasilera Astrud Gilberto i la seva veu vellutada, que ens transporta a un altre temps i un altre espai en aquest vídeo.

Acabem però tocant de peus a terra i ben a prop de casa, proposant-vos una visita a CaixaFòrum Girona, on podeu visitar l’exposició dedicada a aquesta aventura espacial fins al 20 de setembre d’enguany. Cliqueu sobre la imatge per accedir a la web de l’exposició.

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *