Espai de Creixement Personal

Educar

La paraula educar és d’origen llatí “ducere “que significa “guiar o conduir” en el coneixement. Educar consisteix a ensenyar a primerenca edat valors, coneixements, costums i formes d’actuar, que permeten a un individu viure en societat.”

Aquestes paraules són unes de les moltes que trobem als diccionaris com significat del verb educar. Si ens hi fixem, parla de “guiar o conduir, d’ensenyar a primera edat valors, costums i formes d’actuar” i, ens recorda també que ens permetrà de viure en societat.”

Abans de seguir, recordo que les paraules que llegiu en els meus articles, són fruit de tot el que vaig aprendre, tant de la vida com dels cursos i, és la meva manera d’interpretar la mateixa en funció del meu criteri de creixement personal i espiritualitat.

En primer lloc, l’educació ve de casa. Vol dir que, les primeres persones que em donen una motxilla plena d’informacions corporals i verbals a través dels quals em mouré en la societat (amb tot el conjunt de persones que trobaré per compartir el meu camí), són els nostres pares. Els pares tenim una responsabilitat molt marcada. Però sempre estem al mateix!

Abans de ser mare, li vaig dir a la meva filla que el millor pas abans de tenir fills és sanar la nostra ànima per evitar de traslladar a les nostres criatures les nostres mancances o debilitats, tot i que a la vida “real” és més complicat posar-ho en pràctica.

En l’últim article vaig utilitzar la frase que tots som víctimes. Això explica clarament que, tot el que no hem curat abans de tenir nens, serà l’herència que ells tindran. Les malalties i el caràcter són una petita part, no l’única raó, perquè també madurem karmes propis i tenim una evolució diferent.

Observeu els vostres hereus i trobareu raons per dir que porten al damunt els vostres “problemes” no solucionats. El fet de ser víctima consisteix a haver après, en el seu moment, actituds equivocades i ensenyar-les als nostres successors, des dels avis als nets, per entendre’ns. Tots tenim un paper molt important perquè per canviar patrons generacionals són necessaris molts factors: reconèixer que estem equivocats, acceptar-ho i sanar-ho.

I com ho reconeixem? Del comportament dels nens: amb nosaltres, a l’escola, amb qualsevol persona que es relacionin. Ells no són així perquè sí, són així perquè han vingut a ser els nostres mestres i a assolir patrons basats en l’amor.

Els petits ho absorbeixen absolutament tot ja en el seu primer hàbitat: la panxa de les mares. Reconeixen el to que fem servir, les veus, les energies. Dins de la panxa és molt important fer una gestació serena. Quan els tenim en els braços creiem que són com ninots, sense capacitat d’entendre i, estem totalment equivocats! Saben més del que creiem!

A part dels seus dolors físics, tenen una capacitat de portar-nos a on volen ells, per cansament, per no saber actuar, per no tenir paciència, per no aguantar l’estrès al qual ens sotmeten.

A més, quan ja són una mica grandets (2 anys), ja comencen a fer i dir coses que no ens agraden i, en aquest moment, el que hem de pensar és: en què m’he equivocat?

No fem cas a com actuem endavant d’ells. Fixem-nos en nosaltres o en el pare de la criatura o dels membres que viuen amb nosaltres. Quin to de veu fem servir? Com ens dirigim vers tothom? Com tractem les persones i les coses? Amb quina energia ens movem i parlem?

Diàriament, no fem cas a res de tot això. Però recordem que els nens ho copien exactament tot dels comportaments que veuen. No aprenen el que diem, aprenem el que fem!

Un nen és amor pur. No està contaminat de patrons equivocats. Doncs donem-li el respecte que mereix. Donem-li importància, escoltem les seves inquietuds, donem espai a les seves iniciatives, deixem que sigui ell, un ésser únic i diferent de nosaltres. No li diguem “fes això perquè sempre s’ha fet així o perquè ho dic jo”! Eduquem amb AMOR.

Està clar que no vol dir que tot ha de ser sí, absolutament. Hem de ser contundents, coherents, i saber quan i com dir que si i que no. Sobretot s’han de marcar límits però sempre des de l’amor.

Ensenyem amb la natura, amb el respecte vers nosaltres mateixos i tothom, començant pel si us plau i gràcies, que ja gairebé mai se sent. Des de ben petitons, fem l’esforç de formular frases quan parlem amb ells sempre amb si us plau i gràcies, també per a nosaltres mateixos.

I sobretot, guiem-los a què tot ho poden fer sols, digerint les frustracions que la vida ens posa. Ensenyant-los que és bo equivocar-se perquè vol dir que seguim el nostre criteri, que som lliures de decidir com experimentar les experiències. Que tenim ales per volar perquè tots som amos de nosaltres mateixos.

L’educació és un tema molt ampli. I reduir-ho a poques paraules és impossible perquè hi ha molts exemples que ajudarien a actuar amb sentit comú.

Només dic: féu servir el cor sempre i actueu com a vosaltres ús hagués agradat o us agradaria que es mostressin davant vostre. Educar és formar adults des de l’amor perquè assoleixin l’equilibri pisco-físic emocional per viure feliços i en harmonia amb si mateixos i els altres.

NAMASTE

🌻 Raig de Sol

Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *