Espai de Creixement Personal

La respiració

Quantes vegades pensem a la respiració com a la nostra eina més important per viure?

Els pulmons i tots els òrgans del cos estan «programats» perquè funcionin amb inèrcia, per si sols, fins al dia que la nostra ànima es quedi dins de les nostres perfectes màquines humanes. Dic programats, perquè els òrgans ja saben quan naixem el que han de fer, sense que ningú els engegui o els posi en marxa. Qui els programa? A cadascú la seva teoria.

Naixem màquines perfectes, això és indiscutible!

Quina llastima que no donem prou importància a tot el que mecànicament (respirar, veure, sentir, escoltar, etc.) fem i que ningú ens faci parar (des que obrim els ulls en el planeta) a pensar a la sort que tenim i donar les gràcies per tanta perfecció que ens permet gaudir de la bellesa que cada dia ens ofereix la Terra.

Per què respirem? Sense dubte per viure. I com s’ha de respirar? I per què hem de fer-ho en una determinada seqüència? Que és la respiració conscient, per què serveix?

Respirem inhalant l’oxigen exterior (que prové de la naturalesa: arbres, plantes, llum del sol), a través de les foses nasals o de la boca, passant per la tràquea, per la faringe, pels bronquis i bronquíols, pels pulmons i pel diafragma. Llavors passa al cor que, a través de la sang el distribueix a tot el cos. Quan torna als pulmons, expulsem l’òxid de carboni. I es torna a començar. Això és sintetitzat, el recorregut que fa l’aire dins nostre, sense que nosaltres ens n’adonem. Amb pocs segons es realitza tota aquesta dansa invisible, tocant totes aquestes parts del cos, també imperceptibles. No és un miracle?

Doncs, tota aquesta explicació serveix per arribar a recordar que, una cosa tan senzilla com respirar, és un mecanisme inconscient i natural que té el cos humà i que ni tan sols ens recordem d’agrair!

Donem tant per descomptat tot el que fa el nostre cos que no li fem cas, ni quan està bé, menys quan es posa malalt. I té una manera tan sotil per comunicar amb nosaltres i tant pacient i insistent, que hauríem de venerar-ho des que comença el primer bateg del cor fora de l’úter de les nostres mares.

Una correcta respiració és quan inhalem pel nas i inflem la panxa i expandim el tòrax i exhalem tant pel nas com per la boca i desinflem la panxa i reduïm el tòrax.

La qüestió és respirar i aprendre-ho a fer de manera lenta i profunda, sobretot assimilar-ho com un hàbit i, en particular, fer-ho quan notem una alteració de les pulsacions, quan tenim un disgust, quan notem que ens estem cabrejant i altres sentiments que ens provoquin estres.

Quan parem i només ens dediquem a respirar de forma voluntària, és quan parlem de respiració conscient. Quan decidim practicar l’art de respirar i ens entreguem totalment al nostre «jo» intern. Només respirem pel gust de fer-ho i sentir-nos. Sí, perquè quan respirem amb consciència podem notar tot el nostre cos i fer una connexió tal que només traiem beneficis: controlem la ment que és la causa de tots els mals perquè cada experiència neix d’un pensament i, aprenem a no jutjar-los, gaudim d’una relaxació profunda, hi ha bona oxigenació del cervell, controlem els sentiments i les emocions, recuperem la nostra calma i la nostra pau: retrobem el nostre centre!

Caldrà seure en una cadira, la planta dels peus tocant a terra, esquena recta i espatlles relaxades, la barbeta vers el pit, els braços relaxats sobre les cames i els ulls tancats. Sobretot sense distraccions (telèfons, timbre, etc.)

Ara cal practicar i això se li diu consciència plena, que ve a ser la meditació de tota la vida, reduït a RESPIRACIÓ! Pot ser avui en dia aconsellar a les persones que facin meditació sona una mica violent o ridícul perquè la paraula s’associa a figures de l’est, vestits amb túnica, que beuen infusions i que no es veuen amb bons ulls, poden semblar individus una mica bojos i que viuen en un món lluny i inimaginable. Doncs no és així, simplement la seva cultura els porta a viure en una vida no materialista i consumista com la nostra i, no acabem d’entendre’ls. I ens oblidem que el que més és feliç no és el que més té, sinó el que menys necessita!

Si ensenyem als nens aquesta tècnica, formarem nens capaços de viure en pau. Nens idonis a captar les seves emocions i gestionar-les, adquirint sanes relacions humanes.

És molt bo que després de molts anys hagi florit i s’estigui estenent el tema espiritual. És el que la humanitat necessita! Passarà, però molt de temps perquè es pugui palpar una nova realitat i, potser molts de nosaltres ja ho viurem en un altre estat d’energia.

Sobretot en aquest temps, deixem acantonats pensaments inútils, tòxics i agonitzants. Quan estem assaltats d’angoixa, de mal de caps, d’opressió al pit, només recordem de respirar amb consciència. La majoria de les vegades tot se’n va reconciliant-nos amb el nostre poder interior! A aquella força intrínseca que vam perdre de vista inconscientment.

NAMASTE

 🌻 Raig de Sol

Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *