Espai de Creixement Personal

Testimoniança

Escoltant molts àudios a YouTube, un dia vaig començar a escoltar un metge: el doctor Mario Alonso Puig, cirurgià amb vint-i-sis anys d’experiència professional.

Les primeres gravacions no les trobava gaire interessants. Passant el temps, escoltant monòlegs diferents, vaig descobrir més sintonia amb la seva veu i amb la manera en què ho explicava.

No eren els temes que no eren atractius. Era la seva forma, el seu estil, que no em resultaven estimulant i engrescador, sota la meva manera d’assimilar-ho.

Ja no recordo quin va ser el que em va començar a semblar fascinant. Només dic, i sempre sostindré que si un metge ha arribat a la conclusió que la ciència sense l’educació emocional no té raó de ser, us podeu imaginar la repercussió que tindria socialment, si la política en permetés més divulgació o feta en un context diferent?

Quan parlo d’arguments emocionals, òbviament exposo exemples que he viscut en primera persona. Si aprenem alguna cosa, però només la volem transmetre repetint-la de memòria, és traslladar conceptes sense ànima. Vull dir que, si desconec el que em provoca reaccions i sensacions extraordinàries, com puc compartir informacions si no les he comprovat! Com puc afirmar que un aliment és bo o no, si ni tan sols l’he menjat? Per això és molt important experimentar en la pell d’un mateix per explicar amb coneixement de causa.

Si dic que per tenir una bona comunicació amb tothom és rellevant fer servir paraules amoroses i un to dolç, tanmateix jo continuo fent-ho amb crits i renecs, com poden tenir força les meves paraules. No es pot predicar el que no es creu.

Amb aquesta introducció vull també exterioritzar que no fa gaire temps em van acusar (amb to conflictiu) de ser irresponsable per narrar fets que em van passar i es van solucionar sense tenir cap mena de testimoniança per escrit. I com podia fer-ne bandera com si res. El sol fet que estic bé de salut no va ser suficient per donar importància al relat.

Penso que la persona a la qual vaig mencionar el succeït per posar-li un exemple de com funciona a les nostres vides l’educació emocional té tanta por, en desconèixer els temes espirituals i la seva funció, que l’única manera de reaccionar que va ser “bordar-me”. No el culpo, no el jutjo, només em sap greu que encara hi ha moltes persones que, per no tenir els conceptes clars d’aquesta filosofia de vida, van menyspreant el que encara és el misteri de la vida. I, com vaig escriure fa poc, tot el que fem i esmentem, si no és amb bones intencions, sempre va en contra nostra.

Recuperant el fil del Sr. Mario Alonso Puig, aconsello poder tafanejar les seves reflexions, els seus raonaments i les seves experiències com a metge. Per a mi, és màgia que una persona diplomada a Harvard, amb una carrera de vint-i-sis anys en hospitals, amb pacients malalts i només curant-los amb mètode rutinari i tradicional com els medicaments, hagi sentit la necessitat de buscar respostes que la ciència no té.

Quina evidència més clara i demostrable. Segur que té més força que tots els que intentem, des de fa molt de temps, divulgar eines per superar situacions angoixants que ens provoquen un dolor físic inútil.

Com sempre dic: portem la ment a empoderar-nos de la nostra vida. Siguem capaços de respirar conscientment per entendre que volem canviar el nostre centre d’atenció. Perquè tot allò en què penses, s’expandeix i agafa força per materialitzar-se.

Em sento tan feliç que en aquesta vida terrenal hagi pogut començar de jove a formar-me amb aquesta recepta de recursos emocionals i espirituals, que espero que tota la humanitat faci el salt al buit sense por, només confiant en el fet que tot és cert, té fonaments i èxit i, que ho faci tan aviat com es pugui.

D’aquí, també les ganes de reprendre els meus estudis sobre el cos humà i tot el que calgui per entendre quines repercussions hi ha en la nostra salut. L’aplicació del que ensenya l’espiritualitat. Descobrir que tot aquest conjunt de revelacions al voltant del funcionament del cos humà és el que sempre ha existit i que la ciència comença a acceptar i destapar. Que ja no és un tabú, ridícul, un misteri i genera por.

Em sento alleugerida comprovant que el meu món de bruixes i fantasies cada dia es fa més realitat.

També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.

Ús envio una gran abraçada de Llum.

NAMASTE

 🌻 Raig de Sol

close

Hola 👋
Benvingut al diari digital

de Ràdio Platja d'Aro.

Subscriu-te i rep les últimes notícies a la teva bústia, cada dia.

No enviem correu brossa! Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Mou la fletxa a la dreta

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.