Com cada any, hem arribat a la pausa d’estiu.
Estic molt contenta de compartir amb vosaltres tot el que vibra amb mi.
I, sabent que han començat a despertar diverses persones, ja m’omple i em fa feliç.
Comprenc que la introspecció, treballar-se a un mateix des de l’interior és complex, dur i lent. Entenc, també, que no és com prendre una pastilla, que ràpidament pot treure’t un dolor físic. Però és l’únic camí per poder començar a ser lliures i feliços.
Per a tenir equilibri psicofísic emocional, com sempre recordo, cal començar per la sanació de la relació entre pare i mare. Aconsello escriure i prendre consciència de la relació amb els vostres pares, vius físicament o energèticament.
Recordeu-vos d’ells conscientment: quin diàleg teníeu? Com us parlaven, quines paraules feien servir, quin to? Quines frases repetides deien? Com us sentíeu? Us abraçaven i acariciaven? Eren amorosos? Us donaven sempre el que volíeu o posaven límits? Acompanyaven i donaven suport a les vostres decisions? Quins caràcters tenien, que recordeu d’ells, de la seva manera d’actuar entre ells mateixos? Encara són així, o han anat canviant la seva manera de ser?
És molt important que recordeu i feu aquest treball. No deixeu cap detall, ni per avorriment, ni per dolor!
Si us ameu, heu de tenir paciència per fer un viatge al passat i tornar a sentir les emocions que us van provocar totes les preguntes que us he fet!
Quantes d’aquestes emocions s’han transformat en sentiments? Esteu repetint els mateixos patrons apresos amb mare i pare?
I a l’escola, com eren els vostres mestres? Què us repetien sempre? Com us acompanyaven en l’àmbit emocional i didàctic?
Creieu que sou el que tota la gent us van fer creure que sou? O hi ha una persona diferent darrere de la màscara que us vàreu posar?
A propòsit d’aquesta última paraula, tots coneixem una pel·lícula molt famosa: «La mascara». Quin creieu que és el missatge que els autors volen expressar en «silenci»?
L’actor principal, Jim Carrey, va manifestar: “no esperes que todo el mundo te ame, la mayoría de las personas ni siquiera se aman a sí mismas”.
Noteu com a través del cine i de l’espectacle en general, ens estan ajudant a despertar les consciències, tan adormides!
Tal com vaig comentar-vos en un article de l’any 2022 (enllaç) durant la sobretaula a casa veiem una exitosa sèrie a TV3 ‘Com si fos ahir’. Potser vosaltres també la veieu. Quines realitats us està fent viure i quines penseu que són les solucions que proposen? Hi ha molts de temes tractats. Proveu de mirar la sèrie en el context emocional?
Estan ensenyant com viure les separacions, com enfrontar-se a la mort terrenal, com reconèixer els abusos i ajudar la gent perquè tregui la força per denunciar-ho. Que cal ser bona persona, perquè al final les veritats sempre es destapen i hi ha un karma pendent que ens farà entendre els errors comesos. Que l’alcoholisme és una malaltia reconeguda, com totes, i s’ha de treballar si es vol superar. Que a la vida cal ser coherents i només ens «estova» l’amor.
Aquell amor que a vegades ni rebem dels nostres pares, perquè tampoc el van rebre dels nostres avis. Un patró equivocat que es repeteix.
Tot el que soc, ho atrec. Si no vaig aprendre a amar-me, trobaré parelles que no m’estimen, perquè em reflectiran la meva manera de no donar-me amor.
Si no em respecto, trobaré una parella o tindré relacions socials (amics, caps de feina, etc.) que no tenen aquest respecte cap a mi per fer-me despertar.
Feu aquesta feina també. Mireu a les persones que teniu al voltant i pregunteu-vos si us estan respectant i com us tracten.
I ja sabeu, cada frase que us vingui i que comenci amb «per què» aquesta persona em tracta així, per exemple, només heu de preguntar-vos: «para que» necessito aquesta persona a la meva vida?
De quina manera t’estimes tu? Què fas per a estimar-te?
Et respectes? Et valores? Ets el més important per a tu?
Aquestes que poden semblar paraules «ximples» són bàsiques.
Quan acabeu la llista de totes les persones, i sobretot tingueu les respostes de la relació amb els vostres pares, respireu i sentiu les respostes dins vostre.
Accepteu, perdoneu de cor i, si ho esteu fent correctament i amb el cor de veritat, de mica en mica la vostra vida s’omplirà de gent meravellosa. Sempre que també creieu que al món existeix gent adorable. Si us van fer creure que vivim en un món hostil, també hem de treballar-nos la manera de pensar en aquest sentit.
Molta gent té al cap frases repetides pels pares, mestres i qualsevol persona que ha estat un llarg període de temps a la seva vida.
Examineu el que dieu amb freqüència. Us adonareu dels pensaments nocius cap a vosaltres i com es reflecteixen negativament en els vostres dies.
Doneu un nou impuls al vostre vocabulari amb frases de pensament positiu, i veureu com brillarà el vostre futur, perquè el que sembreu avui i ara, amb actitud, paraules, comportaments i pensaments, ho recollireu demà.
Vindreu?
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.