A l’estiu recuperem articles publicats des de l’any 2020 per rellegir-los, reconnectar amb les seves ensenyances i continuar treballant en el nostre creixement personal. Perquè el nostre benestar personal i emocional no se’n va de vacances. Gaudiu de la lectura!
Excuses
El diccionari català diu: «Al·legar a favor (d’algú) motius que atenuen o justifiquen una falta o l’omissió d’una obligació; justificar-la.»
Després d’haver recordat el significat de la paraula excusa, vull subratllar que, en l’àmbit emocional, la fem servir sovint sense coherència, amb inconsciència i, sobretot, sense sentit.
Cada vegada que ens justifiquem per haver deixat de fer alguna cosa, el que estem fent és buscar excuses o falses raons per treure’ns responsabilitat, perquè no som capaços de dir la veritat sobre allò que sentim.
Algunes frases podrien ser: «No li he trucat perquè pensava que estaria dormint», quan, tal vegada, el que passava és que no teníem ganes de parlar amb ell; «No he anat a comprar perquè plovia»; «No he passat a veure-la perquè hi havia molt de trànsit»; «No ho he fet perquè he estat molt atabalat». I un munt de frases més que sovint amaguen els nostres sentiments.
És molt més agradable i satisfactori dir i sentir: «Avui no he vingut a la reunió perquè no et volia veure pel que va passar aquell dia. Ho podem arreglar?»; «Ahir no vaig anar al gimnàs perquè em feia mandra i no em venia de gust»; «No he anat a veure els avis perquè estic cansat que sempre em diguin el mateix.»
És millor una veritat dura que una mentida.
La veritat ens permet triar si l’acceptem i la compartim o no. Aquest és el poder que tenim. A partir d’aquí, podem mantenir una conversa i explicar els diferents punts de vista, sobretot quan les persones tenen equilibri emocional i actuen amb coherència.
La mentida, en canvi —a banda d’acceptar que, de vegades, hauràs d’aprendre a conviure amb persones que menteixen—, impedeix que la conversa flueixi. Especialment quan coneixes bé el teu interlocutor i saps que no t’està dient la veritat. En aquest cas, primer, desapareix l’estímul per continuar parlant i, segon, probablement acabareu enfadats, perquè la persona que menteix poques vegades admet la veritat.
Tenim moltes pors. Una d’elles és que no ens agrada no sentir-nos acceptats. Per això, sovint diem allò que els altres volen sentir. Això provoca que, si no expresso el que sento, perdi el meu equilibri i la meva coherència. El mateix passa quan faig alguna cosa que no coincideix amb allò que realment vull. Si corregeixo aquest comportament a temps, el meu cos no ho notarà, però si es transforma en un hàbit, a la llarga la meva salut se’n pot veure perjudicada.
A vegades també busquem excuses davant de nosaltres mateixos. Potser, quan som a casa, hi ha neteja per fer o coses per recollir. De cop i volta decidim no fer-ho perquè volem gaudir d’una estona asseguts a la terrassa, fent un cafè, llegint un llibre o fent qualsevol altra cosa que ens vingui de gust. Però, quan arriba la família, busquem una justificació per no haver fet la feina.
Que no tenim dret a sentir-nos bé? A gaudir d’una estona de descans? Que no podem compartir les tasques de la llar amb la parella, els fills o la resta de la família? I, sobretot, per què ens hauríem de justificar davant de nosaltres mateixos?
Som persones amb tot el dret de sentir, de necessitar temps per a nosaltres, de requerir descans físic i emocional i de satisfer els nostres petits plaers. Sense sentir-nos culpables, fins al punt d’haver d’excusar-nos.
Sóc jo, sóc humà, «me amo» i em respecto. Per tant, no he de donar explicacions ni excuses per posar-me en primer pla quan sigui necessari. Això no vol dir caure en l’egocentrisme ni oblidar-me de la gent que estimo, però sí recordar que: «Te amo, pero yo me amo más.»
Torno a recordar que, si jo no estic bé, no puc ajudar els altres.
Hi ha moltes raons que expliquen per què no volem fer alguna cosa o veure determinades persones, però no cal recórrer a invencions ni a enganys. La veritat és la millor de les solucions.
Si fem referència al viatge de la nostra vida, encara menys hauríem de dissimular la poca responsabilitat que volem assumir o les poques ganes de compromís que tenim.
«És que voldria millorar la meva situació, però tot va malament!» «Voldria deixar de gastar diners, però…!» «Hauria de buscar feina, però no tinc cotxe!»
Sentiu parlar la gent i escolteu-vos a vosaltres mateixos.
Què és el que no podeu fer? I per què?
Ja us podeu contestar.
Hi ha una excusa? O hi ha responsabilitat i coherència entre el que diem i el que fem?
Respirem, traiem pit i sentim-nos mereixedors de tota l’abundància que hi ha a l’Univers.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a despertemjunts@rpa.cat.
I no us perdeu el nostre programa de ràdio, amb emissió quinzenal, els dimecres a les 20 h.Més informació sobre el programa i altres activitats a Despertem Junts.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable dels escrits, idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.