La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha assegurat aquest dimarts que el canvi de model en la gestió forestal que impulsa l’executiu «no serà fàcil ni ràpid» i ha defensat la necessitat d’un canvi de mentalitat per reduir el risc de grans incendis. Paral·lelament, els propietaris forestals de les Gavarres han proposat liderar un pla de restauració a quatre anys per recuperar les més de 2.000 hectàrees cremades en l’incendi de la setmana passada i han reclamat més inversió en la gestió de tot el massís.
Paneque ha explicat que el Govern aposta per una nova manera de gestionar els boscos, basada en actuacions com la tala selectiva d’arbres, la creació de tallafocs i la recuperació d’espais oberts. Tot i això, ha advertit que els resultats no seran immediats després de dècades d’acumulació de massa forestal.
La consellera ha insistit que cal continuar extremant la prudència davant l’elevat risc d’incendi i ha remarcat que l’objectiu no és només evitar que s’iniciïn focs, sinó també reduir-ne la capacitat de propagació perquè els equips d’emergència els puguin controlar amb més eficàcia.
En aquest context, aquest dimarts a la tarda Paneque i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, s’han reunit amb els grups parlamentaris per explicar l’estratègia del Govern en matèria de gestió forestal i informar sobre la resposta als diversos incendis registrats durant l’onada de calor. A partir de dimecres, també es reuniran amb alcaldes dels municipis afectats, juntament amb el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper.
Pel que fa a l’origen de l’incendi de les Gavarres, la consellera ha confirmat que aquesta mateixa setmana el Departament de Territori tancarà l’informe intern després d’haver requerit informació a l’empresa subcontractada on treballava l’operari que utilitzava una radial i que podria haver originat el foc. L’informe analitza, entre altres aspectes, els protocols aplicats, la informació facilitada als treballadors sobre les restriccions vigents i les mesures preventives adoptades. Un cop finalitzat, el Departament decidirà si existeix algun grau de responsabilitat per part de l’empresa i quines conseqüències se’n poden derivar.
Mentre el Govern planteja aquest canvi de model, els propietaris forestals de les Gavarres reclamen actuar de manera immediata sobre el territori afectat. L’Associació de Gestors Forestals de les Gavarres ha presentat a la Direcció General de Boscos una proposta de restauració a quatre anys que inclou la retirada dels arbres cremats, l’aprofitament de la fusta per a biomassa sempre que sigui viable, la recuperació de camps de conreu i de basses d’aigua, així com la restauració del paisatge agroforestal.
El president de l’entitat, Melcior Soler, ha explicat que han trobat «bona predisposició» per part de la Generalitat per començar a treballar en aquest projecte. L’associació, que agrupa una setantena de propietaris i gestiona unes 9.000 hectàrees de terreny, vol liderar el pla conjuntament amb el Consorci de les Gavarres.
La coordinadora de la Federació de les ADF Gavarres i enginyera forestal, Sandra Torras, ha defensat la recuperació del sistema agroforestal tradicional, amb camps de conreu i pastures al voltant de les masies, assegurant que els habitatges que millor han resistit el pas del foc han estat precisament aquells que mantenien els entorns nets gràcies a l’activitat agrícola o ramadera.
Torras també ha reclamat que no s’oblidin les prop de 30.000 hectàrees del massís que no han resultat afectades per l’incendi i ha demanat continuar invertint en el manteniment dels vials, l’obertura de franges estratègiques i el foment de les activitats agrícoles i pastorals per reduir el risc de futurs grans incendis.
Els propietaris forestals de les Gavarres proposen liderar un pla a quatre anys que preveu la restauració de la zona cremada en l’incendi de la Bisbal d’Empordà i que ha afectat més de 2.000 hectàrees de massís. La iniciativa preveu la retirada de l’arbrat que es troba a dins del perímetre i l’aprofitament de la fusta per a biomassa si és possible i també la recuperació de les basses d’aigua i dels camps. El president de l’Associació de Gestors Forestals de les Gavarres, Melcior Soler, reconeix que hi ha «bona predisposició» per part de la Direcció General de Boscos, amb qui s’han reunit aquest dimarts per començar a debatre aquesta qüestió. A banda, Soler recorda que cal invertir en la gestió de la resta de massís que no s’ha cremat.
«La clau és recuperar el sistema agroforestal que hi havia abans amb camps de conreu al voltant de les masies i seria ideal tornar a tenir pastures al voltant que ens puguin mantenir aquests camps de conreu». Són paraules de la coordinadora de la Federació de les ADF Gavarres i enginyera forestal, Sandra Torras. Ella viu a les Gavarres i explica que els habitatges que millor han resistit són els que tenien camps al voltant i bestiar que netejava el sotabosc.
De fet, la recuperació d’aquests camps és una de les prioritats que contempla el pla que els propietaris forestals han presentat a la Direcció General de Boscos i que preveu dues fases. Una inicial en la qual es vol retirar els arbres afectats i gestionar-los en funció de si es pot o no utilitzar-los per a la comercialització de la fusta i una posterior amb la recuperació de camps i basses d’aigua.
Des de l’Associació de Gestors Forestals de les Gavarres -que agrupa uns 70 propietaris i 9.000 hectàrees de terreny- assenyalen que el 70% de la zona cremada disposa de «pla tècnic» i pertany a deu propietaris.
L’entitat vol «liderar» el pla de restauració de l’espai natural conjuntament amb Consorci de les Gavarres. Per això, els propietaris forestals s’han reunit amb el Govern per demanar les ajudes que calen per recuperar l’espai cremat.
Torras ha lamentat que la gestió que s’ha fet de les Gavarres «no ha estat la millor» i recorda que es tracta d’un massís on les úniques activitats econòmiques són les que generen el suro i la fusta, a banda d’aquelles persones que tenen camps i els treballen.
Per això, Torras aposta per recuperar petites pastures als masos que netegin el sotabosc. Un bon exemple és el d’en Ramon Baltà, que ha conservat intacte el mas, gràcies a dos camps que un familiar li treballa i a cinc cabres que durant mesos li han netejat el sotabosc dels voltants.
«S’ha vist perfectament que els masos que mantenien les seves franges, sigui amb bestiar o amb maquinària, són els que menys han patit l’impacte d’un foc tan violent. Per què no n’hi ha, perquè ja no és rendible viure d’això i la gent s’ha hagut de buscar la vida fora del massís», ha lamentat.
No oblidar la resta
Finalment, Torras ha reclamat que «no s’oblidi la resta» del massís que no ha cremat, però que es troba en risc molt alt per l’onada de calor. La coordinadora de les ADF de les Gavarres reclama que també s’inverteixi en les 30.000 hectàrees de terreny, precisament «perquè no passi el que ha passat».
«Demanem que no s’oblidi i que cal seguir amb el manteniment dels vials, l’obertura de franges estratègiques que ens han servit per rebaixar la intensitat en certs punts i que seguim potenciant el sistema agrícola i pastoral també a la resta del massís. És clau», ha conclòs.
(Fonts: Informatius RPA i ACN)