La gent que em llegeix, més o menys, ja sap qui soc.
M’agradaria mirar-vos els ulls, en silenci. Agafar-vos les mans, mirant-vos als ulls i abraçant-vos.
Amb quantes llàgrimes acabaríem?
Quantes preguntes teniu o confusió mental, o simplement ganes de treure la frustració dient: no puc més, però no puc! I no sé per on començar.
Quantes persones estan en el mateix punt?
Quants surten de casa com si no fos res, i a casa seva senten les penes més grans?
Ens podem ajudar mútuament, perquè tots som els mestres de tots.
Ens hem de treure, només, la manta de la vergonya. No ens serveix de res.
Tapar les nostres pors i debilitats, ens fa encara més dèbils i insegurs. I no podem avançar.
Què faríem si sabéssim que els dies per a viure en aquesta Terra poguessin comptar-se amb els dits d’una mà? Què us afanyaríeu per a fer?
O cauríeu en la depressió més gran, tant de sentir-vos en el moment ja anul·lats?
Creieu que ens van crear per a ser infeliços? Creieu que sigui qui sigui, Déu, l’Univers, la Font i qui vosaltres voleu, volen portar-nos en aquest món per a veure’ns infeliços?
Doncs no!
La causa de tot ha estat aquesta separació de la Font, com sempre diem, i voler ser sempre millor que els altres, pensant més en «tenir» que no en «Ser», pensant que hem de competir en lloc de compartir, de «trepitjar», en lloc d’ajudar. De ser arrogants en lloc de respectar.
L’aparença no és el que compta a la vida. La materialitat no fa la felicitat, sempre ho diem.
Els diners ajuden, però encara no hem entès que és l’energia més fàcil per atreure i, ens allunyem encara més de tenir-los perquè parlem malament, pensem malament, sentim malament i actuem malament.
Per tant, he decidit trencar el gel i, si Déu vol, preparar una trobada de persones que volen compartir les seves energies i els seus patrons per canalitzar-los junts i guiar-nos junts vers la nostra nova realitat.
Prepareu roba còmoda, quadern, boli, aigua, mirall, estora i moltíssimes ganes d’estimar-vos i retrobar-vos.
Alimenteu que tot això ja ho esteu vivint, visualitzeu que ja estem junts, en un espai a l’aire lliure, amb verd i el cel infinit. Amb música.
Sentiu-vos bé, reconfortats, alegres, vius i respireu a plens pulmons.
Sentiu les emocions que us aporta aquesta trobada, viviu-les, deixeu que aquestes sensacions de benestar entrin i baixin per tot el vostre cos.
Sentir-se bé és el que ens pertoca. Viure bé és el que hem vingut a fer.
Ja n’hi ha prou de fer-se les víctimes i viure emprenyat les vint-i-quatre hores.
És hora d’agafar el que ens pertany: la felicitat i l’abundància!
«A quien le importa lo que yo haga, a quien le importa lo que yo diga!»
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.