El món emocional no és tan cèlebre com una famosa pel·lícula, o un menjar popular. Ha agafat, però, fama en els últims anys. Potser a causa d’una vida terrenal més agreujada pels mals camins empresos per l’ésser humà.
Amb la necessitat extrema de resoldre els problemes humans, potser ens hem decidit a obrir el camí espiritual, com un camí de sanació.
Per a mi, ha estat la millor cosa que hagi pogut fer l’home, després de moltes males decisions.
Hi ha moltes categories de persones en aquest tema: gent que domina els arguments, gent més oberta de ment, gent molt evolucionada i gent a l’estat primordial.
Mentre que tots i totes prenguem la sàvia decisió de despertar, el temps que necessitem, no compte.
Com sempre recordo, cadascú té el seu ritme.
El «despertar» no és un objecte que quan decideixes tenir-lo, vas a comprar-ho i ja el tens incorporat.
Molta gent necessita tota una vida per a despertar, i també hi ha gent que es nega a fer-ho.
Tu, a quin grup pertanys?
És important conèixer el grau de despertar en el que estem, i tot el que encara ens falta per descobrir.
Després de molts anys de cursos, de xerrades, de llibres i tot el que s’hagi de fer per continuar avançant, s’ha d’arribar a un punt en què hem de prendre una decisió: deixar de banda tota la teoria i començar a posar-la en pràctica.
Això és entrar en acció.
Com sempre la por ens paralitza.
Por a perdre, a no arribar a pagar les factures, a veure-ho tot en negatiu, a desconfiar de tots i de nosaltres mateixos.
Comencen les frases amb el: «i siiii…», no estic a l’altura, no agrado a la gent, no vendré, ningú em trucarà…
I si canviem la pregunta!
I si va bé?
Tenim tantes possibilitats que vagi malament, com tantes que vagi bé.
I perquè no començar a veure el got mig ple? I si va bé? I si faig molts de diners? I si compra molta gent?
El somriure ompliria les nostres cares i, les nostres ànimes.
Estarem plens de joia, de bon humor, de ganes de viure, de compartir-ho amb els altres, fins al punt de contagiar-ho.
I el contagi es propaga. I què passaria si la gent es contagiés de coses bones? Si propaguéssim il·lusió, alegria, bon humor, amor, etc. Què passaria?
Transmetem virus i malalties, també podem fer-ho viral en el sentit positiu, a on tots ens beneficiaríem.
Per què amb això no hi pensem mai?
Us convido a fer-ho.
Us convido a deixar enrere qualsevol desgast energètic.
Totes les frases desmotivadores, totes les pors que ens bloquegen.
I si vivim en un món on tots som valents, tots tenim una autoestima alta per fer front a qualsevol desafiament?
Per alguna cosa s’ha de poder començar!
Hem buscat dins el nostre silenci el que la nostra ànima ens està xiuxiuejant?
I si féssim cas al nostre cor? Què n’és d’ell?
Quan palpita i ens envia sensacions, què fem amb elles?
Quines són les raons per no fer-li cas?
Qui té pes en la nostra vida i en les nostres decisions?
Per què ens aturem i ens privem de gaudir de les nostres il·lusions i capacitats?
Qui diu que som inútils, que no valem per segons quines coses, etc.?
Encara donem importància a fútils paraules? Encara escoltem la mama, el papa, els avis, la família, els amics, els professors, i donem més importància i força a qualsevol persona que no sigui JO amb les meves sensacions i intuïcions?
El que JO sento, el que m’omple, el que em fa feliç, de veritat no importa?
Què n’és de mi?
Crec que el millor per a la nostra salut, i quan parlo d’ella, em refereixo a la física, mental i emocional, ja que van les tres agafades de la mà, és començar a escoltar el nostre cor i les nostres passions.
A qui hem de fer feliços?
Per si encara no us ho heu donat, si esteu amb una feina o parella que ja no us gratifiquen, amb la qual només ho feu tot per compromís o per a complaure els altres, el vostre cos segur que us ha enviat senyals perquè pugueu sentir la necessitat de despertar.
Quina salut teniu? Què us fa mal? Preneu medicaments?
Potser és hora d’un canvi!
Pot ser el millor metge, ets TU mateix.
Qui et coneix millor que TU?
Heu començat el viatge més llarg i apassionant de la vostra vida (el que us aconsellava en l’article anterior)?
Jo em quedo en els meus diferents transports. De vegades és un tren, altres un avió, però també hi ha bicicleta i caminar, fins que la vida em torni a «casa».
Però decideixo viure intensament, pensant que la meva millor inversió, soc JO mateixa.
Potser hauria pogut fer-ho millor o pitjor, no ho sabré mai, però ho he fet sempre amb les meves millors intencions.
Jo i TU, som el mateix! Ens donem la mà i continuem junts? Amb Respecte i Amor?
Podem cooperar per desencadenar una onada de propagació de bons valors?
Us deixo amb les vostres més íntimes reflexions.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.