Ja hem entrat a la tardor.
La seqüència de la vida segueix el seu curs. Es repeteixen cíclicament les estacions i els anys passen, sempre sembla, més ràpidament.
Jo també, torno a estar amb vosaltres després de l’aturada de l’estiu.
Com ús sentiu? En quin estat anímic ús trobeu?
Les preguntes poden ser infinites, i les respostes també, òbviament.
Espero que, algú entre vosaltres, hagi començat a aplicar els consells que he donat en temporades anteriors.
Personalment, trobo que l’inici d’any és al setembre, amb el començament del nou curs escolar. Doncs, com heu començat aquest nou any?
Espero que els propòsits siguin dels millors i que, amb una mica d’esforç, aprenem a escoltar el nostre JO, per entendre el nostre camí i treure la nostra millor actitud.
Com ja vam dir, l’actitud és el que soluciona quasi tot.
Necessitem un conjunt de bons hàbits per aconseguir millorar la nostra vida en tots els aspectes.
Com que científicament no es poden demostrar moltes coses, molta gent encara és molt escèptica en fer cas a aquests temes.
Tot és comprensible, tot és acceptable.
Com també ja vam dir, depèn de les creences de cadascú, la decisió d’apropar-se a l’educació emocional.
Per qui cregui, per qui tingui curiositat, per qui vulgui practicar, continuaré a estar present i aportant el meu granet de sorra, perquè junts, podem «sumar».
Primer de tot hem d’aprendre a educar els pensaments.
La ment pot ser el nostre primer aliat o enemic. Nosaltres decidim.
Els nostres pensaments són els responsables de portar-nos cap a una vida en plenitud o basada en el patiment.
Sembla que l’ésser humà tingui el costum de dirigir els pensaments vers sentiments deprimint, vers l’autodestrucció. Tenim tendència a buscar camins difícils i veure cada experiència com un problema i obstacle en lloc d’una superació.
Com ho fem per assolir la bona actitud necessària per a decidir enfrontar-nos als sots de la vida, amb la fe que tot anirà bé?
Llevar-se aviat al matí és una molt bona decisió, sempre que una persona no treballi de nit o plegui molt tard.
El silenci quan encara tothom dorm, el nostre moment, el nostre cafè.
«Gràcies per aquest nou dia. Gràcies per la possibilitat de ser millor que ahir. Gràcies per la bellesa que em rodeja. Gràcies per estimar-me i gràcies per l’abundància que hi ha a l’Univers per a tothom.»
Aquestes frases, repetides i sentides cada dia, ens porten a través de la gratitud, a un estadi de profunda humilitat. Perquè gràcies al que està per dalt de tots nosaltres (cadascú que li digui a la seva manera), podem gaudir del que tenim.
Fer exercicis, caminar, això també és una òptima tria per començar el dia.
Sobretot, hem de tenir la ment callada. La millor manera de fer-ho és meditant. No són vàlides les excuses, cap!
Podem posar-nos els auriculars i fer servir el YouTube per una meditació guiada, encara que sigui de deu o cinc minuts.
Es tracta d’aprendre a respirar de manera conscient i només estar concentrat en la respiració i les sensacions del nostre cos. Si pensem en altres temes, durant la meditació, no passa res, però podem reconduir l’atenció a la respiració.
Serà difícil començar a fer-ho. No serà còmode al principi. Tot serà estrany i ridícul, però amb el pas del temps, podem començar a educar la ment i a dirigir-la vers pensaments sans per a nosaltres.
La Marta diu: «la teoria és fàcil», i jo li dic: «però és possible!».
Sembla impossible que un òrgan tan petit com el cervell, sigui tan complex i tingui tanta responsabilitat en el nostre ésser i en les nostres vides.
Al mil-nou-cents seixanta va néixer la neurociència, la disciplina que estudia el sistema nerviós i els seus aspectes.
Tot i això, encara no han pogut arribar a descobrir i donar moltes respostes sobre la consciència, així com no hi ha encara la resposta sobre l’origen de l’Univers.
El físic Albert Einstein, ja al començament del mil-nou-cents va afirmar:
«Un ésser humà és part d’un tot, que anomenem “Univers”, una part limitada en temps i espai».
«La imaginació és més important que el coneixement. El coneixement és limitat i la imaginació rodeja el món».
«Qui mai ha comès un error, mai ha provat alguna cosa nova. Tots cometem errors, això significa que ho hem intentat. Abans d’arribar a l’èxit és probable que fracassem diverses vegades, l’important és continuar lluitant.»
Hi ha hagut unes successions de persones en el curs dels anys que van fer descobriments rellevants.
Si ja es podien fer determinades conclusions, per què avui en dia encara estem molt lluny de parlar de diversos temes amb rigor, desimboltura i sense tabús? Per què som molt escèptics sobre un tema, per a mi tan obvi, que només ens fa titubar perquè la ciència encara no té respostes amb fórmules, o si les té, no tenen interès a divulgar-ne?
Hi ha moltes maneres per tenir informacions al respecte.
Només hem de sustentar aquesta curiositat que ens empenta a voler viure segons els nostres criteris i les nostres raons.
Cadascú, segons la seva veritat, trobarà el seu camí pel seu despertar emocional.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.