L’any ha començat fa pocs dies. Ens retrobem després de les festivitats més màgiques i boniques dels dotze mesos, per a mi. Ja que Nadal ens va donar una empenta per respirar l’encant dels nostres desitjos.
En aquest primer mes de l’any, aconsello fer una carta on escriure tots els propòsits que s’han de complir fins al proper trenta-un de desembre. És una manera d’organitzar el temps per assolir els objectius personals.
És una manera d’educar la ment, a què estigui pel que ha d’estar i no perdi les energies i el seu centre per res i per ningú. Només ha de buscar l’equilibri i la tranquil·litat per trobar solucions i mitjans per arribar a on es vulgui, per aconseguir el que ens proposem (recordem, però, que tot arriba quan ha d’arribar i si està en el nostre camí. És un tema que m’agrada recordar en cada ocasió).
No vol dir que no cal tenir desitjos o plans perquè potser no es realitzaran, sinó que m’he d’educar i m’he d’esforçar per entendre que tot el que m’arriba no és caigut del cel. Tampoc vol dir que he de deixar-m’hi la pell per obtenir-ho. Així i tot, sí que ha de ser conseqüència de la meva dedicació, del meu treball.
El que no puc fer és esperar les ajudes, facilitats i qualsevol interacció i rescat de terceres persones, sigui família, estat, etc., per la meva vagància.
Quan fem l’escrit, hem de pensar-ho, sentir-ho i omplir la fulla de tots els pensaments ben detallats del que volem.
Per exemple, si vull aconseguir una feina, he de descriure minuciosament la que anhelo. Quin tipus de feina busco, el lloc exacte, que i qui vull trobar-me en aquella situació i ubicació, les persones, el sou i així dient. Sé que pot xocar amb la realitat, això no obstant, és així que ho hem de fer. I, hem de seguir els mateixos passos per demanar tot el que ens plantegem.
No és absurd, no és ridícul, és simplement aplicar una eina de la qual mai ens van parlar.
Jo la faig servir moltes vegades, perquè ja em ve automàtic, i us asseguro que encerto cada vegada. És la famosa sort, de la que ús parlava en un article precedent, que la meva mare m’atribueix! Res és sort, tot és l’efecte tangible d’una ment educada, d’un llarg treball personal.
De la manera que vaig aprendre amb anterioritat, també vaig comprovar que, si demano “pau, amor i diners”, vull dir alguna cosa generalitzada, cobraré el que la vida m’enviï. A més, si demano pau, es presentaran experiències fortes que m’obliguin a trobar aquesta pau. Si demano amor, m’arribaran persones i situacions per res amoroses que m’ensenyin a amar. I per fi, si demano diners, obtindré circumstàncies de precarietat econòmica per sentir-me de veritat mereixedor de diners.
No vull desmotivar ningú, vull que tothom segueixi el camí del creixement personal, de l’educació emocional, però he d’explicar la teoria. És dur i possible a la vegada. És lent i amb una càrrega de moments crítics, que sempre valen la pena.
Cal tenir paciència i quan descobrim el truc, és el mateix per tots els aspectes de la vida i exclamarem: perquè no ho vaig fer abans! Tot arriba en el seu moment, ni abans, ni després. Arriba quan estem preparats per fer el pas, per fer el canvi.
El que em deixa amb pena, en canvi, són aquelles persones que no demostren cap mena d’il·lusió.
Parlant amb una persona, a la que li tinc confiança, li vaig demanar: “Quines són les teves metes per aquest any?” Resposta: “Res”. Em va sortir del cor dir-li: “Així t’anirà l’any.” No vaig afegir res més. Sort que té una dona que l’arrossega, això no obstant, què n’és de l’energia d’aquella dona? Segur que ha de tenir el seu aprenentatge. El que si penso és quines poques ganes de viure aquest 2022. Quina poca alegria en general per la vida.
És impossible no tenir nous pensaments, nous projectes, encara que siguin petits, modestos. Tots som diferents, tots hauríem de gaudir de la vida i sempre volem alguna cosa que ens atregui, que ens vingui de gust.
Crec que són persones que necessiten ajuda per trobar-se a si mateixes i que necessiten pujar-se’n l’autoestima i sentir-se, sobretot, mereixedors, dignes de tot el millor que l’existència ens pugui donar.
Aquest és un punt molt important a tenir en compte. Aconsello començar un treball personal per poder viure amb plenitud. Naixem per ser feliços i envoltats d’abundància.
Doncs, jo ho vull perquè m’ho mereixo: i descric totes les coses materials que necessito que m’aportin benestar. Poso també data límit, i sobretot, sento com si ja tingués tot el que busco. Això permet que les energies que imitem quan sentim el benestar i l’abundància, ens portin en la correcta sintonia amb l’Univers que fa moure la famosa llei d’atracció.
Aquest estat d’energia és el que haurem d’assolir i estar-hi el temps més gran possible. Cada vegada que caiem en la desesperació, en la por, fem passos enrere i ens allunyem de la nostra finalitat. I hem de tornar a començar.
Una vegada formulada la petició, hem de deixar que les energies es moguin i, sobretot, hem de fluir, apartant la gran por que tenim per tot.
A la mínima desconfiança vers de l’Univers, ja ho podem donar per perdut tot. Vull dir, que no puc demanar i dir successivament: ja sé que no serà possible o altres frases tòxiques com aquesta.
Ús deixo doncs amb una reflexió i uns deures un xic complicats, però és hora de viure la vida que hem vingut a viure: amb abundància, amb passió, amb il·lusió, amb alegria, amb amor.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Ús envio una gran abraçada de Llum.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.