Espai de Creixement Personal

Ocupar-se o Pre-ocupar-se

L’ésser humà té el costum de fer servir el verb preocupar-se.

El diccionari ens diu del verb ocupar-se: “Fer-se RESPONSABLE o encarregar-se d’un assumpte o d’un negoci”. I preocupar-se: “indica que una cosa causa INQUIETUD o TEMOR en algú”.

D’aquí, podeu entendre la diferencia i, el que vull explicar.

Primerament vull subratllar que ens agrada anticipar els esdeveniments i, depèn de les creences que tenim, els anticipem en negatiu. Segon, per què hem de tenir angoixa per un fet que encara no ha succeït? I per acabar, sovint ens entremetem en la vida dels altres, sigui el veí, sigui un familiar proper. Per què ens posem en els assumptes aliens, quan ja tenim prou dels nostres i, encara que siguin els nostres fills, només hem de pensar que és la seva vida, les seves decisions i que no podem canviar el curs de la vida de NINGÚ perquè: ” tot el que hagi de ser, serà” (Denis Astelar)!

Quan pensem en circumstàncies que encara no s’han produït, ens allunyem de l’ARA. Com ja sabem, viure el passat o el futur, ens provoca deixar anar energies que són precioses i traiem el centre d’atenció al que estem vivint. D’aquesta manera sense viure el present, mai podré SENTIR la vida, mai puc aprendre a RESPIRAR amb CONSCIÈNCIA i viure el meu present plenament. A part, si visc en el passat adverteixo dolor i el dolor genera culpa i, si visc en el futur la por habitarà la meva ment i alimentarà situacions poc agradables. El passat ja està passat i no podem canviar-ho, el futur ni tan sols sabem si hi arribarem doncs, que tal concentrar-nos en el que existeix minut a minut!

Això no vol dir que no hem de fer plans per al futur. Només vull dir que hem d’aprendre a parlar bé i entrenar la nostra ment a tenir pensaments positius el més temps possible per construir tot el que volem encara que sempre hem de passar per dificultats. Mai podem dir que les coses siguin fàcils, però no són impossibles i, si no les podem fer realitat, és perquè no estan dins del nostre propòsit de vida. Donem gràcies per al que tenim i quan els fets no són els que volem, donem gràcies perquè més endavant sabrem el perquè no són per a nosaltres.

L’Univers és savi. Sempre té una raó i justificació de les nostres experiències, tot i que en el moment en el qual ocorren no les podem entendre però, amb el curs del temps, sí! La famosa frase de la pregària que potser diem sense saber el seu significat: “Hágase tu voluntat“, just indica això. Significa: Flueixo i no resisteixo, no controlo, no lluito contra la teva voluntat, contra les històries escrites per a mi a les que he d’enfrontar-me. Accepto el que vingui i TRIO l’ACTITUD de com em vull sentir i com vull reaccionar endavant del que es presenta per a mi. I ja el temps m’indicarà l’aprenentatge que havia de fer.

No anticipem els fets també perquè podem espatllar tot amb els nostres “i si…”. Quan parlem d’algun objectiu de futur, i tenim por del no èxit o que alguna cosa podria anar malament, normalment els dubtes ens fan expressar les paraules “i sí” que indiquen les nostres inquietuds i atreuen complicacions al dia a dia fins a detenir el triomf dels nostres plans.
Si corregim els pensaments, corregim els substantius i els verbs amb els quals dialoguem, assolirem de mica en mica una conducta adequada per aconseguir els nostres propòsits. Tot requereix el seu temps i cadascú tenim el nostre.

Per al que fa els nostres fills i totes les persones més properes a les que considerem part insubstituïble de la nostra vida, hem de recordar sempre que no podem viure la seva vida, que no podem interferir en el seu curs. Tot i que ens estem morint per dins perquè no volem que passin per al patiment i anem en contra de les greus proves del seu existir, NO PODEM EVITAR-HO!

Si sempre estem allà a parar els cops, cada vegada estem produint que en el moment que es realitzi un “examen terrenal”, la bufetada serà tan gran i forta més del que ho seria si els deixéssim rebre cada xoc en els seus moments. És el que toca, és el que ha de ser.

Tothom venim al món per evolucionar l’ànima i no podem canviar res del guió que vam escriure abans de néixer. Tothom som mestres i alumnes a la vegada, i cada dia és una nova possibilitat per descobrir noves lliçons i amb les properes successives, si les hem après.

NAMASTE

🌻 Raig de Sol

Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Mou la fletxa a la dreta

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.