Quan parlem, fem normalment ús de la paraula casualitat. Si busquem el seu significat al diccionari, trobarem la definició: “que s’esdevé per atzar, sense ser previst”.
Al llarg de les meves experiències, he pogut constatar que res és a l’atzar! Prefereixo parlar de sincronismes: fets que passen a través de l’estat positiu i constant del pensament de la persona, esperant els senyals. Si en el pensament de les expectatives introduïm por, els sincronismes moren. Tot ho fem sense consciència, sense saber-ho. Exemple: l’altre dia pensava a trucar a la Carla perquè necessito… Doncs avui me l’he trobat al mercat. Des que vaig pensar en la Carla fins que l’he vist, no he fet cap pensament negatiu (millor dit, ni tan sols vaig tornar a parlar d’ella) i això, ha provocat la trobada. Com més alt tinc el meu estat d’ànim (feliç i segur de què em passin coses bones), quants més sincronismes tindré a la meva vida: trobar un número perdut, parlar amb una persona que m’ajudés en una feina, etc., les casualitats de les quals erròniament parlem.
Perquè ho pugueu entendre, ús faré una petita bibliografia meva:
Vaig néixer fa molts anys, un agost que era el Rei de tots els estius. Una calor tan immensa que la ciutat ja era deserta, deia la meva mare. Tan solitària que semblava que no hi hagués ni metges, ja que la meva mare, va comprometre la seva pròpia vida després del part.
Ja naixia amb un pes a sobre: la vida de la meva estimada mare.
He sigut una nena molt moguda, una adolescent rebel i, també després de l’edat “del pavo”, una persona que ha viscut molt intensament cada instant de les 24 hores.
He crescut amb els meus pares junts, una vida còmoda, tenia absolutament tot el que necessitava i, a més era la “nena” del papa, sense cap mena de dubte! Tot i que, no em van consentir gens ni mica perquè, cada pas que volia donar, era súper merescut, ja que a casa teníem obligacions i normes molt rígides que, us asseguro, la meva mare no es despistava ni per equivocació i, el meu pare que quasi mai hi era, només amb una mirada, ens ho deia tot!
Tot semblava perfecte però creixent, em vaig adonar que el món en el qual vivia, per a mi era petit i, jo parlava un idioma que, pocs m’entenien, per no dir quasi ningú. El que m’ajudava en tota aquesta incomprensió, va ser la màgia de la dansa. Ballant, em sentia molt feliç perquè podia expressar tots els meus sentiments i gestionava les meves emocions de tal manera que era fàcil viure i encaixar les experiències.
Un dia de maig del 1985, esperàvem una visita, extraordinària sense saber-ho, a casa. Era el perruquer del barri, veí de botiga dels meus pares. Venia a beure un cafè amb la seva dona que, era una persona molt misteriosa que mai sortia i mai anava a casa de ningú.
Quan van entrar i es van presentar, de seguida la Lina (l’enigmàtica Senyora), em va dir de quedar-nos soles en la cuina i així, ho vam fer. No estava ni espantada, ni nerviosa, ni preocupada. Només vivia el moment.
Em va començar a parlar de “coses fantàstiques”, que mai m’havien dit i que tant ressonaven dins meu. Mentre em parlava m’anava fent Reiki i jo, sense fer preguntes, em vaig deixar fer, com si fos tot normal (sense saber que em feia), deixava fluir i tot era extraordinari. Però el més extravagant, va ser que de cop, en un dia sense ni sol, ni vent, ni pluja, va començar a nevar i els nostres cors es van unir per sempre!!!
Una dona petita, amb un gran cor, havia vingut a compartir la seva saviesa amb mi i jo ara, vull compartir tot el que sé amb tots vosaltres!!! Això va ser AMOR PUR.
Jo sempre li deia que és un Àngel disfressat d’humà. Amb els seus cabells blancs, els seus ulls blaus angèlics, pintats amb una ratlla molt fina negra que engegantia i profunditzava més la seva mirada, la pell molt clara, el seu somriure que sembla dibuixat en els seus llavis rosats, la seva delicadesa, la seva veu que arribava a l’ànima. És com si estigués vivint cada moment, tot és tan real, tot és tan senzillament bonic, que em cauen llàgrimes de felicitat!
Em sentia privilegiada perquè m’havia passat el que mai m’havia imaginat: sentir màgia a través d’una persona.
Per l’altra banda però, tenia una advertència: tot el que em feia la Lina, tot el que em deia, havia de ser un secret, no s’havia de desvelar a ningú perquè en aquella època et consideraven boig i, corries el risc d’acabar al manicomi o medicat per esquizofrènia. Tot m’agradava molt! Era un gran secret que custodiava amb molt d’afecte perquè tampoc a casa meva entenien aquell “llenguatge”.
La meva història és molt llarga i molt entretinguda però, només vull que pugueu entendre que quan els esdeveniments han de passar, passen i punt. Quan la vida et posa sobre la taula experiències, viu-les i prou!!! Vesteix-te, impregna’t de tots els colors que et puguin acolorir la vida i sent amb tot el teu cos, el que es remou en tu, el que les emocions aporten, només respira i gaudeix!!! No pensis el que diran, el que vindrà, SEMPRE TOT, HAURÀ VALGUT LA PENA.
Amb la Lina, he tingut persones al costat que també em van ajudar moltíssim. La Rita, un deixeble de la Lina, que em va ajudar tot el temps que em vaig quedar a la ciutat, i la Loly, una ànima preciosa que encara avui em fa costat. Denis Astelar que va aparèixer per YouTube, sense buscar-ho, un matí, caminant amb la nostra mascota enmig del bosc i, descobrint altres persones, tant per internet mitjançant xerrades, com autors de llibres: Abraham Hicks, Louise Hay, Jame Redfield, Carolin Miss, Wayne Dyer, Barbara Marciniak, Lise Bourbeau, Dalai Lama, Emmet Fox i molts més…
Són alguns dels noms importants que van i han contribuït a expandir les informacions essencials per viure la nostra vida amb equilibri, assolint la felicitat.
Si tanta gent s’ha esforçat perquè l’ésser humà pogués conèixer les informacions bàsiques per una vida sana, no seran tots tan bojos!!!
Jo sempre dic a qui m’escolta: si fins ara algunes coses us han fallat, proveu altres tècniques, no teniu res a perdre!
I, no són vàlides les excuses: “és que tinc molta feina, tinc moltes obligacions”, “i si…” Recordeu: totes són excuses. O bé no voleu, o bé no esteu preparats!!!
Doncs, sóc una persona (dona, filla, mare, àvia) molt afortunada, que gaudeix de la vida en cada moment. Que prioritzo sentir-me bé a qualsevol cosa o persona, perquè si jo no estic bé, no puc donar el que ni tinc!!!
És cert que no és fàcil, però és possible.
Aquestes petites vivències és per fer-vos veure com a la vida, poden passar persones i fets que necessites, només si estàs per a tu amb bones intencions, amb bons pensaments. Sempre pensant en que et passin coses positives, sense sentir por, sense posar dubtes. I, per ajudar-te a ser positiu, només cal que trobis i facis el que més t’ompli, el que més t’agradi, com jo: ballar!
TOT ÉS PERFECTE!!! TOT PASSA QUAN HA DE PASSAR, ni abans, ni després!
Només: ACCEPTACIÓ, ALEGRIA I PACIÈNCIA, molta!!!
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.