Molts de nosaltres ja som pares i també avis. Fem balanç?
Ens preguntem si hem estat bons pares, si hem gestionat bé els temes, si hem estat a l’altura de les ocasions i si ho haguéssim pogut fer millor. Estic segura que tothom, en un moment donat de la vida, ens hem fet aquestes preguntes.
La resposta? Des del meu punt de vista és equivocat formular-se aquestes qüestions i menys podem contestar-les. Som criatures tots i venim per aprendre. Ningú neix perfecte, si no, no necessitaríem néixer.
Hem recordat en molts moments que triem les experiències abans de tornar a la Terra i triem els pares. Doncs, si per assimilar unes ensenyances amb determinades persones, com podríem actuar amb perfecció amb els nostres fills si ens necessiten amb les nostres imperfeccions?
I la necessitat és mútua. Tothom requerim persones imperfectes per assolir coneixements, recordant-nos també que la nostra bona actitud marcarà la diferència de la qualitat de la formació. Sempre hem respost a les circumstàncies com hem sabut i pogut en funció del nostre camí evolutiu.
Tot sempre ha estat el correcte. No podíem fer-ho diferent perquè així havia de ser i tampoc sabíem fer-ho d’una altra manera. Ara, amb tot l’après, sí que podem canviar les maneres d’actuar i de parlar.
Em passa sovint de dir a la meva filla el que és correcte i el que no quan estic assistint a una petita «disputa» familiar. Quan ella em contesta que no li he de dir el que ha de fer, em paro a pensar. Sempre volem el millor per ells, però ells també han de fer els passos que siguin per arribar a on hem arribat nosaltres. Està clar que ens provoca patiment saber que hauran, possiblement, de passar per tot el que nosaltres ja vam patir, però no ho podem evitar.
Diem que per a nosaltres és com tirar la pel·lícula enrere i retrobar-nos en algunes de les situacions que ens ressonen. Ser espectador no és com ser protagonista! Quan ja tenim la fortalesa dels nostres errors, és més fàcil opinar. Hauríem també de saber l’important que és quedar-se en silenci quan som testimonis d’una reacció o d’unes paraules que creiem equivocades.
A vegades la persona que rep el consell, no sempre està preparada. I, si hem de dir alguna cosa, val més parlar quan les aigües ja estiguin calmades.
Ser pares és la feina més completa i gratificant que hi ha per a mi i mai podem comparar la manera de ser de cadascú perquè tots som diferents i tots tenim un creixement espiritual distint.
El nivell espiritual de cada individu és desigual, per això, no podem jutjar. Simplement contestar i pensar que som diferents. Per tant, cada situació és com ha de ser.
L’ésser humà hauria de fer un curs accelerat per aconseguir coneixements i, per tant, la seva evolució, sense dubte. Però ara som més conscients que necessitem moltes vides.
A vegades en una parentela es repeteixen els mateixos patrons i, es necessiten més generacions i persones externes al llinatge per ajudar a canviar la sort.
Sigui quina sigui la posició evolutiva de cada individu, recordem que els pares sempre han d’anar a una. Quan s’agafa una decisió davant dels nens sempre ha de ser la mateixa pels membres de la parella. I, en el cas que hi hagi diferències d’opinions, mai s’ha de discutir davant d’ells. Avui en dia hi ha moltes famílies «allargades» que per a mi són subjectes que s’ajunten amb fills tinguts amb altres parelles. Doncs la norma val per a tothom.
Quan es forma una família, els pares han de fer pinya. Només així els petits tenen un refent i un model per créixer en equilibri.
També han d’anar a una els pares que han decidit viure separats. No hi ha res millor que veure pares en acord i en harmonia, separats o junts, pel benestar de l’equilibri emocional dels menuts. Moltes vegades oblidem això. I, pels nostres egos desequilibrats, fem la vida impossible a les persones que han decidit marxar del nostre costat fins al punt de perdre el control de la situació i oblidar que, primer de tot som PARES i, tenim l’obligació d’amar-los i donar-los l’exemple, SEMPRE.
Però, una cosa és el que hauria de ser i l’altra, és la que és! Decidim el que decidim, recordem sempre d’escoltar el cor!
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.