Al planeta Terra hi ha un llenguatge com a mitjà de comunicació entre éssers humans que tots coneixem: la parla.
El món invisible també té el seu llenguatge, però és incomprensible per als humans si ningú ens ensenya mai a interpretar-lo.
Anem a l’escola tradicional per aprendre a escriure i llegir, però no a l’escola de l’ànima per aprendre l’idioma del món invisible, que ens és desconegut i sovint ens fa por.
Si l’espiritualitat s’integrés amb naturalitat des del moment que naixem, tot seria més fàcil.
Les frases que diem —«no és fàcil aprendre a fer-ho o a dir-ho»— no han de formar part de la nostra condició de viure. Però, com que l’espiritualitat no està socialment integrada en el nostre dia a dia, en patim les conseqüències. Automàticament, tot resulta impossible, difícil, dur: tot es fa una muntanya.
Comencem, doncs, a fer aquest canvi? I per què?
Einstein deia que no es pot trobar una solució amb el mateix pensament que ha creat el «problema». Si vols trobar una solució, has de fer alguna cosa diferent. Per tant, si sempre has fet el mateix i res no ha canviat, continuaràs patint. Què us costa endinsar-vos en l’espiritualitat? És gratis!
Quan la incorporem des del dia «zero» —el dia de la nostra arribada a la Terra—, ja a casa ens ensenyen les tècniques per viure bé. Ja no cal fer cursos. Per això és gratis.
Us imagineu una vida sana des del principi, superant obstacles amb eines integrades en nosaltres, com la nostra manera de viure? Ara es pot entendre per què tot costa molt més quan hem de canviar i introduir un nou concepte d’existència després d’haver viscut anys en la ignorància.
El món, actualment, és ple de persones afectades de malalties físiques i de les que anomenen «mentals». El més greu és que no saben com sortir-se’n. I el que més em costa pair és que la gent recorri als metges demanant-los que assumeixin la responsabilitat de la seva salut i de la seva vida.
Així, si no milloren, poden donar la «culpa» a un sistema sanitari que no compleix o que no està preparat per ajudar com cal.
Què tal responsabilitzar-nos de nosaltres mateixos? D’agafar la nostra malaltia, interpretar-la, acceptar-la i sanar-la?
Aquí parlem de sanació cel·lular.
Ja hem dit que som neurones en moviment que transmeten informació a tot el cos a través de la sinapsi. I per què és important la sinapsi en la nostra curació?
Els axons —la prolongació de les neurones que formen la xarxa neuronal— transporten la informació de neurona a neurona fins als músculs i a les glàndules. Aquí resideixen els nostres patrons i els nostres records.
Quan passa alguna cosa a l’exterior i provoca una reacció dins nostre a través de les emocions, aquestes generen una reacció elèctrica dins el cos que connecta amb els records i amb la memòria del passat, en relació amb el que està passant en aquell moment. Segons com hàgim viscut l’experiència, hi haurem «tatuat» un record agradable o no. Aquí és on es desencadena tot.
Som capaços de tornar a viure el moment que vam gravar com a «dolent» per poder-lo acceptar, integrar i sanar?
Aquesta és la sanació cel·lular: tornar a viure un moment passat i difícil de pair que ens ha provocat una ferida que no s’ha cicatritzat mai, per introduir a les nostres cèl·lules un nou patró a través d’hàbits saludables i coherents, i així viure amb salut integral.
Si vaig tenir una mala experiència amb un home i em vaig separar, pot quedar tatuat dins meu —a les meves cèl·lules— que tots els homes són iguals. Per tant, millor no tornar-me a enamorar i quedar-me sola. Com més fort és aquest dolor, més homes iguals o pitjors atrauré, fins que no canviï el patró. És llavors quan diem: «sempre em passa el mateix», «sempre em passa a mi», «quina mala sort».
Aquí comença la sanació, si jo vull. Començo a adoptar hàbits saludables pensant que els homes són bons i que, amb paciència, apareixerà l’home correcte quan estigui preparada. Això ho he de repetir com un mantra. Però no n’hi ha prou. També ho he de poder verbalitzar i donar gràcies a l’Univers com si ja tingués l’home correcte al meu costat.
Al mateix temps, el nostre cor s’ha de sentir ple d’amor per aquest home: ha de sentir alegria, amor i il·lusió, provocant en el cos emocions molt fortes. Aquest és el gran secret, perquè el cor fa la màgia.
Aquests són hàbits saludables. I ho he de fer cada dia, la major part del temps, sense caure en el «i si…», «però…».
Així és com sanem les cèl·lules. Així és com ens sentim mereixedors de tota l’abundància.
També hem d’incorporar una meditació diària, exercici físic i una bona alimentació; ballar, cantar i ser alegres, dins del marc de la nostra vida quotidiana.
Ara sí: som persones espirituals preparades per complir tots els nostres somnis.
Deixo la crítica i el judici, i em concentro només en mi. Prenc la decisió de què vull canviar.
Us veieu capaços de començar a sanar?
Jo visc així des de sempre i, la veritat, malgrat tots els sots pels quals he passat, sempre he estat feliç i lliure de viure la vida que vull. I sempre recordo agrair-ho tot: a la vida, al meu cos i a les persones complicades que he trobat pel camí, que m’han ajudat a ser qui soc avui.
Gràcies.
Així sigui.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
I no us perdeu el nostre programa de ràdio, amb emissió quinzenal, els dimecres a les 20 h. Més informació sobre el programa i altres activitats a Natalina des de 1985.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable dels escrits, idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.