A l’estiu recuperem articles publicats des de l’any 2020 per rellegir-los, reconnectar amb les seves ensenyances i continuar treballant en el nostre creixement personal. Perquè el nostre benestar personal i emocional no se’n va de vacances. Gaudiu de la lectura!
La respiració
Quantes vegades pensem en la respiració com la nostra eina més important per viure?
Els pulmons i tots els òrgans del cos estan «programats» perquè funcionin amb inèrcia, per si sols, fins al dia que la nostra ànima deixi aquesta perfecta màquina humana que és el nostre cos. Dic «programats» perquè els òrgans ja saben, des del moment que naixem, què han de fer, sense que ningú els hagi d’engegar o posar en marxa. Qui els programa? Cadascú hi tindrà la seva teoria.
Naixem essent màquines perfectes. Això és indiscutible.
Quina llàstima que no donem prou importància a tot allò que fem de manera automàtica (respirar, veure, sentir, escoltar…) i que ningú ens faci aturar, des que obrim els ulls al món, per pensar en la sort que tenim i donar les gràcies per tanta perfecció, que ens permet gaudir de la bellesa que cada dia ens ofereix la Terra.
Per què respirem? Sens dubte, per viure. Però, com s’ha de respirar? Per què ho hem de fer d’una determinada manera? Què és la respiració conscient? Per a què serveix?
Respirem inhalant l’oxigen exterior —que prové de la natura: els arbres, les plantes i la llum del sol— a través de les fosses nasals o de la boca. L’aire passa per la faringe, la tràquea, els bronquis, els bronquíols, els pulmons i el diafragma. Després arriba al cor que, a través de la sang, el distribueix per tot el cos. Quan torna als pulmons, expulsem el diòxid de carboni. I el procés torna a començar.
Aquest és, de manera sintetitzada, el recorregut que fa l’aire dins nostre, sense que pràcticament ens n’adonem. En només uns segons es produeix aquesta dansa invisible que recorre el nostre organisme. No és un miracle?
Doncs tota aquesta explicació serveix per recordar que una cosa tan senzilla com respirar és un mecanisme inconscient i natural del cos humà que, sovint, ni tan sols recordem d’agrair.
Donem tant per descomptat tot el que fa el nostre cos que no li parem atenció, ni quan està bé ni, encara menys, quan emmalalteix. Té una manera tan subtil de comunicar-se amb nosaltres, tan pacient i persistent, que hauríem de venerar-lo des del primer batec del cor fora de l’úter de les nostres mares.
Una respiració correcta consisteix a inhalar pel nas, inflant l’abdomen i expandint el tòrax, i exhalar pel nas o per la boca, desinflant l’abdomen i relaxant el tòrax.
La qüestió és respirar i aprendre a fer-ho de manera lenta i profunda. Sobretot, assimilar-ho com un hàbit i practicar-ho quan notem una alteració de les pulsacions, quan tenim un disgust, quan sentim que ens estem enfadant o davant de qualsevol emoció que ens provoqui estrès.
Quan ens aturem i ens dediquem únicament a respirar de manera voluntària, és quan parlem de respiració conscient. Quan decidim practicar l’art de respirar i ens entreguem plenament al nostre «jo» interior. Respirem simplement pel plaer de fer-ho i de sentir-nos.
Quan respirem amb consciència podem percebre tot el nostre cos i establir-hi una connexió profunda que només ens aporta beneficis: calmem la ment —que és l’origen de molts dels nostres conflictes, perquè tota experiència neix d’un pensament—, aprenem a no jutjar els nostres pensaments, gaudim d’una relaxació profunda, oxigenem millor el cervell, gestionem millor els sentiments i les emocions, recuperem la calma, la pau i retrobem el nostre centre.
Per practicar-ho, només cal seure en una cadira amb la planta dels peus ben recolzada a terra, l’esquena recta, les espatlles relaxades, la barbeta lleugerament inclinada cap al pit, els braços descansant sobre les cames i els ulls tancats. Sobretot, procurem evitar qualsevol distracció, com ara el telèfon o el timbre.
Ara toca practicar. Això és el que anomenem consciència plena o mindfulness, que no deixa de ser una manera d’entendre la meditació centrada en la respiració.
Potser avui dia recomanar la meditació encara sona estrany o fins i tot ridícul per a algunes persones, perquè sovint s’associa a figures orientals vestides amb túniques, que beuen infusions i viuen allunyades del nostre estil de vida. Però aquesta és una visió molt simplificada. La seva cultura els porta a viure amb menys materialisme i consumisme que nosaltres, i això sovint ens costa d’entendre. Ens oblidem que no és més feliç qui més té, sinó qui menys necessita.
Si ensenyem aquesta tècnica als infants, formarem persones capaces de viure amb més pau, d’identificar les seves emocions i de gestionar-les millor, construint relacions humanes més saludables.
És molt positiu que, després de molts anys, hagi ressorgit l’interès per l’espiritualitat. Potser és precisament allò que la humanitat necessita. Encara passarà temps abans que aquesta nova manera de viure es faci plenament visible i, potser, alguns de nosaltres ja la viurem en un altre estat d’energia.
Sobretot en aquests temps, deixem de banda els pensaments inútils, tòxics i angoixants. Quan ens sentim envaïts per l’angoixa, el mal de cap o l’opressió al pit, recordem simplement respirar amb consciència. Moltes vegades, tot es va reconciliant amb el nostre poder interior, amb aquella força intrínseca que, sense adonar-nos-en, vam deixar de veure.
L’Oracle d’Estiu
La persona més important de la teva vida ets TU.
Si no t’estimes i no t’acceptes, ningú podrà lliurar-te allò que encara no saps donar-te a tu mateix.
Ha arribat el moment de mirar cap a dins i començar el viatge més valuós: aprendre a ESTIMAR-TE.
No ocupis el lloc d’un segon plat quan vas néixer per ser l’estrella de la teva pròpia taula. ✨
El teu Àngel
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a despertemjunts@rpa.cat.
I no us perdeu el nostre programa de ràdio a RPA! Descobriu els convidats i convidades de cada edició, així com els dies i horaris d’emissió, a Despertem Junts.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable dels escrits, idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.