Durant el dia, quantes vegades ens sentim molestos pel que ens diuen o ens fan?
A casa, a la feina, al carrer, gent coneguda, amics, parents o qualsevol persona?
Hi ha una frase que vaig aprendre al curs d’en Denis i que també la trobem en el seu llibre: «Darrere d’una acció hi ha una carència que intenta sortir. Darrere d’una reacció, sabem si aquesta carència, o buit o dificultat, la tenim superada o no!»
Quan passa alguna cosa, res és personal, res és dirigit a nosaltres.
Ara bé, si el que veiem o sentim, ens afecta al cor, ens provoca malestar, ràbia, i qualsevol altra emoció insana, significa que ens està irritant la ferida interna i amagada, que tenim des de fa molt de temps.
Aquesta, és la carència que intenta sortir. És aquella condició que ens fa decaure inconscientment i ens posa irascibles sense que ens n’adonem.
Heu passat mai per una experiència com aquesta? Proveu de recordar. Podria ser amb la vostra parella, el vostre amic, la vostra germana, un conegut o simplement una pel·lícula a on només algú hagi dit: «marxo, perquè estic cansat de viure en aquesta ciutat!»
Llavors que feu? Feu baixar llàgrimes silencioses, se us fa un nus a l’estómac i a la gola, us aixequeu per deixar de veure i sentir?
Us heu demanat «para que» heu de passar per això?
L’Univers és fantàstic i sempre ens posa davant nostre el que necessitem.
La nostra parella és la que ens destapa molts punts invisibles del nostre «JO». Quantes coses de les quals fa i diu ens afecten? Ens provoca poca tolerància o ira?
I que fem? Com contestem o actuem?
Doncs aquí trobem la frase mencionada abans. Depèn de la reacció que tenim, sabem si tenim encara una carència per treballar-nos.
I que ens hem de treballar? Els valors que ens falten: l’autoestima, la paciència, la tolerància, aprendre a estimar i estimar-nos, etc.
Cada vegada que la nostra reacció al que passa al nostre voltant o a nosaltres mateixos és motiu de còlera per part nostre, parem, respirem i preguntem-nos: que he d’aprendre?
A partir d’aquí, poseu en marxa tot el que sabeu per a assolir aquell valor i, si necessiteu ajuda, no dubteu a demanar a professionals que contribueixin a la vostra sanació.
Si, en canvi, quan sento paraules o veig alguna escena, no necessito defensar-me a cap nivell (emocional, físic), vol dir que en el meu interior ja tinc coberta la lliçó que està aprenent una altra persona o que simplement ha intentat ser una provocació inútil per a mi.
Quan una persona fa una acció, la nostra primera reacció és dir-nos: això no va amb mi. Aquest és el seu aprenentatge. No vol dir que hem de passar d’ajudar la persona en dificultat, però sí que podem estar tranquils perquè en l’àmbit emocional nosaltres estem equilibrats respecte d’aquest tema.
Com més valors tenim coberts, com menys vegades ens afectaran fets i paraules.
I quan vivim en pau amb nosaltres mateixos, és quan comencem a gaudir de la vida.
Quantes més vegades mantenim el somriure, l’alegria, les ganes de viure els nostres dies com experiències que ens omplen de benestar psicofísic emocional, i sentim que, malgrat tot, val la pena viure, hem entès el significat de la vida!
La vida és meravellosa, cal aprofitar-la i agrair-la en cada moment!
Vindreu?
També vull convidar-vos a participar en l’activitat gratuïta que duré a terme al divendres en el Palau Firal de Calonge i Sant Antoni aquest divendres, 12 d’abril.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.