Personalment és un substantiu que m’encanta.
També es fa servir molt en l’àmbit emocional. Això fa que aquesta paraula tingui molta intriga i interès.
Per a mi, és la clau de com ha de viure l’ésser humà.
El diccionari català defineix la coherència com a «connexió i absència de contradicció entre les parts d’un argument».
Quan he dit que m’atrau aquest terme, és perquè a la majoria dels individus, els captiva viure en contradicció.
Vull dir que, si pensem que un cotxe que ens estan ensenyant no ens agrada gens, diem que és del nostre gust. Diem que no podem sortir del lloc de feina, però sovint anem a fer encàrrecs. Afirmem que no tenim intenció de ser pares, i després formem una família. Imposem un càstig al nostre fill i més tard, per art de màgia, desapareix.
Aquests són alguns dels molts exemples que puc enumerar sobre la incoherència, un «esport» comú entre les persones.
Com podem creure que viurem una vida sana, si no som capaços de mantenir ferms els nostres principis i les nostres idees!
Jo crec que les pel·lícules són de gran ajuda, per aquest motiu vull compartir amb vosaltres el títol d’una d’elles, perquè pugueu «sentir» a la pell el seu significat.
«Abre tu mente a otra realidad paralela». És perfecta per recordar-nos la importància de: pensa el que dius, digues el que penses. Frase repetida sovint en el guió. La pel·lícula parla d’un jove que no s’atreveix a dir al seu pare, autoritari, el que ell desitja pel seu futur.
Com que no és valent per a fer-ho, la vida li «regala» uns dies d’hospital, per tal de viure en una vida paral·lela, el seu futur. La trama és divertida i els personatges són curiosos. Tot sembla molt surrealista i a la vegada intrigant. Cada moment del film s’ha d’interpretar amb lògica espiritual.
Vosaltres sou coherents? Amb la feina, amb els fills, amb la vida en general.
Per a mi ser coherent és alliberador. És demostrar com soc.
Quan diem una cosa, i fem una altra, a qui mentim és a nosaltres mateixos.
Hem d’aprendre que, qualsevol paraula i acció que fem, malgrat que pensem que pugui perjudicar els altres, a la llarga, els únics afectats som nosaltres.
Tampoc oblideu que sempre ens acompanya el karma, en el cas que actuem amb mala intenció.
Per tant, em preocuparia el doble: viure oprimit per una vida que no desitjo i que no sé portar a terme, i provocar-me més turment a curt i llarg termini, amb el karma. Tot depèn de quan tardi a assumir la lliçó.
Si soc coherent puc sentir les meves il·lusions. Amb les il·lusions, obro les portes de les oportunitats. I puc veure i intuir les sincronitzacions.
La gent té por a ser coherent. Moltes vegades també ens traïm a nosaltres mateixos a causa de la vergonya, o simplement per altres pensaments externs.
Comencen, llavors, a donar moltes excuses com: «és igual, no passa res, va bé així…».
Crec que hem de deixar de fer i ser víctimes, i agafar les regnes de les nostres vides per complir els nostres somnis o, almenys, esgotar totes les possibilitats que estan a les nostres mans per a intentar-ho.
Moltes persones, per exemple, demostren de portes enfora que tenen la parella perfecta i que són absolutament feliços. Però realment no ho són, i no se separen a conseqüència de la por que senten de no ser capaços de viure sols, mantenir-se econòmicament i moltes altres excuses que paralitzen l’intent de posar fi a una relació on ja no hi ha estimació, ni s’aporten res i han desaparegut les papallones a l’estómac.
El mateix podem dir d’una feina, i per tot allò que ens immobilitza a fer un canvi a la nostra vida.
Quin viure és aquest?
Com puc fer-me tant mal?
Per què ens desvaloritzem fins al punt d’anul·lar els nostres sentiments i emocions?
Doncs, respira. Pren consciència del que pensa el teu cap, del que surt de la teva boca, del que sent el teu cor i de com actues.
Si ho necessites, plora, crida, digues tot el que necessites dir per treure-ho.
Si tot aquest procés no va a l’una, revisa amb la teva ànima el que urgeix modificar i, endavant, perquè TU ho mereixes.
Fes el que calgui, però sigues coherent, i simplement, estima’t.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.