La neurociència

És la disciplina que estudia l’anatomia microscòpica del sistema nerviós.
Aquest sistema està compost per: cervell, medul·la espinal i les xarxes de cèl·lules nervioses de tot el cos, anomenades neurones.

Per què és tan important en la nostra vida?
Perquè aquesta branca de la ciència ens dona informacions rellevant de com funciona el cervell, de com pot regular les emocions, pensaments, conductes i inclosa la respiració.
D’aquí neix la que avui coneixem com la plasticitat neuronal: la capacitat de produir noves connexions neuronals i noves cèl·lules sanes.
Amb aquesta testimoniança, podem manifestar que si volem canviar la nostra manera de ser, la nostra personalitat, només hem de tenir un gran compromís vers nosaltres mateixos. Hem de relacionar-nos amb la vida amb il·lusió. Sempre hi ha dificultats, però l’actitud que adoptem i integrem per viure els nostres dies, serà crucial per reconstruir la nostra nova xarxa neuronal per viure feliços.

En el V segle A.C., el filòsof grec Alcmeón de Crotona, considerava l’encèfal com un òrgan, seu de les funcions físiques. Sostenia que els sentits i el pensament estaven connectats en ell.
Aristòtil afirmava que els processos intel·lectuals, neixen en el cor i la substància grisa és l’òrgan encarregat de refredar la sang que el cor sobreescalfa.
Més tard, va sorgir la hipòtesi d’Hipòcrates: un cos sa, ha de tenir equilibrats els líquids: aigua, terra, foc i aire.
En el 162 dC. Galeno, pare de la farmàcia moderna, va afirmar que el cervell processa les sensacions i es fa càrrec de la memòria.
En el 1618 René Descartes, pare de la filosofia moderna, va marcar un abans i un després de la manera de veure l’ésser humà i la seva realitat: «pienso, después existo!»

Totes aquestes citacions reals em serveixen per continuar a ajudar aquelles persones que els hi costa donar pes a tots els arguments que parlen del món espiritual, d’aquell món invisible que tant espanta per no tenir explicacions a través de fórmules matemàtiques tangibles.

El pare de la neurociència és Santiago Ramón y Cajal, metge espanyol de finals del 1800. Va descobrir que el sistema nerviós i de conseqüència el cervell, estava format per neurones, «entitats individuals» que es passen informacions: amb les dendrites les reben, amb els axons les envien.
Es diu, doncs, que es comuniquen per «sinapsis» o sigui per contacte, mitjançant aquesta xarxa de connexió.

Per la importància de tots aquests descobriments, en el 1906, aquest metge va guanyar el Premi Nobel, amb la «doctrina de les neurones».
Avui en dia, encara la medicina segueix amb el camí de Ramón y Cajal, que manifestava que «cada persona pot ser escultor del seu propi cervell».

La connexió de les neurones és d’importància i ressonància mundial.
Ramón y Cajal defineix aquesta xarxa «espines dendrítiques» o «mariposas del alma».
Aquestes espines porten la transmissió dels impulsos nerviosos i ens distingeixen d’altres espècies vives.
Es divideixen en espines grans que són responsables de la memòria a llarg termini, i les petites que són les mestres de l’aprenentatge.
Quan dormim, les espines petites que porten noves informacions d’aprenentatge, consoliden la memòria.
Van descobrir que un gen de l’autisme, provocava un nombre abundant d’espines dendrítiques.
L’alzheimer, per exemple, destrueix aquestes espines i assoleix que la persona perdi els seus records.
Totes les malalties com el Parkinson, la demència, l’epilèpsia, l’esquizofrènia, per exemple, tenen uns circuits cerebrals molt diferents dels circuits sans.
Això és el que la ciència continua estudiant: com està compost el circuit d’un cervell sa i que és el que l’emmalalteix.

Van descobrir que la imatge de l’Univers és molt semblant a la del sistema nerviós. Per això, els metges anatòmics, estudiant constantment el cervell, tenen la percepció que l’origen del nostre sistema nerviós es pot comparar a la de l’Univers.

El doctor Javier de Felipe Oroquieta, el qual va presentar una nova eina per treballar les neurones, va unir amb el seu equip, la ciència i la música per fer un emocionant viatge a l’interior del nostre cervell per descobrir els seus misteris, que avui en dia encara són subjecte d’atenció de la ciència.

A causa de la complexitat per extreure determinades dades per explicar la composició d’aquest gran sistema, han pensat d’introduir la música a la seva recerca: «Blue Brain Project» amb “el canto de las neuronas”. Podeu escoltar-ho a YouTube.
Atribueixen una nota musical a cada espina, ja que estan comunicades entre elles en l’espai, justament com les notes musicals.
A més, no es pot esbrinar la construcció d’aquesta xarxa només mirant una imatge a la computadora, perquè visualment no hi ha capacitat. Si, per contra, posem al programa de l’ordinador notes musicals, podem escoltar i discernir a través de l’oïda, la seva composició, perquè el mateix programa, crearà una melodia. Amb el ritme, la duració, les pauses, etc. es poden extreure unes seqüències de sons que ens donen la possibilitat de començar a comprendre les diferències entre circuits sans i malalts.
Per tot això es necessiten ordinadors «meromòrfics» i, moltes empreses s’han ofert a col·laborar en aquest projecte.

Com podeu constatar, avui en dia tenim a l’abast molta informació que ens ajuda a anar als orígens de la importància de les emocions, dels sentiments i dels patrons de cadascú de nosaltres.

Podem entendre el perquè les religions i la política ens han portat en un món consumista i materialista, fins al punt de posar-nos l’un contra l’altre.
Podem entendre perquè és necessari el nostre equilibri psico-físicemocional.
I podem, per fi, descobrir la nostra forta autoestima i la necessitat de redescobrir tots els valors que ens ajudaran a tenir relacions sanes.

Som energia en contínua transformació. Només hem de vibrar en harmonia amb les lleis universals.

També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.

Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.