El mateix «Pare de la medicina», Hipòcrates, va fer una sèrie d’afirmacions que potser molts desconeixem, o no li hem donat importància.
Primerament, considerava el cos humà, com un «tot». Feia ús de plantes medicinals i aconsellava de respirar aire pur, menjar saludable i caminar.
El seu jurament és: l’únic propòsit d’un metge és la salut i el bé del pacient, sense fer-li cap mal.
A més, sostenia que el cos humà per estar bé havia de tenir els «humors» (líquids: aire, aigua, terra i foc), en perfecte equilibri, per evitar les malalties tant del cos com de l’esperit.
Estudiava i observava directament el pacient i no la seva malaltia. Estudiava el seu passat i el seu present.
Creia que qui cura les patologies de l’ésser humà és ell mateix, el cos mateix té una intel·ligència tan potent, que pot autocurar-se.
Els grecs d’aquella època, com Hipòcrates, havien descobert que les paraules «obrien espais de curació física», que la conversació entre persones té impacte en la salut.
Les paraules influeixen en la part emocional i física de l’ésser humà.
Són les que ens diem constantment i, òbviament, les que escoltem i a les que donem el poder de fer-nos petits per la manca d’autoestima, o deixar-nos indiferents quan assolim el nostre equilibri.
Com vam dir, el cervell està compost per neurones, que formen una xarxa que ens permet crear les nostres creences i realitats a través d’hàbits.
Les paraules, per això, tenen molta importància.
No és el mateix dir-nos: em sento preparada per a qualsevol desafiament i repte, que: no estic a l’altura per fer aquesta feina o una altra cosa.
Dir-nos: em mereixo tot el que la vida em regali, enlloc de: tinc mala sort i no trobaré mai ningú per compartir la meva vida o bons caps o bona feina i un sou just. Obrir els ulls, veure el dia plujós, i sospirar: quin dia més nefast m’espera.
Si sempre penso en «negatiu», que tot el pitjor em pot passar a mi, em queixo sovint i per tot, si critico, estic formant una xarxa de neurones que em portaran a una caiguda física i emocional.
A més, no puc atreure experiències positives ni atreure el que vull. Sempre estaré envejant la vida dels altres i això em provocarà estrès, fins al punt de caure malalt.
Fa molts anys, tots aquests aspectes van ser motiu de recerca. En el 1964 George Salomon va crear la «psicoimmunologia» i, el 1975, R. Aden i N. Cohen la «psiconeuroimmunologia» – PNI.
La primera va demostrar que, si se sotmeten rates a estrès, apareix una baixada del sistema immunitari, i les experiències de vida que tenien en edat infantil provocaven mal comportament en la vida adulta, a causa d’aquesta manca de defenses. Aquest procés en animals, és el que també apareix en el cos humà.
La segona, estudia la interacció entre psicologia, el sistema nerviós i immunitari de l’ésser humà i, també, com en el primer cas, els efectes sobre la salut.
Avui en dia encara s’estudia la relació entre el cos humà tangible i l’invisible, que no està a l’abast dels càlculs de la ciència.
Si fóssim coneixedors dels nombrosos temes que abracen les disciplines de la filosofia, de la ciència, de la medicina i molt més, podríem perfectament entendre el perquè de la necessitat del canvi mental que les persones necessitem.
El que diem es transmuta en pensaments. Els pensaments porten sentiments. I els factors externs generen emocions. D’aquí neixen les accions i les reaccion. Les accions es converteixen en hàbits, i aquests en comportaments.
Així és com neix l’atracció.
Que vull atreure?
Com parlo i penso? Què SENTO? Com em comporto?
Aquí teniu la vostra vida. Si voleu un futur diferent i ple d’il·lusions, comenceu aquest canvi. És necessari! Si no t’agrada el teu present, recorda el teu passat, quina va ser la teva actitud, com vas utilitzar el teu llenguatge i què va ser de la teva xarxa neuronal.
Les paraules tenen un gran poder. Hem de posar-hi Amor també quan parlem. Siguem amables, confiats. Conjuguem els verbs al temps present. Fem el que diem. Convertim les expressions dels verbs del temps condicional, al temps present: «hauria de..» Per «he de..»
Parlem en positiu i sense criticar. Per parlar malament, millor mantenir-se en silenci.
Quin és el vostre diàleg interior? Com ús parleu a vosaltres mateixos i als altres?
Podeu començar el vostre estudi interior i treure conclusions.
Què he de canviar? Quin és el llenguatge apropiat per una comunicació sana i el meu benestar pisco-físic-emocional?
Aquí tenim un nou repte.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.