Espai de Creixement Personal

La importància de les Paraules i el To

Si sabéssim l’important paper que tenen les paraules i el seu to, en tema de la comunicació amb tots els éssers vivents! 

Sempre el més rellevant és la família, ja que és el primer nucli amb qui ens relacionem. 
Per a quant no hi posem atenció, les veus dels nostres pares, sobretot la que pertany a la mare, és el que primer ens impregnem i reconeixem. 

Quan una ànima aterra al ventre matern, viu durant nou mesos o els que cadascú necessita per fer l’experiència dins la primera casa humana, a través del preciós i únic cos femení que l’Univers hagi creat. 

Amb el miracle del cordó umbilical, respirem, mengem i bevem, així com ens nodrim d’emocions i sentiments materns. Escoltem la veu de la nostra mare i sentim tot el que ella sent. El to que farà servir per parlar amb la gent o amb mi, serà el que em provocarà i donarà moments de tranquil·litat o poc serens, segons com ella sàpiga gestionar les seves emocions i segon la intensitat de dolor o d’alegria que les mateixes l’afectaran. 

Doncs, des del primer moment que presencio la realitat terrenal, ja té una marcada importància l’efecte que tindran sobre meu tant les paraules com el to de la veu de qualsevol persona que em parli. 

Òbviament, dependrà de la meva autoestima, si caure en la trampa de les frustracions alienes o no. 
Si volem que els individus ens escoltin, el millor to és aquell que ens arriba al cor. Quan parlem no cal ser tigres enfadats (agressius), no cal ser àguiles (cridar), i menys cal fer servir paraules de menyspreu, ofensives, amb renecs, i que tot ens arribi com fletxes punxoses directes al cor i a l’estómac, que tampoc digerirà el que sentim. 
Si parlem amb un nen, per a quan volem fer-li entendre que el que ha fet està malament, SEMPRE hauré de fer-ho de manera intel·ligent. Primerament, parlar-li directe en els seus ulls, o sigui a la seva mateixa alçada. Li hem de dir que el que ha fet és perjudicant i hem d’explicar el perquè, de manera que pensi a l’acció feta i a les conseqüències que provoca. 

És molt incorrecte sostenir que els nens no entenen res, que no cal parlar-hi, que no tenen lògica. Són molt més coherents del que imaginem. Són intel·ligents, tenen iniciativa i fantasia que moltes vegades falta a les persones adultes per solucionar “problemes”. I tot això perquè els nens són purs, en edat encara tendra, no estan prou condicionats per la societat i família per tal de tenir pensaments i cors cohibits i contaminats.

Som nosaltres els responsables que els nens deixin la seva pura essència, la genuïnitat, tenir i ser el que lluitem tota la vida per aconseguir: la llibertat d’expressió i ser feliços amb tot el que fem i sentim, despollats de la poderosa culpa que el món ens inculca i ens anul·la com creatures. 

A ningú ens agrada que ens cridin. Pensem als caps de les empreses, les mestres, a les parelles, als amics. Quanta raó tenen si s’expressen amb to agressiu i paraules que irriten, molestes, etc.? 

No dic que mai no hem d’esclatar, però tot té un límit i sempre hi ha una altra manera miraculosa de resoldre-ho que són les disculpes, demanar perdó pel comportament mantingut. Això no vol dir que cada vegada puc expressar-me malament i després demanar perdó, no val! 

Tanmateix, a mesura que agafo consciència que la meva conducta no és l’adequada, amb el temps puc arribar a modificar i millorar la meva manera de comunicar. 

Amb tothom hem d’assolir aquest model de manifestació verbal. Ja aprendrem tècniques i maneres per descarregar-nos de les energies que ens tenen bloquejats i que deixem anar amb qui no és responsable de les nostres frustracions. 
La meva experiència és una prova del fet que és possible rectificar tot el que volem. 

La meva família i la meva Terra, ja per si em van portar a tenir un temperament vocal intens. El diàleg tan intern amb mi mateixa com amb el meu nou llinatge, va començar a ser, per descontrol a causa de les emocions no gestionades correctament per la pèrdua de la meva llibertat, un caos total fins al punt que, les criatures que havien de ser la base del triangle de jerarquia, es van convertir en el vèrtex, els que van governar les nostres vides per no saber anar a una com autoritat per la falta de tots aquells valors (no saber posar límits, por, autoestima, culpa, etc.) que uneixen una família i la falta de petites grans solucions que guien els nens a un futur equilibrat. 

En aquest moment, després de molts anys, ens trobem a continuar buscant aquest equilibri. Cadascú busca el seu per separat, com sempre. Amb aquest petit relat, només vull dir que jo, he donat la volta al meu to de veu. Absolutament tot el dic amb calma i fermesa. Aquesta meva manera de parlar provoca a la meva parella ràbia, perquè avui encara em diu: “amb calma em provoques i m’apallisses”. 

Òbviament, no és així, però se sent atacat perquè sap que és un tema que encara no ha superat i li fa ràbia, com diu, “encara caure de quatre potes”. 

Les paraules i el to curen, donen pau, asserenen. Tot és vibració i tot és energia en moviment. Són colors de l’arc iris que haurien de governar els nostres dies i a canvi es transformen en tintes de blancs, negres i grisos que ofusquen els nostres cors i ens provoquen apatia, malhumor, incomprensions inútils. 

Res té importància, totes són proves per veure si hem trobat l’equilibri per assaborir la felicitat o no. 
Ús ho asseguro: és millor viure en un món ple de colors! Com més equilibrats, més matisos descobrirem i viurem. 

També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.

Ús envio una gran abraçada de Llum.

NAMASTE

 🌻 Raig de Sol

close

Hola 👋
Benvingut al diari digital

de Ràdio Platja d'Aro.

Subscriu-te i rep les últimes notícies a la teva bústia, cada dia.

No enviem correu brossa! Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Mou la fletxa a la dreta

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.