A l’estiu recuperem articles publicats des de l’any 2020 per rellegir-los, reconnectar amb les seves ensenyances i continuar treballant en el nostre creixement personal. Perquè el nostre benestar personal i emocional no se’n va de vacances. Gaudiu de la lectura!
Els pares
Molts de nosaltres ja som pares i també avis. Fem balanç?
Ens preguntem si hem estat bons pares, si hem gestionat bé les situacions, si hem estat a l’altura de les circumstàncies i si ho hauríem pogut fer millor. Estic segura que tothom, en algun moment de la vida, ens hem fet aquestes preguntes.
La resposta? Des del meu punt de vista, és un error formular-nos aquestes qüestions i encara més intentar contestar-les. Som criatures tots plegats i venim per aprendre. Ningú neix perfecte; si fos així, no necessitaríem néixer.
Hem recordat en moltes ocasions que triem les experiències abans de tornar a la Terra i que també triem els nostres pares. Doncs, si necessitem viure determinades experiències amb certes persones per assimilar uns aprenentatges, com podríem actuar amb perfecció amb els nostres fills si, precisament, ens necessiten amb les nostres imperfeccions?
I aquesta necessitat és mútua. Tots necessitem persones imperfectes per assolir coneixements, recordant també que la nostra actitud marcarà la diferència en la qualitat d’aquest aprenentatge. Sempre hem respost a les circumstàncies de la millor manera que hem sabut i pogut, segons el nostre camí evolutiu.
Tot ha estat sempre correcte. No podíem fer-ho d’una altra manera, perquè així havia de ser i perquè, en aquell moment, no en sabíem més. Ara, amb tot el que hem après, sí que podem canviar la manera d’actuar i de parlar.
Em passa sovint de dir a la meva filla què considero correcte i què no quan assisteixo a una petita «disputa» familiar. Quan ella em respon que no li he de dir el que ha de fer, m’aturo a pensar. Sempre volem el millor per als nostres fills, però també han de fer el seu propi camí per arribar allà on nosaltres hem arribat. És clar que ens provoca patiment pensar que, possiblement, hauran de passar per situacions que nosaltres ja vam viure, però no ho podem evitar.
És com si tornéssim a veure una pel·lícula que ja coneixem i ens retrobéssim en escenes que ens ressonen. Però ser espectador no és el mateix que ser protagonista. Quan ja hem après dels nostres errors, és molt més fàcil opinar. També hauríem de saber com n’és, d’important, mantenir-nos en silenci quan som testimonis d’una reacció o d’unes paraules que considerem equivocades.
A vegades, la persona que rep un consell encara no està preparada per escoltar-lo. I, si hem de dir alguna cosa, sempre serà millor fer-ho quan les aigües ja s’hagin calmat.
Ser pares és, per a mi, la feina més completa i gratificant que existeix. Però mai podem comparar la manera de ser de cadascú, perquè tots som diferents i tots tenim un creixement espiritual propi.
El nivell espiritual de cada persona és diferent i, per això, no podem jutjar. Simplement hem d’acceptar que tots som diferents. Per tant, cada situació és tal com ha de ser.
L’ésser humà hauria de poder fer un curs accelerat per adquirir coneixements i evolucionar més ràpidament. Però cada vegada som més conscients que, probablement, necessitem moltes vides.
A vegades, dins d’una mateixa família es repeteixen els mateixos patrons i calen diverses generacions, així com persones externes al llinatge, per ajudar a transformar aquesta realitat.
Sigui quina sigui la posició evolutiva de cada individu, recordem que els pares sempre han d’anar a l’una. Quan es pren una decisió davant dels fills, aquesta hauria de ser compartida pels dos membres de la parella. I, si hi ha diferències d’opinió, mai no s’haurien de discutir davant d’ells.
Avui dia hi ha moltes famílies «allargades», formades per persones que s’uneixen portant fills de relacions anteriors. Doncs aquesta mateixa norma també és vàlida per a tothom.
Quan es forma una família, els pares han de fer pinya. Només així els petits tenen un referent i un model per créixer amb equilibri.
També han d’anar a l’una els pares que han decidit viure separats. No hi ha res millor, per al benestar emocional dels fills, que veure els seus pares mantenint una relació basada en l’acord i l’harmonia, tant si viuen junts com si no.
Massa sovint ho oblidem. I, per culpa dels nostres egos desequilibrats, fem la vida impossible a les persones que han decidit marxar del nostre costat, fins al punt de perdre el control de la situació i oblidar que, abans que res, som pares i tenim l’obligació d’estimar els nostres fills i donar-los exemple, sempre.
Però una cosa és el que hauria de ser i una altra és la realitat.
Decidim el que decidim, recordem sempre d’escoltar el cor.
L’Oracle d’Estiu
Si no sents passió, difícilment podràs donar vida a cap projecte.
Pots tenir diners, idees o recursos, però si no és la passió i l’amor el que impulsa el teu camí, allò que
construeixis durarà poc.
Encara que no sempre ens ho ensenyin, la passió, el compromís i l’esforç són la veritable base de qualsevol
somni que vulgui convertir-se en realitat. Recorda-ho sempre.
Escolta el teu cor i duu a terme només aquelles idees que neixin verdaderament d’ell. ✨
El teu Àngel
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a despertemjunts@rpa.cat.
I no us perdeu el nostre programa de ràdio a RPA! Descobriu els convidats i convidades de cada edició, així com els dies i horaris d’emissió, a Despertem Junts.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable dels escrits, idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.