En roda de premsa, l’alcaldessa accidental, Imma Gelabert, aquest dijous, 11 de desembre, acompanyada de diferents regidors i regidores del govern municipal, ha comparegut per explicar que la Sala del Contenciós Administratiu de l’Audiència Nacional en la seva sentència de 5 de novembre de 2025 ordena a l’Administració de l’Estat la iniciació del procediment de desafectació de les finques afectades com a domini públic marítim-terrestre de tot el front del passeig marítim de Platja d’Aro.
En total hi ha uns 850 habitatges afectats, que envaeixen parcialment el domini marítim terrestre i des de principis del 2021 es troben en una situació d'”inseguretat jurídica”.
El govern local també creu que els veins i veïnes afectats rebran la decisió judicial amb gran satisfacció, i afirmen que crea un precedent per a altres situacions similars en altres municipis.
A continuació us resumim la sentència i fem un repàs a la cronologia del cas.
1.- La Sala del Contenciós Administratiu Secció Primera de l’Audiència Nacional ha dictat, en data 5 de novembre de 2025, Sentència en el recurs 507/2023 interposat per l’Ajuntament de Castell d’Aro Platja d’Aro i S’Agaró contra la desestimació presumpta de la sol·licitud d’inici d’expedient de desafectació dels béns de domini públic marítim-terrestre en relació amb tot el front de Platja d’Aro afectat d’acord amb el que es disposa en la Disposició Addicional Setena de la Llei de Costes de 2013, en la qual l’Ajuntament sol·licitava la incoació, tramitació i resolució del corresponent expedient de desafectació dels béns de domini públic que afecten el sol ocupat per les edificacions de tot el front de la platja.
2.- A conseqüència del desllindament aprovat en el municipi per una Ordre Ministerial de 12 de maig de 2000 -que ratificava les ordres prèvies del 1947, 1962, 1963, 1964, i 1972- la major part dels edificis que confronten amb el Passeig Marítim, es troben afectats com a domini públic marítim-terrestre.
3.- Les indicades finques, totes elles urbanes, ja que es troben edificades amb construccions unifamiliars i plurifamiliars, en quedar afectats de domini públic van quedar també afectades per les determinacions urbanístiques del POUM, en el cadastre i en el Registre de la Propietat, quedant, per tant, condicionada la seva delimitació i alhora la seva plena propietat.
4.- Aquestes circumstàncies han implicat que, en els últims anys, el Registre de la Propietat de Sant Feliu de Guíxols hagi denegat la inscripció de la transmissió i qualsevol altra operació jurídica relacionada amb les indicades finques, ja sigui per títols inter vivos, mortis causa o altres negocis jurídics.
5.- Davant aquestes circumstàncies, en data 17 de maig de 2021, L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro va sol·licitar al Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic l’inici d’un procediment de desafectació de totes les finques afectades emparant-se en la Disposició Addicional Setena de la Llei de Costes de 2013 la qual va establir la seva exclusió expressa del domini públic marítim-terrestre de forma singularitzada pel nucli de Castell-Platja d’Aro. Malgrat tot, davant el silenci administratiu del Ministeri a la indicada sol·licitud de tramitació de l’expedient de desafectació formulada per l’Ajuntament, es va interposar recurs contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional en data d’1 de juny de 2023.
6.- El recurs contenciós interposat per l’Ajuntament ara ha estat estimat en part per la Sentència de 5 de novembre de 2025 de la Sala del Contenciós Administratiu de l’Audiència Nacional i anul·la la desestimació presumpta la petició formulada per l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró en data 17 de març de 2021 i ordena al Ministeri la iniciació del procediment de desafectació dels béns assenyalats en el plànol recollit en l’annexa de la llei 2/2013 referit al front del Passeig Marítim de Platja d’Aro:
“ESTIMAMOS en parte el recurso contencioso-administrativo núm. 507/2023, anulamos la resolución presunta desestimatoria y ordenamos la iniciación del procedimiento de desafectación de los bienes señalados en el plano recogido en el anexo de la ley 2/2013 relativo a Platja d’Aro, sin costas.”
Analitzant el seu contingut, la sentència incorpora una sèrie de raonaments fonamentals pels interessos de l’Ajuntament i dels veïns afectats del Passeig Marítim de Platja d’Aro perquè:
- Considera que l’Ajuntament disposa de legitimació en aquest afer i que actua en interès dels veïns, perquè els efectes urbanístics que determina la inclusió de les finques en domini públic marítim-terrestre condicionen la gestió del planejament, el seu desplegament i la disciplina urbanística, i raona que, en el cas, es produeix una confrontació de la realitat fàctica de la ciutat consolidada sobre uns terrenys que són definits legalment com a domini públic marítim-terrestre. Materialment, formen part de la ciutat, però legalment no. Partint d’aquesta situació contradictòria, la Sentència conclou que si les parcel·les estan fàcticament dins la trama urbana i reben serveis municipals, no se li pot negar a l’Ajuntament l’interès per legalitzar la situació creada amb la finalitat que aquests terrenys retornin als seus legítims propietaris per tal de resoldre aquesta anòmala situació (sic). Així ens ho diu la Sentència en el seu Fonament de Dret Segon:
“No cabe duda de que se enfrenta en este asunto la realidad fáctica de una ciudad consolidada sobre terrenos que son definidos como DPMT. Se trata de la realidad confrontada con la clasificación jurídica de los terrenos efectuada por la legislación de costas. Materialmente forman parte de la ciudad, aunque legalmente están integrados en el DPMT.
Si el hecho es que las parcelas de hecho están dentro de la trama urbana y reciben servicios municipales, no puede negarle el ayuntamiento demandante al menos un interés indirecto en que se legalice la situación y pasen a formar parte de la ciudad también desde el punto de vista del derecho. Las competencias urbanísticas (planificación, gestión y disciplina urbanísticas) sin duda que están condicionadas por esta anómala situación y no puede desconocerse el interés legítimo de la administración municipal en poner fin a esta situación.”
- Com que l’Administració Central no ha resolt, després de 5 anys, la petició expressa formulada per l’Ajuntament d’iniciar els expedients de desafectació, es donen les condicions perquè es dicti aquesta Sentència mitjançant el control judicial de l’actuació de l’Administració de l’Estat i conclou que s’ha produït silenci administratiu desestimatori:
“En definitiva, sí se dan las condiciones para estimar que se ha producido el silencio administrativo desestimatorio de esta última pretensión -iniciación de procedimiento de desafectación- por no haberse resuelto expresamente la solicitud presentada, con lo que se dan las condiciones para el acceso al control judicial.”
- La sentència també conclou que és incontestable l’estimació de la petició de l’Ajuntament d’iniciar un procediment de desafectació de la línia d’edificació en el front de la platja, identificada en la planimetria de la llei 2/2013 en el municipi de Platja d’Aro, ja que els terrenys edificats es troben dins els supòsits previstos per la Llei de Costes i poden ser desafectats del domini públic marítim-terrestre:
“CUARTO.- Sorteados los obstáculos procesales opuestos a la demanda, la estimación de la pretensión para que se inicie un procedimiento de desafectación de la línea de edificación en el frente de playa identificada en los planos anexos a la ley 2/2013 correspondientes a Platja d’Aro es inconstestable, pues es la propia ley la que considera que las situaciones de hecho recogidas en estos planos están dentro de los supuestos previstos en el artículo 4.5 de la ley de costas y pudieran reunir los requisitos previstos en los artículos 17 y 18 a efectos de su desafectación del DPMT.”
La sentència pot ser objecte de recurs de cassació, el qual s’haurà de preparar prèviament per l’advocacia de l’Estat en el termini de 30 dies instats a partir de la seva notificació.
Mobilització institucional i veïnal des de l’any 2020
Ja fa temps que els més de 850 propietaris de primera línia de mar de Platja d’Aro afectats per la Llei de Costes reclamem a l’Estat que exclogui els seus pisos de la zona de domini públic per recuperar la potestat de poder-los vendre.
A començament de 2024 van enviar una “allau de sol·licituds” al Ministeri per a forçar-lo a resoldre la problemàtica amb què es troben. Perquè com que les propietats consten com a patrimoni de l’Estat, tenen moltes dificultats per poder-les vendre o bé acceptar herències.
Les finques de Platja d’Aro afectades s’estenen gairebé al llarg d’un quilòmetre del passeig Marítim (al tram entre l’avinguda de la Pau i els carrers Miramar i Musclera). Majoritàriament, són pisos situats en blocs d’apartaments, però també hi ha cases, garatges i algun traster. Es van construir entre els anys 60 i 70 aprofitant una escletxa legal. El problema, però, és que la Llei de Costes -que data del 1945- va qualificar aquesta zona de domini públic; és a dir, patrimoni de l’Estat.
Fins no fa gaires anys, no hi havia dificultats per inscriure les operacions. Però el 2019, el Registre de la Propietat de Sant Feliu de Guíxols va canviar de criteri, i amb l’aval de l’advocacia de l’Estat, va decidir aplicar estrictament la llei. La conseqüència és que, d’ençà d’aleshores, hi ha 858 propietaris que tenen moltes dificultats a l’hora de poder vendre les finques o bé acceptar herències.
De retruc, els qui estan interessats a comprar també es troben amb maldecaps. Com que les operacions no es registren, perquè el propietari és l’Estat, això impossibilita demanar hipoteques. I també comporta que s’hagin acabat venent pisos molt per sota del seu valor.
El març del 2021, l’Ajuntament va demanar al Ministeri per a la Transició Ecològica que modifiqués els límits de la zona de domini públic, i que la línia divisòria s’avancés cap al mar per desafectar les propietats. L’objectiu era que totes les finques afectades poguessin regularitzar-se i que, posteriorment, Hisenda engegués els tràmits per transmetre-les als seus propietaris.
Com que al cap de dos anys l’Estat no va respondre, davant el silenci administratiu del Ministeri, l’Ajuntament va engegar la via judicial que ha acabat amb la sentència que hem conegut aquest dijous.
Desestimació de les mesures cautelars sobre la reforma i concessió d’autoritzacions del mercat de venda no sedentària
L’alcaldessa accidental, Imma Gelabert, també ha explicat que el contenciós administratiu ha desestimat l’aplicació de les mesures cautelars sobre la reforma i concessió d’autoritzacions del mercat de venda no sedentària dels divendres. Unes accions judicials promogudes pel gremi de marxants Gavans.
Gelabert ha manifestat que la sentència avala que tot el procés ha estat correcte. I continuen valorant totes les peticions rebudes perquè al llarg de 2026 entri en funcionament el nou mercat setmanal.