Tenir fe i confiança a la vida, que vol dir?
I, com es troba? Podem viure sense?
Són dos conceptes abstractes. Són valors immaterials, ni es veuen ni es toquen.
Però, com moltes coses, perquè ni es toquen ni es veuen significa que no existeixin!
És clar que podem viure’n sense. Com viuríem però?
Necessitem una bona dosi de fe i confiança per tirar endavant, per passar els nostres dies sense estrès i sense provocar-nos ànsia o depressió.
És aquella seguretat que sentim a dins nostre que ens fa forts i ens fa creure que els objectius que ens hem prefixat els aconseguirem. I és aquella seguretat, sempre interna, que ens dona pau i tranquil·litat, a cada moment del dia.
És dormir bé a les nits, poder descansar, tenir el batec del cor regular, no suar, no pre-ocupar-nos què les coses puguin sortir malament.
Si els temes es poden solucionar, per què em pre-ocupo? I, si no hi ha solució, en lloc d’enfonsar-me, busco un altre camí.
Com ja vam dir, la vida és un aprenentatge, de vegades es guanya i de vegada s’aprèn!
Però MAI es fracassa!
La fe pertany al cinquè xacra. Quan tinc fe, entrego part de la meva energia al que penso i sento. Si penso i sento alguna cosa bonica, a allò donaré força. Si penso i sento en «negatiu», agafarà força el «negatiu».
Aquesta fe em dona l’accés al meu poder creatiu, aquest cinquè xacra, el de la gola.
Recordeu que podem col·lapsar l’energia, podem materialitzar els pensaments. Per tant, quins pensaments voleu materialitzar?
Amb tot això, hem de tenir en compte que hi ha una força Divina damunt nostre, que ens guia vers l’aprenentatge que hem vingut a viure a la Terra.
No ho recordem, però vam firmar un contracte abans de «baixar».
La frase: «Hagase Tu voluntad» vol dir que hem d’acceptar totes les experiències, per què així ho vam pactar.
I aquí agafem fe i confiança, perquè ens passi el millor per a nosaltres, sabent que l’Univers, Déu o qui voleu dir-li vosaltres, només vol el millor per a nosaltres, perquè som importants i ens estima.
Tenir fe i confiança en què tot el que passa és perquè així havia d’anar per la nostra evolució, i anirà bé.
Hem d’aprendre a desenvolupar l’amor vers nosaltres i vers els altres.
Segurament, un acte de gran amor és aprendre a deixar de jutjar.
Tothom fa el que pot i el que sap, segurament de la millor manera que pot.
I ningú pot donar el que no té. Si no ens van ensenyar valors, com estimar, respectar, empatitzar, etc., no podem donar-los, perquè tenim carència.
Per això, no jutgem! No fem judicis de la vida aliena, sense saber la seva història!
I no volem saber tant dels altres, poc ens ajudem a nosaltres mateixos!
Solucionem primer la nostra vida, i després ajudem els altres.
I recordem sempre que tenir fe i confiança en què tot surti com cal, és sinònim també de salut.
Quan estic segur que tot anirà bé, les meves cèl·lules senten la meva força, la meva empenta cap al benestar. Estic destinat a tenir salut física, emocional, espiritual i mental.
Deixem que les nostres vides tinguin el seu curs.
Prenem decisions i siguem conseqüents amb elles. I, passi el que passi, tot ha de passar per pujar els esglaons espirituals que necessitem fer en aquesta vida.
Però, decidir no fer les coses, és pitjor que no intentar-ho.
Sigui el que sigui, sempre deixa’t guiar pel cor i fes alguna cosa benèvola pel proïsme.
Deixa de ser excessivament egoista, d’excedir en el que tot sigui només per a tu.
Dona, i la vida t’ho tornarà multiplicat.
Només amb Fe i Confiança!