És l’hormona de l’estrès, òbviament del que ens perjudica quan és crònic: el distrès.
Si aquesta hormona no és controlada i no s’elimina de forma natural, durant el dia arriba a ser perillosa, perquè produeix en el cos molèsties nocives.
Al revés amb l’oxitocina, l’hormona de l’amor, fa que les persones se sentin sostingudes, acompanyades i enteses. Amb l’oxitocina ens alliberem de l’hormona enemiga, el cortisol. L’oxitocina, l’hormona de l’amor, inhibeix l’estrès.
Qui activa la fabricació del cortisol és el cervell, mitjançant la detecció de l’estrès, a través de les glàndules suprarenals. I a través de diferents processos corporals, fa augmentar el nivell de sucre en la sang, que és robada d’òrgans del cos i és portada a les cames, per exemple, perquè necessiten més impuls per a córrer en el cas de perill imminent.
El cortisol posa en marxa un sistema de supervivència en l’ésser humà.
Si aquest sistema està activat de forma esporàdica (podem trobar-nos davant d’un animal perillós, ens podem espantar de manera forta davant d’una amenaça imprevista, etc.) és el que ens fa reaccionar: ens bloqueja, fugim o ataquem.
Quan vivim de manera contínua en aquestes situacions d’estrès, quan aquests processos són crònics, vol dir que sempre tenim l’amígdala activa: el cor funciona més del que hauria de funcionar, no baixa bé el menjar a l’estómac, tenim problemes gàstrics i de colon irritable, problemes d’insomni, de fertilitat i, també baixa el nostre sistema immunitari.
Imagineu-vos quina llista es pot fer de temes amb risc elevat per a la nostra salut, només vivint estressats! Vull dir viure en aquella queixa, aquell malhumor, aquella crítica, etc. constants! I creient que el món és el meu enemic.
Però el cos també té un mecanisme d’adaptació, que permet a la sang encaminar-se a la part prefrontal del cervell i transformar les cèl·lules mare en noves neurones. Per tant, com vam recordar en un article, això contribueix a viure en plena salut física, emocional i mental.
Per a baixar els elevats nivells de cortisol, és important l’exercici físic, desconnectar la ment.
Hem de deixar de viure en el passat o en el futur, per viure en el present!
D’aquesta manera, no provoquem l’aparició del distrès crònic.
Jo aconsello fer exercici amb música i també cantar, perquè és el que més ens apropa al somriure i passar-ho bé, tot i que cadascú ha de fer el que li vingui de gust, a condició que ens buidi la ment i ens sentim bé.
Aprofito per a recordar la gran experiència viscuda la setmana passada amb gent desconeguda i meravellosa, que va gaudir amb mi de quasi dues hores de DES-ESTRÈS.
Vam aconseguir una connexió, una pau, una serenitat i una unió d’ànimes que, sincerament, em va emocionar. Vaig compartir alguns dels temes dels quals parlo amb vosaltres, vaig donar eines per desestressar-se, vam ballar, cantar i meditar. Al final ens vam intercanviar abraçades, i tots vam sortir amb gran alegria i l’esperit sanat.
Dono les gràcies a totes les persones que van compartir aquest moment, que m’ha omplert totalment! Són moments únics i que desitjo que tothom arribi a sentir.
Sabeu quants medicaments evitaríem si assolíssim entrar en el vòrtex energètic del benestar general!
Ansiolítics, antidepressius, antiàcids, medicaments pel mal de cap i els que molta gent pren diàriament? No caldrien si aprenguéssim a viure feliços i a tractar el proïsme amb amabilitat, amb respecte, a connectar amb el nostre JO i a respectar la naturalesa! A gaudir d’ella i no fer-la servir per als nostres capricis.
Quan era jove i anava al bosc a caminar amb la «màgica» Lina, em va ensenyar a connectar amb els arbres. Ens posàvem amb els talons a prop del tronc, els palmells de les mans, l’esquena i el cap tocant-lo. Connectar-se a l’arbre, amb els ulls tancats, és un contacte energètic impressionant. I, si ho fem sense sabates, la connexió és total, perquè arribem a fer penetrar l’energia del sòl a dins nostre, sense filtre, fent-la pujar fins al cap, fluint per tots els xacres i sentint emocions potser desconegudes, plenes de tot el que les nostres cèl·lules i ànimes necessiten.
Us animo a prendre consciència de tots els consells que, amb tot el meu amor, comparteixo amb tots vosaltres.
Per ser feliços no cal gaire cosa. No serveix el material, no cal tenir, només cal SER!
I no cal posar-nos màscares per a no demostrar realment com som, per por de sentir-nos fràgils i desprotegits. És normal sentir por i passar per períodes d’altos i baixos, el que no és normal és viure en la por permanent i sentir que ens rodegen males persones i que vivim en un món hostil.
Si tots poguéssim fer l’esforç de capgirar aquests pensaments malèvols, tota la societat se’n beneficiaria. Els pensaments globals són molt poderosos, com els personals. Si poguéssim sentir i aprendre a viure en un estat de pau i alegria persistent i estable, viuríem en un món molt més sa!
Però com sempre, és més fàcil pensar en el pitjor que pugui passar, en lloc d’obrir la ment i el cor a les experiències agradables.
Deixeu de mirar pel·lícules violentes, programes informatius, els mòbils, les xarxes socials. Aneu als parcs a jugar amb els nens, a saltar i a riure, de manera habitual. Sigueu amables amb els altres, disposats a ser altruistes, canvieu les expressions verbals i els temes, veuríeu com, amb el nostre petit granet de sorra, podem contribuir a canviar també el món.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.