Aquesta matinada ha sortit publicat el decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)
Castell-Platja d’Aro i s’Agaró, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i, fins a onze municipis del Baix Empordà, es veuen afectats per l’entrada en vigor del decret del Govern que estableix mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional en l’àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya.
Dimarts, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va anunciar la decisió del Govern de decretar la situació d’excepcionalitat per sequera extrema i l’executiu català va aprovar un Decret llei per protegir els abastaments d’aigua, donar rang jurídic per agilitzar tràmits per a les actuacions que s’hagin de dur a terme i dissuadir i penalitzar els possibles incompliments.
Aquest dimecres, el consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va aprovar l’entrada en excepcionalitat per sequera del sistema Ter Llobregat i l’aqüífer del Fluvià Muga.
La decisió ha entrat en vigor aquest dijous, un cop s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
A la pràctica, implica que es limita l’abastiment d’aigua a 5,9 milions d’habitants a causa de la sequera, que es restringeix a un màxim de 230 litres per persona i dia. Si en l’escenari d’alerta era de 250 litres per habitant i dia, en excepcionalitat passa als 230 litres per habitant i dia, molt per sobre encara del consum mitjà, de 117 litres per persona i dia. Es pren aquesta mesura pel risc de desabastament i perquè s’apropa la primavera amb un volum de reserves molt baix (27%) i sense que s’hagin recuperat, a causa de la falta de pluges.
L’entrada en l’escenari d’excepcionalitat al sistema Ter-Llobregat i a l’aqüífer Fluvià Muga suposa un pas més en la reducció d’aigua en alguns usos, com la disminució del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, la reducció del 15% per a usos industrials, la reducció de l’aigua per a usos lúdics (15% en usos assimilables i 50% en reg) i la prohibició del reg de zones verdes, públiques i privades (només es permetrà l’aigua per mantenir viu l’arbrat i fent-ho gota a gota o amb regadores). També es prohibeix la neteja de carrers amb aigua potable, entre altres mesures.
Aquest canvi d’escenari comporta que, de les 18 zones en les quals està dividit el territori de les conques internes, dues unitats segueixen en situació de normalitat, tres en prealerta, nou en alerta i quatre en excepcionalitat (embassaments del Llobregat, embassaments del Ter, sistema Ter-Llobregat i aqüífer del Fluvià-Muga). Per tant, són 224 municipis en situació d’excepcionalitat, de 15 comarques, i prop de 6 milions d’habitants.
Aquesta setmana s’ha constatat l’empitjorament de la situació de les reserves i la necessitat d’adoptar nous canvis per garantir l’abastament. La Comissió de Sequera (integrada pels departaments de Presidència, Acció Climàtica, Interior, Empresa i Treball i Salut) ha constatat que continua el descens de les reserves, després de 25 mesos sense pluges abundants a les capçaleres dels rius.
La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, dimarts va dir que es passa del “semàfor groc al taronja”, i al quart dels cinc escenaris totals per gestionar la sequera, que ja dura 29 mesos, 11 més que la del 2008, de la qual es van aprendre algunes coses. De fet, es creu que les mesures preses durant el 2022 han retardat sis mesos l’entrada en vigor de les noves restriccions.
Segons el Govern, la regeneració d’aigua, les dessaladores i els pous de sequera han aportat més aigua el 2022 i el 2023 que l’aigua dels pantans de Sau i Sant Ponç.
Per tornar a una situació de normalitat, Jordà va dir que potser haurien de ploure 50 litres per metre quadrat cada dia durant 4 mesos. La consellera va explicar que els models van predir un gener i febrer més plujosos de l’habitual i s’ha complert, però ha recordat que són mesos normalment secs. En el mateix sentit, els models preveuen una primavera plujosa, i això sí que podria ajudar a omplir les reserves. La consellera d’Acció Climàtica va afirmar que es podria aguantar fins a un any més sense pluges, però aprofitant a nivells extrems totes les mesures.
El Govern ha demanat als ajuntaments i als proveïdors d’aigua que donin dades a l’ACA sobre l’abastament, i ha recordat que l’executiu català ja ha fet requeriments en aquest sentit i pot imposar sancions a partir d’ara. Així, per exemple, tots els municipis de més de 20.000 habitants han de tenir plans d’emergència contra la sequera, però no tots l’han aprovat encara. També seran més exigents amb els municipis grans, que és on hi ha més marge de millora.
De fet, durant aquesta sequera el consum urbà d’aigua ha crescut un 3,5% tot i les campanyes de conscienciació. Per això, s’insta a la població a reduir el consum, sobretot de cara a la temporada turística de Setmana Santa i estiu.
Podeu llegir el decret publicat aquest dijous aquí.