Lourdes Fisa exposa fins al 8 de maig, en el Castell de Benedormiens, els caps de setmana i festius, d’11 a 13 h i de 17 a 20 h
L’autora de “Terra Blava”, Lourdes Fisa, exposa fins al segon diumenge de maig a Castell d’Aro, una selecció de 52 obres pictòriques que recorren diverses de les seves etapes i temàtiques a partir de dos elements simbòlics: la terra i l’aigua.
La mateixa artista ofereix, a partir d’aquest cap de setmana, unes visites comentades als assistents. N’ha programat els diumenges 24 d’abril i 8 de maig a les 12 h, i els dissabtes 30 d’abril i 7 de maig a les 12 i 17 h. No cal reserva prèvia per assistir a les visites i estan obertes a tothom.
A “Terra Blava”, Lourdes Fisa, ens presenta la seva obra des d’un enfocament transversal. A banda de les sessions guiades, la mostra es pot visitar els caps de setmana i festius, d’11 a 13 h i de 17 a 20 h.
Lourdes Fisa (Corbera de Llobregat, 1964), va iniciar la seva formació a l’Acadèmia Sanvicens de Barcelona, es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona en l’especialitat de gravat i estampació i va ampliar estudis a Alemanya, Anglaterra i als Estats Units.
L’any 1922 va instal·lar el seu estudi a Manresa, on viu i treballa amb una obra construïda amb tècniques híbrides entra la pintura, el gravat i la instal·lació tot explorant la transformació de la matèria, el color, l’espai i la llum. En l’àmbit expositiu es va estrenar el 1989 i de llavors ençà ha realitzat més de 50 mostres individuals i més de 80 de col·lectives tant a escala nacional com internacional. Ha rebut diversos guardons i les seves obres estan presents a diverses institucions.
De la mostra i de l’artista escriu el crític d’art, Alexande Roa Casellas en la presentació de la mostra: “L’artista pren dues grans línies del seu treball com a nucli de la mostra: la terra, d’una banda, i de l’altra l’aigua. Es tracta de dos elements simbòlics, però també sensorials que vertebren sobretot la seva sensibilitat pictòrica. I és que entre la calidesa i solidesa contundent de la terra i la fluïdesa de l’aigua, l’obra de Fisa s’estén en el temps com una constant exploració plàstica que investiga conceptes relatius a la naturalesa i també a la humanitat: la fragilitat, la fortalesa, el dolor, la llum, el viatge, el moviment, entre d’altres. El nucli de l’obra presentada, així com de la trajectòria de l’artista, se centra en un treball de l’abstracció que beu de certes qualitats matèriques de la pintura informalista o de l’expressionisme abstracte, però incorpora elements de la seva formació com a gravadora, que sempre ha continuat treballant en menor o major mesura fins avui. L’utilitza com a tècnica principal però també com a tècnica de base damunt la qual incidir amb la pintura”.
Encara hi afegeix: “la mixtura de tècniques és quelcom que ha anat aplicant amb naturalitat, emprant-les com un instrument d’exploració de l’estil i de la forma, que al capdavall són la matèria expressiva principal a les quals s’entrega. Si prenem per exemple aquesta influència de l’informalisme com a referència per a analitzar la seva obra, de seguida trobarem que d’informalista en té ben poc, ja que tot el seu recorregut estètic mostra una tendència a l’ordenament, a cert retrobament de la geometria que s’imposa malgrat l’expressivitat i la gestualitat perseguides en l’atac de la superfície. És com si Fisa partís d’un impuls intacte i essencial que després necessita endreçar lleugerament, ubicar en un espai. Precisament, aquesta endreça és la que dona força a l’expressió i al gest; d’altra manera, ens trobaríem davant d’un exercici de mera inundació sense connexió entre l’acte creatiu i la mirada. L’artista és conscient que cal, per bé que intuïtivament, establir un pont entre l’energia creativa i la mirada del receptor. L’obra, en definitiva, té com a objectiu aquest diàleg”.