La mostra recull 35 obres pictòriques sota el títol ‘El lloc de l’absència’ formada majoritàriament per olis sobre tela i alguna peça de guaix sobre paper Japó
Fins aquest diumenge, 26 de setembre, pot visitar-se a les sales d’art del Castell de Benedormiens de Castell d’Aro, la sisena exposició del cicle anual d’exposicions del municipi i la tercera en l’equipament aquest 2021.
Es tracta de l’exposició de Joaquim Sancho ‘El lloc de l’absència’ amb 35 obres, majoritàriament olis sobre tela i alguna peça de guaix sobre paper Japó.
L’entrada és lliure i pot visitar-se cada dia de les 11 a les 13 h i de les 17 a les 21 h.
Conxita Oliver, membre de l’Associació Catalana i Internacional de Crítics d’Art, escriu en la presentació de la mostra: “La pintura de Joaquim Chancho, formalment, ha girat envers la dialèctica entre el gest irregular i el racionalisme geomètric, entre la llibertat d’acció i el mesurament ordenat i proporcionat. Entén el gest com una manera de fer constar sobre el suport tot un seguit de vivències i sensibilitats que desenvolupa a partir d’unes estructures de repetició i de combinació. Una cartografia d’arquitectures trencades, un mapa de trajectes únics i irrepetibles, un desplaçament fet d’experiències espacials a temps real, d’agregacions sentides i transmeses per la durada de la petja o per la precisió del gest, fins a construir un seguit de capes que van ordint interposicions successives. D’aquesta manera, el temps d’execució, les seqüències de realització, esdevenen els protagonistes de la seva pintura, un temps que es mesura pels arrossegaments del pigment fins que s’atura l’acció per reprendre una vegada i una altra un flux gestual que no s’acaba mai. D’aquí que l’artista ens parli de l’infinit i de l’eternitat, d’un encadenament que no té principi ni fi, però que segueix irremissiblement uns determinats cicles”.
I afegeix: “L’exposició de Joaquim Chancho que tenim el goig de presentar permet desvetllar el sentit essencial de la pintura i convida l’espectador a una visió sensible i poètica, alhora que demana una contemplació lenta que permeti abastar la dimensió real de la veritat pictòrica. Al llarg d’aquest segle hem assistit, en diverses ocasions, a l’anunci de la mort de la pintura que els dadaistes varen promoure i els artistes conceptuals substituïren en un intent d’apropar l’art a la vida quotidiana. La vigència d’aquests arguments i l’aplicació de les noves tecnologies a la pràctica artística ha afavorit que actualment es tornés a plantejar una nova desaparició. Però, malgrat tots aquests pronòstics, la pintura continua subsistint i encara un bon nombre d’artistes segueixen treballant amb el llenguatge pictòric encarat a noves possibilitats. Joaquim Chancho ho demostra vastament”.