Espai de Creixement Personal

La Màgia de Nadal

Cada any es repeteixen les mateixes festes, ja ho sabem. Cadascú les festeja segon les seves cultures, les seves disponibilitats o simplement si té predisposició en vers d’aquella celebració.

És veritat també que, quan es parla de Nadal, ja que la interpretem com la reunió familiar i n’és el símbol (la família), depèn de com estem emocionalment (i ho fem de manera inconscient), dirigim el nostre interès o la nostra disconformitat i rebuig.

Personalment adoro Nadal. Jo, com tothom, tinc una família. Com tots, tenim les nostres cosetes i, en el meu cas, a més a més, vivim cadascú a molts quilòmetres de distància. Està clar que personalment aquesta distància no m’afavoreix, sobretot quan parlo de filla i nét.

Potser mai ho he dit, però la meva família sempre m’ha dit que visc en un món tot meu i, de vegades, sembla que no estigui present a les converses, sembla que m’agafi la vida poc seriosament. No fa gaire la meva mare em va recordar que, com que tinc sempre sort, si no tinc una feina, en tindré una altra aviat amb les mateixes característiques essent molt afortunada. El que no sap la meva mare, és el que em va costar fer un canvi de patrons per arribar a fluir amb la vida i tenir els meus pensaments saludables constament.

A més, vull explicar que, per ella, inconscientment, les seves nenes són les meves germanes. Això no cal que ho digui, perquè només de veure com parla i com actua, és evident. I també, com sempre ha dit que sóc la debilitat del papa, sempre ha deixat filtrar una mica de gelosia.

Fa dos anys també va marxar una persona de la família superimportant per a tothom i vam viure, per les circumstàncies, moments dolorosos que encara no estan superats per a tots de la mateixa manera. Ara ens estem centrant en la malaltia del nostre estimat Ron, un peludet de quatre potes.

Per què ús dic tot això? Perquè encara que tingui a mà, i crec profundament en les eines per gestionar les meves emocions i entendre la vida, no estic exonerada a trobar-me en situacions que ens dóna la vida. És una llei humana.

El que sí que puc fer, és ser coherent amb què el dia a dia són moments, transformacions, proves, tirar i afluixar i, sobretot, agraïment per sentir-me estimada per l’Univers, per estimar-me a mi mateix, per haver entrat en aquest món diví de l’espiritualitat i entendre que res va amb mi. Totes són experiències per evolucionar.

Tinc la família que tinc, tinc alts i baixos com tota la gent, però tinc molta il·lusió per Nadal i viure en general.

Se m’obre el cor. Només penso en l’escalfor de les cases, a una xemeneia (encara que sigui de mentida), a les llums que porten i et porten dins de la màgia, a creure que la vida val la pena ser viscuda, a sentir-me viva, plena d’amor per donar i rebre, a les abraçades, a les cançons, a totes les emocions que em provoca aquesta festa.

Sumem anys, però em sento sempre com un infant. De fet, per a tothom sóc la persona de les llumetes. I m’agrada fer regalets, però per a mi tenen importància aquells fets amb el cor, que em desperten llàgrimes de felicitat, que arranquen les llums dels meus ulls i de tot el meu sistema immunitari. I el que més m’apassiona, són les petites cartes, amb aquelles frases que es queden gravades com un tatuatge dins el cor.

Això per a mi és la màgia de Nadal. Activar, impulsar, alimentar el nen que tenim a dins perquè pugui tenir sempre viu l’adult que s’enfronta a la vida any darrere any.

Quan entro en els pobles o les ciutats, només es veuen llums que, per quan siguin molt boniques, només desperten el sentit comercial, des del meu punt de vista. A canvi, si mirem els balcons, les cases o les muntanyes des de lluny, només veig els cors freds de les llars. Això em provoca tristesa, perquè penso que la gent està més enfocada a la puja de la llum i als seus drames.

És veritat que hi ha gent que està passant per adversitats importants, però de tot ens sortim, de tot aprenem lliçons, de tot hem d’assimilar que ens toca el que ens toca, i que igualment la vida val la pena!

Per tant, millor tenir sempre una bona actitud, passi el que passi. Passar pels sentiments i les emocions, reconèixer-los i seguir, perquè encara que costi afirmar-ho i creure-ho: la vida és un regal.

Recordem portar la màgia de Nadal dins nostre, tot l’any!

També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.

Ús envio una gran abraçada de Llum.

NAMASTE

🌻 Raig de Sol

Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.

close

Hola 👋
Benvingut al diari digital

de Ràdio Platja d'Aro.

Subscriu-te i rep les últimes notícies a la teva bústia, cada dia.

No enviem correu brossa! Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Mou la fletxa a la dreta

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.