Moltes persones no coneixen el verdader significat de la paraula AMOR.
La majoria de les vegades confonem l’amor de veritat i vers tothom, únicament com amor vers la parella. També molts parlen d’amor només vers els fills.
Doncs amor és amor, vers qualsevol ésser i vers nosaltres mateixos.
Normalment qui t’ensenya realment l’amor són els animals, amb la seva manera d’expressar-ho, tenint en compte que no parlen. Ells tenen uns valors molt desenvolupat, ja que estan en contacte amb la Terra a través els primers xacres que són els terrenals.
Quan parlem d’amor, parlem d’un sentiment que ens envolta sempre. No sentim amor, som amor!
I com demostrem que som amor? Quan parlem, quan mirem, amb els gestos, en tot el que fem només perquè ho sentim i sense demanar res a canvi. Això és amor! Sempre, tot el que faig és a canvi de res.
Ho faig perquè ho sento, ho faig perquè vull i, sense queixar-me. Heu escoltat mai les frases: «després de tot el que he fet per ell…! O, ni les gràcies m’ha donat! O, és que sempre he d’anar jo a fer…!».
Són típics termes de persones que sempre esperen que els hi donin les gràcies i, no tots en saben perquè no els hi van ensenyar. Altres que donen a canvi de rebre la mateixa disponibilitat. Si esperem que ens tornin el que nosaltres hem donat amb llibertat, romandrem decebuts perquè la majoria de les vegades no som correspostos. I, altres que no saben dir que no i, després d’acceptar fer un favor, ja s’estan queixant. Si dius que sí, no tens dret a lamentar-te, al revés, és correcte dir que no sense sentir-te culpable.
Primerament hem de parlar d’amor vers nosaltres mateixos. Estimar-nos és el millor regal que ens podem fer. I com? Doncs: menjant bé, fent exercicis físics, parlant-nos bé, fent el que més ens agradi, compartint el nostre temps amb la gent que més ens aporti, aprenent a respirar de manera conscient, acceptant-nos com som, amb les nostres virtuts i els nostres defectes.
Quan parlem d’amor vers els altres, hem d’aprendre a valorar el nostre proïsme, l’hem de respectar. Hem d’aprendre el valor de donar, molt important per mantenir l’equilibri amb el de rebre, tot amb consciència i sentit comú i, simplement pel plaer de donar, mai per obligació, mai per voler res de volta.
L’amor és per la vida. I la vida és viure diàriament, en el millor de les maneres.
Puc amar la meva parella, el meu fill, els meus companys de feina, la meva mascota, la meva casa. Està clar que amb cada una de les persones o coses o animals, ens relacionem d’una manera diferent i, no donem amor a tothom perquè seria impossible. Molta gent la valorem i la respectem, però no la fem entrar en el nostre cor. No podem.
Cada vegada que deixem que envaeixin el nostre cor persones tòxiques o no mereixedora de la nostra estimació, acabaran fent-nos mal. Doncs cal fer una atenta selecció de qui entra per la porta del nostre cor. Quan, però els hi donem l’accés, no els hem de «querer», els hem d’amar; perquè qui «quiere» sempre és amb una finalitat (“te quiero» és et necessito per alguna cosa: per arribar a final de mes, perquè els nens són petits, perquè jo sol no tinc prou autoestima per tirar endavant…), qui «Ama», ho fa sense condicions («te amo» siguis com siguis -mentrestant no siguis tòxic-, t’accepto com ets perquè junts, compartim la nostra felicitat).
Hem també de recordar que les persones són lliures i que res és per a tota la vida, la nostra vida mateixa mai és per sempre.
Naixem plens d’amor i lliures de prejudicis i, ens comencen a modificar les famílies i la societat doncs, és complicat aprendre a amar de veritat.
Amb la nostra parella és quan fem una assimilació total del que és l’amor.
A vegades està clar que la persona que triem no és l’adequada i la definitiva. Arriba a la nostra vida per comprendre l’autoestima, l’ego equilibrat, el fet de valorar-se, etc. Però tot i això, amb amor, l’hem de deixar marxar per trobar-nos amb nosaltres mateixos i aconseguir el nostre equilibri per continuar vers la nostra evolució.
Passi el que passi a la nostra vida, ens passarà perquè és el que està pactat abans de néixer, però sempre hem de recordar que hem d’acceptar amb AMOR totes les situacions que es presentin perquè formen part de la nostra formació espiritual.
És difícil encaixar aquestes paraules, però estic segura de què hi ha més gent de la que imaginem que ja està formada i preparada per fer aquest salt de mentalitat. Hi ha molts éssers que pertanyen al món espiritual i que encara no tenen prou seguretat per obrir-se al món. Si ens permetéssim compartir els nostres coneixements, hi hauria més amor entre tothom i podríem expandir-ho tant que el cosmos sencer es beneficiaria a suficiència, tant de poder donar la volta als esdeveniments actuals i, poder tenir tots una vida mereixedora.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.