Espai de Creixement Personal

“Oído Cocina” de l’Univers

Com ens escolta l’Univers? Per si algú desconeix el sentit de l’expressió: “oido cocina”, n’explico el significat i la seva funció. És utilitzada a l’hostaleria i exactament en les cuines. La fan servir els cuiners per fer entendre al cap de cuina que han prestat atenció i compres la comanda a realitzar.

Quan vaig començar a escoltar els àudios de Louise Hay, és quan vaig descobrir la forma de comparar l’Univers a una gran “cuina còsmica”. Cada vegada que demanem alguna cosa de tot cor, amb intensitat, la nostra ànima percep el que estem dient encara que sigui inconscientment, per tant l’Univers es transforma en el nostre xef. Nosaltres expressem el que volem i ell ens contesta la “famosa frase” i, materialitza el nostre desig o necessitat d’aprenentatge.

Aconsello: Vigilem bé les paraules que diem, procurem de sentir-nos bé i a gust la majoria de temps possible.

Mai hem de començar les frases amb el “NO”: no vull això, no vull allò! Tot el que NO volem, és exactament el que experimentarem. Totes les nostres pors ens estaran esperant per posar-nos a prova. Una persona em va dir que quan era jove va dir: no vull tenir fills i, en té dos! Una altra va dir: No aniré mai a viure fora de la meva ciutat i, fa anys viu a mil quilòmetres lluny! D’exemples en tinc molts i segur que vosaltres també podeu recordar frases dites fa molts anys o que vàreu sentir pronunciar i, ara podeu comprovar la realitat del seu present.

Tampoc hem d’atraure situacions que no ens convenen amb frases com: Seria millor que em trenques una cama en lloc de…! O, preferiria quedar-me sol en lloc de…! Quan escolto la gent, me n’adono que parlen amb una manera poc agradable per la seva evolució. Però no puc ni fer, ni dir res.

Em van ensenyar que els consells només es donen quan els altres tenen interès a demanar-t’ho. En cas contrari, és millor guardar el silenci i, recordar que tothom té el seu temps per fer el seu creixement personal.

Tot i que ajudar és el que més m’agrada, he entès que no puc canviar el món, que no puc forçar ni les persones, ni el temps. No puc obligar a creure i practicar el que a mi em va anar bé i segueix donant-me resultats. Tinc, però la possibilitat de compartir amb tots vosaltres coneixements que personalment m’han omplert, m’han aportat i canviat la vida. I, com no podem anar al supermercat a comprar paciència, tolerància, amor, etc., els haurem de provar en primera persona, beure el famós “té” de què molts parlen.

En Denis explica clarament en el seu llibre “El Karma desvelado” què s’ha de fer perquè podem avançar al xacra del Cor, el xacra quatre, el xacra de l’Amor.

Doncs, hem d’intercanviar els tes amb les persones que ens creuem pel camí de la nostra vida i experimentar-los. Exemple:
“Valora- té”, “te valoro”, si aprenc a valorar-me, podré valorar els altres;
“ama té” “te amo”, si aprenc a amar-me, podré amar als altres i, així amb tots els valors: “Accepta té”, “Disculpa té”, etc.

Saber la teoria és fàcil, quan et toca viure un mal trago i perdonar doncs, aquesta és la gran i complicada labor! Per això la gent pateix, perquè no sap, no pot aplicar-se aquestes “normes universals” i, s’estima més passar per dolors d’estómacs o qualsevol dolor físic que inconscientment es provoca, en lloc d’agafar la situació tal com ve i assumir la mateixa responsabilitat i l’apropiada actitud.

Sense adonar-nos també diem frases fetes com: “Déu, dóna’m paciència!”. No sabem el “perill” que tenen aquestes paraules perquè no sabem que estem demanant. Quan dic dóna’m paciència estic afirmant que en tinc carència. Doncs, que passa? El que l’Univers no farà és fer servir la vareta màgica i amarar-me de paciència. Simplement em farà passar per situacions en les quals les persones posaran a prova la meva paciència, per veure si és veritat que en tinc i així tot: pau, llibertat, valentia, etc. Tots, exactament tots els que seran els actors del que he de viure, em faran passar per “el test” dels valors.

El que estic escrivint i altres informacions donades, són la raó del perquè quan naixem, oblidem completament d’on venim i per què. Quants de nosaltres, una vegada que tornem a ser energia pura voldríem tornar a baixar al món terrenal i passar pel que no ens agrada: pena, disgustos, desgràcies, etc.?

Només ens queda armar-nos de molta confiança vers nosaltres mateixos i comprovar el fet que som capaços de despertar la consciència per canviar les nostres realitats i el món.

NAMASTE

🌻 Raig de Sol

Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *