“Valoro com un gran encert que els nens i nenes puguin sortir”

Aquest divendres hem conversat novament a les xarxes socials amb Anna Agustí Valls que té la seva consulta a Platja d’Aro. Amb la col·laboració dels nostres oients i lectors, li hem plantejat aquestes qüestions.

  • Per començar voldríem preguntar-te en cas d’angoixa, por, desesperació, etc. A qui podem demanar ajuda?

En aquesta situació de pandèmia tan nova i desconcertant és molt normal que aflori l’angoixa, l’ansietat amb atacs de pànic i sense, la tristesa, els pensaments i rituals obsessius, l’insomni, es caigui o recaigui en conductes addictives, apareguin problemes de convivència amb la parella i fills, etc. I també que empitjorin símptomes i malestars psicològics previs al confinament.

Hem detectat que hi ha força persones que s’estan aprofitant d’aquesta situació i prometen poder ajudar les persones sense explicar a la ciutadania quina formació ni titulació tenen. Hi ha multitud de cursos de dubtosa seriositat, de molt poques hores amb els que hi ha persones que ja es veuen preparades i valentes per actuar de “terapeutes”, “acompanyants emocionals”, etc. que estan oferint per xarxes molt populars com Instagram una ajuda per la qual no estan preparats. Només professionals de la salut mental poden tractar aquestes problemàtiques.
Cal que la població sàpiga que una mala intervenció pot no resoldre i causar un empitjorament del seu problema i que abans de posar-se en mans de ningú han d’exigir com a mínim al professional la titulació de psicologia i el número de col·legiació.

El Col·legi Oficial de Psicologia (COPC) disposa d’un directori públic de professionals a la seva pàgina web que tothom pot consultar per comprovar l’autenticitat d’aquesta informació. Els que allà apareixem estem preparats per atendre totes aquestes problemàtiques. I ara també via “en línia”. La teràpia en aquesta modalitat s’ha demostrat igualment eficaç.

  • Parlem dels que potser són més vulnerables emocionalment, nens petits i gent gran. Es parla de permetre certa relaxació en el confinament d’aquests col·lectius. És convenient? És necessari?

Als nens ja s’ha publicat que es permetrà i jo personalment ho valoro com un gran encert. Els habitatges petits com són avui dia no permeten la despesa energètica que necessita la canalla per a mantenir la seva salut. I als pares els està essent tot un repte creatiu entretenir-los en pisos molts sense sortida al carrer.

Queda pendent què es farà amb les persones grans, sens dubte la població més fràgil enfront de la pandèmia però de més risc d’aïllament i desorientació espai temporal i pèrdua de memòria si la situació s’allarga molt en el temps.

  • Seguint amb els més vulnerables, com els hem de protegir de la informació? Ho lliguem amb la pregunta del Roger de Palamós que ens planteja quina dosi d’informació diària és la recomanable. A la gent gran i als més petits els hem de vetar la informació o dosificar-la?

Ens hem de protegir absolutament tots dels mitjans alarmistes i sensacionalistes. Jo li diria al Roger que informar-se a través sempre de canals oficials i un màxim d’un parell de vegades al dia seria suficient. Estar massa sovint exposats a notícies dures genera por, i l’estrès conseqüent fa secretar al cervell una substància anomenada cortisol que deprimeix el sistema immunològic, que ara hem de cuidar especialment per mantenir-nos saludables.

Els professionals recomanem dir-los sempre la veritat. En el cas dels nens a la seva evolució madurativa i sempre de la mà dels pares o de les seves persones de referència significatives. En el cas de la gent gran igualment. Són una generació molt sàvia i d’alta resiliència demostrada. Penso que cal que coneguin tant les mesures d’higiene i d’autoprotecció així com l’actualitat general a través dels informatius dels mitjans oficials i seriosos, ja que això també els orienta a la realitat. Només valoraria fer una excepció en el cas que hi hagués una demència senil o malalties neurodegeneratives greus.

  • Passats aquests gairebé 40 dies de confinament és evident que l’estabilitat emocional de molta gent està patint desgast. Aquesta experiència ens passarà factura de cara al futur?

Jo sóc optimista i espero que serveixi en positiu. Per la meva feina estic constatant que individualment moltes persones s’estan animant ara que tenen temps a “posar ordre” a les seves vides, a fer endreça en l’àmbit emocional, relacional, laboral, vocacional… Han incrementat les consultes que volen aprofitar aquesta quarantena per fer treball personal. Ho estan utilitzant com a retir, com un espai-temps ideal per escoltar-se i reconnectar amb les seves autèntiques necessitats i em demanen ajuda per posar-ho en ordre i estratègies per a dur-ho a terme.

A escala global també espero que aquesta aturada forçosa del ritme frenètic que portàvem com a societat ens deixi aprenentatges valuosos que puguem incorporar un cop tornem a la realitat. La meva opinió personal és que cal anar cap a la consolidació d’un món més just, solidari, menys egoista, on revisem valors com ara els nostres hàbits de consum i que valorem més la importància del que ara ens ha mancat: Invertir en investigació, disposar d’una bona sanitat, la importància de les relacions familiars i socials….I que lluitem tots plegats perquè en pro de la salut i la seguretat a partir del desconfinament no hi hagi retallades de drets i llibertats fonamentals.

  • Moltes vegades ens sentim molt ensorrats però potser tenim al costat a algú que també ho està passant malament. Quina part d’ajuda hem de donar als altres i quina part a nosaltres mateixos?

L’important en moments de crisi és primar la mateixa supervivència i autocura. L’energia és limitada i cal administrar-la amb eficiència. Tot l’esforç que puguem fer per estar bé nosaltres mateixos ja repercutirà en la bona relació amb els altres i per tant podrem gaudir d’una bona convivència a la família, parella, fills… Què millor aquests dies que passem tantes hores junts!

Cal recordar que ningú pot donar el que no té i per tant si no estem bé nosaltres mateixos els altres hauran de carregar amb el nostre malhumor, tristesa… Per tant cuidar-nos és el millor regal per a les persones que estimem doncs cuidant-nos evitem ser una càrrega per a ells.

  • Un dels símptomes més comuns en la gent és que dormen malament. L’insomni pot arribar a ser un gran problema. Què podem fer per combatre’l?

Molt bona pregunta doncs amb el confinament ha empitjorat el cicle son-vigília de la població ja per si fràgil doncs es calcula que abans del confinament el 20% ja tenia problemes d’insomni.

Per millorar-ho hem d’intentar fixar i mantenir unes rutines fixes d’anar a dormir i despertar-nos a la mateixa hora tal com fèiem abans del confinament. Només si aconseguim un bon descans nocturn podrem afrontar el dia amb positivitat, ara tan necessària donades les circumstàncies.

Per aconseguir una bona higiene del son evitarem prendre excitants com ara té, cafè o xocolata i, si els hem de prendre, els prendrem al matí. L’exercici físic sempre millor fer-lo al matí i deixar les activitats de meditació o relaxació al vespre. La migdiada, si necessitem fem, no podrà superar els 20-30 minuts.

Evitarem els sopars copiosos i les pantalles un parell d’hores abans d’anar a dormir. També és recomanable prendre alguna infusió relaxant o bé un got de llet calenta o iogurt doncs ajuda a induir la son.

Si apareix l’insomni, el millor és llevar-se del llit, no quedar-se a l’habitació i intentar fer una activitat avorrida (planxar, llegir un llibre que no us resulti atractiu…) fins que torni a arribar la son. Si malauradament no apareix, mireu d’evitar rumiar i no angoixar-vos. L’endemà, abstenir-vos de fer migdiada i a la nit segur que descansareu!

  • La Dolors de Mataró ens explica que té un familiar que porta les mesures de seguretat a un nivell paranoic. Es passa el dia desinfectant tot i no vol sortir de casa ni veure a ningú. A on està l’equilibri entre les mesures de seguretat i el pànic?

El més saludable és informar-se de les mesures que proposa la Generalitat i decidir fer allò i res més que allò per no acabar fent comportaments desadaptatius.

Pel que comenta la nostra oient Dolors i, òbviament amb la poca informació que tinc, no puc descartar- si els rituals són greus, disfuncionals i l’impedeixen el normal desenvolupament de la seva vida diària- que el seu familiar hagi desencadenat un TOC (Transtorn obsessiu compulsiu ) relacionat amb la neteja. Per tant podria ser que ja estiguéssim dins l’àmbit patològic que necessita, com no pot ser d’una altra manera, d’un tractament professional. El tractament del TOC sol combinar psicoteràpia i no sempre però sovint també, medicació i per tant és necessari tant la intervenció del psicòleg com del metge pel seu abordatge.

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *