La Platja Gran i Sa Conca, entre les més accessibles de la Costa Brava segons Mifas
La Platja Gran i Sa Conca, a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, figuren entre les set platges de la Costa Brava que compleixen tots o gairebé tots els requisits d’accessibilitat per a persones amb discapacitat. Així ho revela una anàlisi de l’entitat Mifas, que alerta que només el 2,69% de les 260 platges catalogades del litoral gironí disposen dels elements necessaris per garantir un accés adequat al mar. L’estudi també destaca les platges de Sant Feliu de Guíxols i Sant Pol, de manera que quatre de les set platges més accessibles de la Costa Brava es concentren entre Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols.
Mifas és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 1979 a Girona i gestionada per persones amb discapacitat. Amb més de quatre dècades de trajectòria, treballa per defensar els drets del col·lectiu, promoure l’autonomia personal i afavorir la inclusió social i laboral. L’organització impulsa diferents serveis i programes de suport, sensibilització i oci inclusiu, i reivindica l’eliminació de les barreres que dificulten la participació de les persones amb discapacitat en la vida quotidiana.
L’informe, presentat aquest dimarts, 17 de novembre, s’ha elaborat a partir de la informació oficial disponible sobre les 260 platges distribuïdes en 21 municipis de la costa gironina. D’aquestes, 54 apareixen identificades com a accessibles, però només set disposen de tots els elements necessaris o únicament els manca un vestuari adaptat per assolir aquesta consideració.
A més de la Platja Gran i Sa Conca, a Platja d’Aro, i les platges de Sant Feliu de Guíxols i Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, també destaquen la platja de Lloret i Fenals, a Lloret de Mar, i la platja de Sant Antoni, a Calonge i Sant Antoni.
Per determinar el grau d’accessibilitat, Mifas ha analitzat nou elements recollits al catàleg oficial i al visor de platges de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya. Entre aquests requisits hi ha disposar d’aparcament reservat per a persones amb mobilitat reduïda, rampes o passarel·les fins a l’aigua, lavabos, dutxes i vestuaris adaptats, personal de suport, cadires amfíbies, zones d’ombra i boies o línies de vida per facilitar el desplaçament dins del mar.
L’anàlisi de les 54 platges identificades inicialment com a accessibles revela que només dues disposen de tots els elements previstos. Set més presenten alguna mancança o limitació, tretze disposen dels serveis bàsics però tenen pendents altres elements complementaris, nou indiquen restriccions en l’ús dels serveis i vint-i-tres no compten amb algun dels requisits considerats essencials.
Una de les principals problemàtiques que denuncia Mifas és que l’accessibilitat de les platges es limita pràcticament als mesos d’estiu. La majoria dels municipis ofereixen el servei de bany assistit entre el 15 de juny i el 15 de setembre, habitualment de 10 a 18 h. Fora d’aquest període, les persones amb discapacitat no disposen dels mateixos recursos per poder gaudir del mar.
L’entitat també reclama millorar la informació pública sobre els serveis disponibles. Tot i valorar positivament la Guia de Platges Accessibles de la Costa Brava, elaborada pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona, considera necessari disposar d’informació oficial, unificada, contrastada i actualitzada durant tot l’any.
El president de Mifas, Artur Altabàs, defensa que l’accessibilitat va molt més enllà de disposar d’una rampa o una passarel·la. Segons explica, és imprescindible que les persones amb discapacitat puguin saber abans de sortir de casa quins serveis trobaran a cada platja i tenir la garantia que estaran disponibles i en funcionament.
Aquestes conclusions s’han fet públiques després de la travessa en caiac de 210 quilòmetres que Manu Heras, dinamitzador de MifasXperience, ha completat en solitari pel litoral gironí. Es tracta d’un programa impulsat per l’entitat que organitza experiències inclusives d’oci, cultura i esport per facilitar la participació de les persones amb discapacitat en activitats i sortides arreu de les comarques gironines.
Heras va sortir de Portbou el 13 d’octubre i va arribar a Blanes el dia 27, després de recórrer entre 25 i 30 quilòmetres diaris, superar condicions meteorològiques adverses i passar les nits a les platges. Durant el recorregut va documentar algunes de les barreres arquitectòniques més habituals, com les passarel·les que no arriben fins a l’aigua, la manca de pantalans flotants per embarcar i desembarcar de manera autònoma i la desaparició dels serveis adaptats un cop finalitzada la temporada turística.

