Les mascotes són aquells éssers de dues, quatre potes i sense, que apareixen a la nostra vida per evolucionar junts.
Tenen una missió específica amb nosaltres i venen per ensenyar-nos molts valors.
De vegades sembla que alguns amos de moltes bestioletes, partiran d’aquesta Terra sense haver-ne après cap.
La veritat és que som “papas”, jo i la meva parella, d’un ésser meravellós que es diu Ron. És un gosset de mida mitja i, des que va entrar a casa nostra, cada dia és un regal.
Jo era la primera persona, quan era jove, que els animals em feien respecte. Pensava que només fossin un cúmul de brutícia i poc m’acostava amb ells, però tampoc els hi feia mal.
Ja sé que no tothom pot compartir els meus sentiments, i els respecto, però si ús plau, si en teniu un, doneu-li les atencions i la consideració que mereix.
Tots, absolutament tots els animals, són superintel·ligents. Tots tenen la mateixa estructura nostra, vull dir un cos que funciona perfectament, amb un cor que batega sense parar, uns pulmons o altres òrgans semblants als nostres quant a funcions: respiren, mengen, dormen, es reprodueixen, etc.
A part del cos físic, també tenen la part emocional. Sí, perquè per a quantes persones pugui semblar irreal, tenen sentiments i emocions. Tenen fred, calor, set, fam, por, estrès i qualsevol cosa que podem provar nosaltres éssers humans.
Hi ha una típica frase d’alguns que diuen: “si només és un animal”. Doncs, se’m posa la pell de gallina i em puja unes ganes d’enfonsar-los que és incontrolable. Com pot ser que hi hagi gent que senti això!
Després paro i rectifico: no tots tenim la mateixa cultura emocional i hem evolucionat en la mateixa manera.
Però igualment: si no ús estimeu els animals, no tingueu cap, si ús plau!
Entenc que no podeu entendre i ho respecto, però no tingueu cap en males condicions, només perquè és un animal. No els hi feu cap mena de violència, ni física, ni emocional.
De tots els animals aprenem alguna cosa. Vertebrats i invertebrats.
Hi ha que fan teràpia a l’ésser humà: els dofins, els cavalls, els gossos i altres.
Els animals tenen els primers quatre xacres. Els primers tres terrenals i el quart que pertany a l’amor incondicional.
Jo puc parlar en primera persona de la meva experiència amb el nostre Ron.
La seva mirada profunda, la seva manera de parlar-nos, de fer-se entendre sempre per qualsevol cosa necessiti, la seva gran paciència i la seva gran adaptació a les nostres necessitats.
Sempre està preparat per a tot. És present en cada moment. Sempre ens fa costat, quan som feliços i quan tenim ganes de plorar. Fins i tot ens eixuga les llàgrimes. I el seu amor en vers de nosaltres és tan gran que a paraules em ve difícil explicar-ho.
Absolutament, tot el que estic explicant s’ha de sentir. Tot és energia pura que envolta la nostra família.
Hem après tant d’ell, que només li podem donar les gràcies. I tot el que fem junts el fem pel plaer de fer-ho. Les sortides de les seves necessitats són un gaudir conjuntament. Fem llargues passejades. Hem descobert el nostre territori, les muntanyes, els rius, la immensitat del cel, de la terra, que tot és infinit i espectacular.
Hem descobert emocions profundes, llàgrimes sense raons per la felicitat, petons interminables plens d’amor, agraïments infinits per cada àpat. I l’hem vist plorar.
Tot el que he explicat, òbviament sense comunicar-nos amb el llenguatge verbal que estem acostumats a fer servir.
Em podeu doncs dir, com ni tan sols podria imaginar-me fer-lo servir com una eina per les meves exigències!
Com podria pensar de fer-ho dormir i viure a fora de casa, amb totes les temperatures exagerades de cada estació. El vent gèlid, la pluja torrencial, la soledat, el fred terrorífic, la calor insuportable de l’estiu. I quants els deixen sols en els camps i a més lligats amb una cadena al coll. Els nostres pobles estan plens i el pitjor és que ningú diu res! Una policia un dia em va arribar a dir: “aquests gossos és l’únic que coneixen i que coneixeran sempre!” Quina impotència dolorosa!
I quants tenen el cor de gel per abandonar-los o fer-los morir sols.
Moltes vegades penso que no faig part d’aquesta societat. No encaixo en un món de violència, d’avarícia, de crueltat, d’insolència, indecència i tot el que és present entre humans.
Nosaltres hauríem de ser racionals i tenir un cap per pensar amb fermesa i prudència.
Els animals maten per sobreviure, tenen un cicle natural de vida. Els que poden conviure amb nosaltres, haurien de ser afortunats per ser acollits en famílies humanes i haurien de tornar-se com els amos… Quina por!
Per què un animal es torna violent? Per què ataca sense una raó aparent?
Pot ser que darrere d’aquest comportament hi ha la mà feroç i inhumana de l’home?
Jo estic convençuda que sí.
No hi ha ni persona ni animal dolent. Els fem tornar nosaltres mateixos així.
Quan conviuen amb nosaltres i fem servir la inconsciència i la brutalitat com a elements d’un intento d’educació que es transforma únicament en un maltractament. Exactament, aquella crueltat i assetjaments que alguns de nosaltres van viure i van aguantar, sense sanar, quan érem nens o en edat de l’adolescència o en un moment donat de les seves vides, que mai ningú ha pogut ajudar-los a treure-ho i fer un bon treball de curació.
Com sempre, cada argument ens fa tocar el tema de l’educació emocional.
Encara dubteu i desconfieu?
Com parlem de mascotes, visca els animals i les seves lliçons d’amor incondicional!
Només desitjo que l’ésser humà també desperti per aprendre a apreciar i honrar totes les vides que fan part de l’Univers.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Ús envio una gran abraçada de Llum.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.