L’activitat s’emmarca en els actes de commemoració del Dia Internacional de les Dones
Entre els tres guanyadors del Concurs de Microrelats de Dones que convoca des de fa sis anys el Punt d’Igualtat de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro amb la col·laboració de la Biblioteca municipal Baldiri Reixac, hi ha Dúnia Diyaf de Castell-Platja d’Aro.
Diyaf ha aconseguit el segon lloc amb l’obra “De Senegal a Espanya”. El seu relat sorprèn amb una història sobre les persones que travessen l’oceà per arribar a un món millor, deixant enrere moltes coses. Un microrelat que mostra una visió crítica envers les estructures socials que sustenten les desigualtats. El seu premi ha consistit en lot de productes d’alimentació valorat en 100 euros i un xec de 75 € per la compra de llibres. Tot seguit us reproduïm l’obra de Dúnia Diyaf:
De Senegal a Espanya
“De gent com tu aquí en sobra, no en calen més”. Aquesta va ser la primera frase que em varen dir després d’un llarg viatge fins a Espanya.
Em dic Awa, tinc 44 anys, mare de 4 fills i d’origen senegalès. Tinc la pell fosca com el carbó, llavis grossos i cabell negre.
La història que va donar un gir inesperat a la meva vida comença quan el meu home mor i jo m’haig de fer càrreg dels meus fills. Senegal no és un dels països on l’economia és bona i la facilitat de trobar treball sigui alta i per a una dona encara menys. Així que després de pensar i veure que els meus fills no tenint per menjar, vaig decidir immigrar.
Erem dimarts per la nit i marxàvem dimecres. Vaig anar al llit amb un mal estar i uns nervis que no em varen deixar dormir. Em llevà per les ploreres de gana de la meva filla més petita Aissatou i li vaig donar de mamar.
A la cuina quedaven dos llesques de pa perquè els meus fills s’ho repartissin i esmorzessin, i varem caminar fins la costa.
Aquella barcassa atrotinada hi varem pujar 23 persones, però al arribar a España solament quedaven 11. Una d’aquelles persones que va arribar va ser la meva filla Aissatou, no va poder aguantar les males condicions i va morir als meus braços. En aquell moment el món se’m va caure al peus, no hi havia paraules que poguessin descriure el meu dolor.
Una dona que li havia passat el mateix, em va donar la mà durant tot el viatge fins arribar. Un cop al arribar a terra espanyola un home em mirà i em va dir “De gent com tu aquí en sobra, no en calen més”.
27 obres amb una gran participació local
La primera posició ha estat per Sara Ortiz amb l’obra “Teixint” i el tercer lloc ha estat pel cristinenc, Robert Carrió, amb l’obra “Reacció en cadena”.
El concurs s’engloba en la commemoració del Dia Internacional de les Dones i dins la campanya “A Santa Cristina d’Aro, les coses pel seu nom”, que pretén sensibilitzar a la ciutadania que el llenguatge crea desigualtats i, a la vegada, facilitar eines i recursos per poder fer un ús no sexista d’aquest.
La sisena edició del certamen ha girat al voltant de com les dones juntes superen les adversitats. En total s’han presentat 27 obres, 6 de les quals han estat escrites per homes i la resta per dones. Més d’una tercera part escrites per cristinencs i cristinenques.
Per a poder participar, s’havia de tenir un mínim de 14 anys i els microrelats no podien superar les 300 paraules. Poder llegir els 3 textos guanyadors aquí.