Aquest Dissabte Sant al matí hem recorregut els 3 nuclis
Milers de persones escullen cada any Castell-Platja d’Aro i S’Agaró per passar les seves vacances de Setmana Santa. Primers banyistes a les platges per jugar i prendre el sol, el Passeig Marítim molt concorregut amb persones fent esport i llargues passejades, terrasses plenes i relaxades converses, tota l’oferta d’allotjament i comercial oberta i saludant a la nova temporada turística, visites al patrimoni cultural i natural, actes religiosos propis de la Setmana Santa, una alta densitat de cotxes a les carreteres, aparcaments gratuïts i de pagament on escassegen les places, etcètera.
Però la Setmana Santa 2020, ens situa als antípodes del record que tenim d’altres Setmanes Santes.
Aquest Dissabte Sant, hem creuat el municipi de punta a punta, des de mig matí i fins al migdia. Les voreres pràcticament buides. Només algunes persones que portaven queviures i la majoria amb mascareta. També passejant els seus gossos. Aparcaments relativament plens davant les superfícies comercials i petites cues en alguns supermercats que dosifiquen l’entrada de clients per evitar un excés de compradors a l’interior. L’aparcament de la Masia Bas i de la Plaça d’Europa, buits. Presència policial en algun punt estratègic per a detectar desplaçaments no autoritzats. Moltes àrees residencials de temporada sense activitat i veïns que asseguren que s’han ocupat segones residències, malgrat que no està permès. Gavines i boira a les platges i el Passeig Marítim sense ni una ànima. Comerços essencials oberts. Mones de xocolata i brunyols que endolceixen alguns aparadors i sobretaules. Les Esglésies, tancades…
En termes generals, la Setmana Santa a Castell-Platja d’Aro, insòlita i confinada. Ens acompanyeu?
CASTELL D’ARO
S’AGARÓ
Qua trist veure que tot està en sense ningú, semble uns pobles fantasma.
Dios esta con nosotros,en casa de cada uno
Penso el mateix sembla un poble fantasma
Mai havia vist Platja d’Aro així… És estrany, i perturbador, i quan veig el silenci i la solitud dels carrers, me n’adono de la dimensió del què ens està passant, perquè aquest fastigós virus ens ha aïllat, ha canviat el nostre món i la nostra vida per molt temps… I passarà, i el doblegarem quan tinguem medicació, però mentre, és trist, ens ha castigat!… Abraçada!
Are ens adonem que estabem masa ben acostumats qu aviat ens quedem sense res. A partir d are tot sera ben diferen i trigarem a veure si arriba a ser com avans
Venc de França almenys dos mesos a l’any a Platja d’Aro durant 42 anys. Vaig conèixer la meva dona allà. els meus 4 fills van ser batejats allà. les meves dues filles es van casar allà. És un xoc veure la ciutat sense vida. Espero poder tornar aquest estiu. però el dubte comença a envair-me. aquesta pandèmia és un desastre per a tots nosaltres.
Bonitas fotos, pero falta lo más importante vida en en e paisaje