Una frase molt comuna és: la gent no canvia!
Aquestes paraules les he escoltat de manera permanent per part de tothom.
Justament, en l’últim article vaig fer aquesta afirmació. Fins i tot la meva filla ahir em va dir les mateixes paraules.
Em fa gràcia sentir-les en ella, però a vegades, quan convius o freqüentes persones que tenen certs prejudicis, acabes per beure’t aquestes conviccions.
És curiós com una vegada i una altra vegada aquesta frase té molt de pes, i només és una creença molt arrelada.
La meva resposta a aquesta pregunta és la mateixa que vaig donar en l’article precedent: sí, la gent canvia, si vol! Quan hi ha un canvi interior, sense dubte, conseqüentment canvia el nostre exterior.
I ho confirmo per experiències personals. Ja sabeu que podem parlar amb seguretat dels temes només quan hem passat personalment per les proves.
Es necessiten, però, requisits bàsics per assolir aquest objectiu molt important.
Primer de tot he d’estar decidit en voler-ho! He de prendre la decisió!
I quan passa això? Quan estic fart d’estar fart, quan continuo vivint i m’adono que sempre és el mateix i que ja no puc i no vull conformar-me amb la deprimida vida que porto.
He de tenir il·lusió, passió i entusiasme. He de tenir inspiració que m’ajudi a sortir d’aquest trist pou.
Hem de tenir gratitud a la vida. L’ego es fixa sempre en el que ens fa falta i no aprecia el que tenim.
Hem de fer un canvi del nostre estat emocional. Hem d’alimentar-nos bé, perquè el nostre intestí és el nostre segon cervell. Diuen que una alimentació de microbiota és indispensable per la nostra salut mental (més verdures i menys sucre).
Hem de fer exercicis físics amb constància. Hem de dormir, com mínim, set hores.
Durant el son, s’obre el sistema glinfàtic (mecanisme de neteja de les deixalles del sistema nerviós central, neteja el cervell d’algunes substàncies, com el sistema limfàtic neteja els òrgans), allibera la melatonina, el sistema parasimpàtic s’activa i s’allibera també l’hormona del creixement.
En el nostre cos, hi ha dues xarxes: neuronal per defecte i executiva central.
En la primera, el cap sempre està vagabundejant. Viu en el futur i en el passat. Tenim pèrdua d’atenció, ressentiment, odi, ràbia. Sempre som infeliços perquè la ment va deambulant. Si estàs absent, no ets present en el que importa. Però mai ens adonem d’aquesta expressió, que sembla una «banalitat».
La segona xarxa, és la que hauria sempre d’estar activa. Sempre ens fa estar en l’aquí i ara. Quan està activa, capta millor el que està passant, processem millor les informacions, millora la nostra salut i som més feliços.
Per a tot això, trobem una gran ajuda en la meditació.
Un gran suport també el trobem en el fet de sentir-se acompanyat per una altra persona. Per això és molt important la figura dels mestres en les escoles.
Hi ha una diferència enorme en el nostre procés de transformació, si tenim una persona que ens faci costat o no.
Si estic davant d’un desafiament i em trobo en situació d’estrès es dispararà el cortisol (l’hormona que comporta la pujada de glucosa en la sang). En cas contrari, si em sento acompanyat, allibero l’hormona de l’oxitocina (l’hormona de l’amor que activem a través del riure, abraçades, estar amb gent estimada, tenint relacions sexuals, acariciant la nostra mascota, meditant, per exemple).
Per tant, canviem hàbits. Lleveu-vos al matí amb bons ànims. Repeteixo que el nostre estat d’ànim afecta a tot en la nostra vida.
Si agafo el mal hàbit de viure en un estat d’ànim «negatiu» (no puc, no em surt bé, a veure què em sortirà malament el dia avui, tot em va malament, etc.), estic afectant les meves percepcions, les meves relacions, la meva salut, la meva intel·ligència, la meva creativitat, la meva imaginació, la meva memòria. D’aquesta manera activarem les amígdales i deixarà de funcionar el còrtex prefrontal perquè no deixem passar la sang a aquestes neurones tan importants. Es posa en marxa el sistema reticular automàtic, que busca el que les teves emocions et provoquen. Per això és imprescindible provocar-nos bon humor, per atreure el que volem.
Si creus que tens una oportunitat i que la trobaràs, aquest sistema la busca, però tot ha de néixer del nostre estat d’ànim, per això és tan crucial!!!
Vols buscar excuses o oportunitats?
Vols viure en una vida monòtona i que no t’aporta ni felicitat, ni ganes de viure; o vols un món d’Arc de Sant Martí, on triar entre totes les oportunitats que l’Univers et té preparat?
Jo ho tinc clar: em llevo amb la meva alegria i simpatia, ballant i cantant perquè la serietat d’una persona, no es basa en la seva rigiditat, la seva postura, la seva cara seria, pensant que això no es fa i això no es diu.
Et convido, com sempre, a obrir la teva ment i a trobar els teus espais de «bogeria» per viure feliç.
Recorda: «ande yo caliente, riase la gente!»
Tu saps com ets, tu saps el que vols: agafa’l!
Sigues testimoni del teu canvi! I gaudeix de la vida!
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.