«La autoestima es el conjunto de percepciones, pensamientos, evaluaciones, sentimientos y tendencias de comportamientos dirigidos hacia uno mismo, hacia nuestra manera de ser, y hacia los rasgos de nuestro cuerpo y nuestro carácter. En resumen: es la evaluación perceptiva de nosotros mismos. En su jerarquía de las necesidades humanas, se describe como la necesidad de aprecio, que se divide en dos aspectos, el que se tiene uno mismo (amor propio, confianza, aprecio, suficiencia, etc), y el respeto y estimación que se recibe de otras personas (reconocimiento, aceptación, etc).»
Això és l’autoestima segons la Wikipedia.
Tots coneixem i parlem molt de l’autoestima.
Quants de nosaltres en tenim? Quants ens estimem com cal? Quants hem trobat la nostra pau interior i podem viure feliços?
L’espiritualitat, com a concepte, sempre es repeteix. Si us hi heu fixat, a la base sempre hi ha l’amor.
Quan parlem d’autoestima reforcem aquest sentiment, perquè és aquí on tot comença. Perquè en el creixement personal, tot depèn de l’Amor! Sobretot cap a un mateix, i el respecte per a tots!
L’autoestima és l’amor que ens tenim a nosaltres mateixos, és la confiança que ens tenim.
És la nostra intuïció, és el que ens fa sentir quin és el nostre camí. És el que fem que ens agrada i ens fa sentir bé.
És el valor que ens donem i ens fa sentir capaços, i no cal demostrar res a ningú.
Ningú s’ha de sentir poca cosa per ser feliç.
El secret és viure amb il·lusió i alegria.
Però quan van mal dades, les persones ens preguntem: «I com trobo il·lusió i alegria, si tot va malament?»
Com ja sabeu, soc àvia. El meu recorregut de vida ha estat molt variat i, de la mateixa manera que ens passa tots, no sempre ha estat divertit. A part, he triat una família molt bonica, però sense coneixements entorn l’espiritualitat, que es van arremangar les mànigues per ser el que són, tenir el que tenen i per aprendre uns valors desconeguts. Però ells tenien la seva essència i van treure la força necessària per rebel·lar-se i voler una vida diferent de la que estaven vivint.
Quan em sentia fora de lloc, quan pensava que no pertanyia a aquest món, mai vaig perdre l’esperança de trobar el meu camí perquè, com ja vaig explicar, els meus pares em van ensenyar a tenir valor i força emocional per a pujar muntanyes, per assolir la persona que volia ser.
Em van ensenyar a tenir autonomia, a diferència d’avui dia on la majoria dels pares no ajuden els seus fills a tenir-ne.
Gràcies a Déu, sempre hi ha hagut una visió optimista de la vida a casa meva. Sempre m’han fet veure el món en colors, sempre m’han ensenyat a sentir que al món hi ha un munt de possibilitats si les busques. Sempre he viscut amb alegria i il·lusió.
Tot i que inconscients que tot això és espiritualitat, era i és l’essència dels meus pares i, allunyar-se del seu entorn, va ser la clau pel seu creixement personal. Els va fer desenvolupar i sentir de veritat el que ells volien, com a persones i com a parella, perquè es van ajuntar de molt jovenets.
He tingut la sort de desenvolupar la meva vida en aquest entorn, és veritat, però jo mateixa he hagut d’arremangar-me les mànigues per formar la meva família i traspassar, a qui els ha acceptat, els meus valors, el meu Amor i nous pensaments del despertar espiritual.
L’autoestima és aquesta força interior que trobes per Amar-te a tu mateix.
Quan estàs fart d’estar malament (que et contestin malament, t’exerceixin violència física i emocional, et diguin paraules inapropiades, et facin sentir que no vals res, que constantment aixafen els teus pensaments, les teves ganes de fer i les teves paraules), és aquí que ha de sorgir un fort impuls que t’empenti cap amunt i et faci sentir capaç de posar-te al lloc que et correspon.
Com trobar la força?
Repeteix: «jo vull, jo puc, jo mereixo sentir-me bé! L’abundància de tot (salut, amor, alegria, il·lusió, diners etc.) està al meu abast.
No tinguis por de deixar enrere persones i coses materials (moltes vegades pares que governen els teus sentiments, que et fan sentir culpable, parelles insegures que et mantenen al seu costat per privar-te de la teva felicitat perquè et necessiten per cobrir les seves pors, amics que et volen només per xuclar-te l’energia bonica que tens i que no els hi correspon, etc.).
Quantes vegades he parlat de CONFIANÇA!!!
Confia i tingues FE! Si tu canvies la manera de SENTIR, de PENSAR, tot canvia!
Sé que és difícil, però és possible. I sí, al començament la vida serà dura. Potser no tindràs sempre un plat per a menjar, potser no sempre estaràs acompanyat i no tindràs tot al teu favor. Aquest és el preu.
El que més em costa de creure és que: per por de perdre bens materials, vida còmoda i persones inadequades al teu costat, tot i que pugui ser la teva família, acceptis viure sumis i humiliat, per aguantar una fatxada que no t’aporta felicitat.
Potser de cara a la galeria tot és fantàstic, però quan tanco la porta de casa meva i estic amb mi mateix, quin és el sentiment que més s’apodera de mi? La impotència de rebel·lar-me a TOT el que m’impedeix el meu creixement, la meva autonomia i el meu PODER PERSONAL de decidir per a mi mateix el que vull, perquè m’omple i em fa estar bé.
No et preocupis, tenim moltes vides, per si en aquesta no te’n ensurts. Ara, voldràs tornar sempre per a patir?
Surt de la teva zona de confort, fes un salt amb tota la força que tinguis, perquè hi un munt de possibilitats allà fora que t’estan esperant. I al final, quan imposes la teva felicitat per davant de tots, a la llarga, no perds a ningú. Tots tornen, demanant-te perdó.
I recorda: ets responsable del que dius, no del que entenen els altres en funció de les seves creences.
Estima’t i empodera’t del teu Jo equilibrat, per a viure la vida que vols.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.