Fins aquest diumenge, 19 de novembre, d’11 a 13 h i de 17 a 20 h, es pot visitar al Castell de Benedormiens de Castell d’Aro una selecció de 60 pintures de José Guillén “Pepu”.
L’homenatge a José Guillen és la quarta mostra d’enguany en el castell i la setena del cicle anual d’arts plàstiques al municipi.
L’artista (Màlaga, 1948), va canviar la seva vocació de mestre per la seva passió creativa fins que a accedir a l’Escola Universitària de Belles Arts de la Complutense de Madrid. Després de la seva llicenciatura va reprendre la tasca docent a la secundària durant cinc anys, abans de retornar al retrat de carrer a Madrid, Peníscola i les Canàries, fins a instal·lar-se a Platja d’Aro a mitjans dels 80. De llavors ençà ha combinat les exposicions amb encàrrecs personals i també durant anys amb les classes a l’Escola Municipal d’Art del municipi a l’Espai Masia Bas.
De José Guillen, de la mostra i els seus protagonistes escriu el crític d’art Alexandre Roa: “L’artista i la model, un motiu que forma part de la mítica d’art – especialment de dos segles ençà – pot ser també un tema pictòric; de fet, per aquesta mateixa raó és un tema que no requereix explicació, ja que es descodifica sol. Aquest avantatge, al qual sempre accedeixen els gèneres en l’art, serveix a l’artista tant de cotilla com d’alliberament: li dona un tema del qual ocupar-se i així s’allibera d’aquest primer problema per poder centrar-se en la forma i l’execució. Concretament, ens trobem davant d’un gènere autoreferencial: l’artista tracta l’art com a temàtica, i concretament la seva relació de mirada envers la model representada. Ho fa, però, sense recórrer a l’autobiografia sinó fent emergir de la seva imaginació els personatges que encarnaran aquestes figures genèriques”. I afegeix encara: “D’altres vegades, l’espectador es troba mimetitzat amb la model, ja que aquesta en recull la mirada i la projecta quadre endins, per mitjà d’un recurs molt habitual de representar la figura d’esquena, establint un lligam de mirada amb qui mira l’obra. També hi trobem representats d’altres elements, com bicicletes, que tendeixen a esdevenir un element fascinant que parla del moviment i de les possibilitats des de la quietud, o bé d’altres motius que l’artista ha anat integrant en la seva obra a partir de referents o interessos personals, com els instruments musicals o personatges de ficció literària”.