Durant molt temps, he estat pensant que la humanitat està reaccionant de forma positiva al canvi de paradigma i l’acceptació que hi ha alguna cosa per sobre nostre, que governa amb lleis universals i posa tot en ordre.
Avui m’adono que això no és cert.
La gent està molt tancada en aquests temes que uneixen els plans físics, mentals i espirituals.
Els éssers humans, quasi tots, estan engolits per la vergonya i, per falta d’Amor!
Per què és tan difícil admetre que necessitem ajuda? Per què tenim por que ens ridiculitzin i continuem vivint en la foscor del nostre dolor més profund, callats i posant-nos una màscara que l’única cosa que fa és continuar fortificant un mur al voltant del nostre cor?
Tots coneixem el famós Elton John.
Justament la setmana passada van emetre a la televisió la pel·lícula de la seva vida.
Personalment, dono les gràcies als autors, i a totes les persones que van col·laborar en aquesta obra. Però sobretot al personatge principal, Elton John, que va voler exposar la seva vida i sincerar-se i despullar-se de tot el dany emocional que va patir de ben petit.
Recordeu que vaig ressaltar que també les persones més riques i famoses tenen les seves pors. Doncs aquí en tenim un entre molts.
Està clar que no m’agrada veure i saber de les desgràcies humanes. Al mateix temps, però, em dona força per continuar escrivint i empenyent els individus a reaccionar davant d’una realitat mil·lenària que, aparentment és molt absurda, però, al cap i a la fi, és el que hi ha. I que no oblidem, va crear i empitjorar el mateix ésser humà.
Per a qui va veure la pel·lícula, i també llegeix els meus articles, pot esbrinar que parlen exactament del mateix.
Descric exactament el que el protagonista va patir al llarg de la seva infantesa i adolescència.
La falta d’Amor és la causa. Desequilibri de part del pare i la mare. Soledat, incomprensió, rebuig, abandó, no acceptació, no autoestima, etc.
I a on porta tot això al protagonista quan és més adult? A escapar i a donar a la vida un sentit fals i fictici. Va donar poder a l’alcohol, a les drogues i a l’èxit, de ser la persona que no era.
A quants de vosaltres li han ressonat les imatges i les paraules d’aquest film?
Hi ha moltes facetes.
Primerament, tocar el piano, era la seva naturalesa, el seu do. Això es va convertir en la seva feina, i el seu èxit perquè el feia amb molta passió. Gran secret per a tenir èxit a la vida.
L’absència de la presència dels pares i del seu conseqüent desequilibri psicofísic emocional, va fer que s’enganxés a les addiccions: drogues, alcohol, sexe, compres.
La falta d’autoestima, absent a causa de l’abandonament emocional dels seus propis pares, feia augmentar cada vegada la seva situació dramàtica, fins al punt de voler-se suïcidar.
La seva ira, ràbia reprimides, el fet de no acceptar que el seu mirall, el seu pare, l’estimés, l’abraces, li donés amor, i la falta d’una bona relació entre els mateixos pares el va devastar completament.
Per a cridar l’atenció, i per a rebre amor, encara que fos miserable i distorsionat, va arribar a fer totes les accions més perjudicant pel seu cos, la seva ment i la seva ànima.
Una altra vegada, trobem els tres plans junts!
Els sentiments, les emocions! Cap metge va detectar res de tot això, perquè ja sabem que no podem mesurar el que no es veu i toca. Però sí, sempre han tingut un rol clau en l’ésser humà!
Gràcies a Déu, va trobar la força per anar a teràpia i demanar ajuda. Va poder sentir que era la seva prioritat, i va poder dir en veu alta: «soc Elton John i soc alcohòlic i addicte a les drogues, al sexe i a les compres».
Afirmar en veu alta, davant de persones desconegudes, el que ets, el que sents i el que et va passar, és una gran decisió, molt valenta. És com dir: estic fart d’estar fart, de no estimar-me, de ser invisible, de no ser «amado»! Vull sortir d’aquest bucle, perquè crec en l’amor i mereixo una vida com cal!
Les seves cançons, totes, parlen d’un amor absent, d’una soledat increïble, de decepció i por a la vegada.
La música el va ajudar en part. Escriure textos el va ajudar a alliberar les emocions, la força més gran d’ajuda per remetre el que fa mal i, poder continuar vivint.
D’aquesta manera va contenir la violència cap a l’exterior i, només va concentrar-la contra ell (també perquè els diners li van facilitar l’accés a les addicions).
Un bon dia, va poder veure que el que vivia no era el que volia i que se’n podia sortir, sempre que ell poses de la seva part, com també li va dir el seu amic: «només pots sortir-ne tu!»
El punt fonamental, com també lògic i coherent per a la seva salvació, va ser el perdó.
Quan per fi va poder comprendre que havia d’abraçar el seu nen interior, estimant-lo i perdonar-se a si mateix i a totes les persones del seu passat, sobretot mare, pare i parella, va poder tornar a ressorgir.
I, quan afortunadament, va entendre que viure feliç era l’única opció possible, és quan va fluir amb la vida i, amb un canvi total de pensaments, d’actitud i de comportaments, la vida li va donar el que sempre havia somniat, perquè es va sentir de veritat mereixedor: d’amor i família.
Recordeu, que també vaig dir: «estic aquí pel que calgui!» Així és!
Hi ha un munt de gent, tot i que no tingui títols, disposada a ajudar-te.
Les meves experiències de vida, les grans ensenyances de la Lina (i tot el que successivament estic aprenent amb altres persones), em donen un gran poder interior i saviesa per a guiar qualsevol persona que demani acompanyament.
No soc psicòloga, no tinc titulacions reglades en temes emocionals, però sempre dic, que els meus fills, són la meva materialització de l’aplicació del meu gran treball del creixement personal.
L’èxit no és sempre sinònim de diners i fama, sinó d’aconseguir el teu propòsit.
El meu sempre ha estat: tenir una família, ser mare i cuidar d’ella.
El que sempre he fet i encara faig, amb molt de gust i amor!
I recordeu, l’amor no es compra, se sent i s’expressa!
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.