Després d’una llarga aturada per les vacances d’estiu, torno a activar el meu espai de creixement personal.
Tornant a llegir el meu últim escrit, em sorgeixen espontàniament les preguntes.
Us heu pogut fixar en com actueu i parleu? Heu fet alguns canvis o intents per a millorar aspectes, comportaments i maneres de parlar?
Heu notat alguna cosa diferent? La relació amb la gent del vostre entorn, o com gestioneu les vostres emocions davant de qualsevol oportunitat que us doni la vida?
Per a mi aquest estiu ha estat molt diferent de tots els altres. I em pregunto: quin camí m’està mostrant el meu nou propòsit?
Al mateix temps, sento també la necessitat de sentir-me agraïda vers el que jo anomeno Univers, justament perquè he gaudit d’un estiu únic, mai viscut fins ara.
A l’article de l’última temporada vaig escriure la frase: «jo també aprofitaré per donar color a la meva vida»! Doncs hi ha hagut tot un arc d’iris que m’ha acompanyat fins ara.
Després d’una molt mala experiència, he decidit alliçonar-me vivint només l’aquí i l’ara.
Totes les queixes i excuses les vaig aparcar, conjuntament amb el meu paper de víctima.
Vaig obrir les espatlles, vaig posar l’esquena ben recta, vaig respirar i vaig ser valenta per admetre qui soc i com soc. I també reconeixent que aquestes experiències les he viscut a causa dels meus pensaments i actituds.
Ben responsable del què he recollit, m’he donat la possibilitat de ser jo mateixa i de gaudir d’una situació molt inesperada, que he hagut d’acceptar per descobrir l’aprenentatge que necessitava.
Aconsello, per tant, prendre com més aviat millor, l’impuls per triar la trajectòria del nostre rumb, vers la nostra màxima il·lusió, per viure el que ens queda, amb grandiosa plenitud, conscients que tot sempre és el que hem triat per la nostra felicitat.
Sempre ens hem de llevar al matí amb una motivació que superi les nostres excuses. Un objectiu que ens il·lumini el rostre amb la llum del nostre cor. Comprenent que el que més importa és el nostre poder personal.
Aquest, no es crea ni amb els diners, ni amb l’autoritat, ni amb qualsevol situació o estri material, tot i que normalment tots tenim un codi de llenguatge simbòlic (l’ésser humà atribueix poder a «quelcom», sigui una feina, una casa, els diners, etc., segons les seves creences, per sentir-se bé, per la seva tranquil·litat).
Cada pensament conscient o no, pot produir una reacció fisiològica, de vegades de gran importància. Aquestes reaccions poden ser: vòmit, suor, tensió muscular, esgarrifances, etc. Són reaccions del cos a un estímul extern i d’estrès.
Per aquesta raó, tot pensament entra en el cos amb forma d’energia emocional, mental, psíquica o espiritual. Es genera successivament una reacció biològica: aquesta energia passa a les cèl·lules i de mica en mica, van modificant la nostra xarxa neuronal.
L’energia és força. Injectar energia a pensaments no favorables o obsessionar-se amb el que ens fan creure de nosaltres, és absolutament tòxic.
Tenir poder personal, doncs, significa que la persona és capaç de crear energia interna i recursos emocionals tals, que li donen força per sentir-se capaç de fer front a qualsevol situació. Per veure oportunitats en lloc de problemes.
Sé que sembla tot molt complicat. En realitat és por a tot el que no es coneix.
Continuarem anant pas a pas, per assolir junts nocions noves, que ens portin a fer un canvi mental saludable.
Us desitjo un bon nou començament, ple de nous projectes i ganes per a viure cada moment, com si fos l’últim.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.