Sota el títol H-103 Pep Admetlla i Jordi Amagat, ambdós artistes exposen en el Castell de Benedormiens de Castell d’Aro, d’aquest dimarts fins divendres de 18 a 21 h, i el cap de setmana d’11 a 13 h i de 18 a 21 h. La mostra es clou aquest diumenge, 1 d’octubre, i va inagurar-se a l’estiu.
En el material informatiu que s’ha editat, Pep Admetlla i Jordi Amagat expliquen que “aquest títol forma part de la tríada d’exposicions que hem fet al llarg dels anys. Iniciant el 1995 amb la H-101 continuant el 2010 amb la H-102, ara tanquem (o no!) al Castell de Benedormiens un cicle que no ha tingut cap voluntat de continuisme, però dit això, i metafòricament, des de la cambra del terror del Ministeri de l’Amor i veient com ens volen manipular (i ho fan) aquests governs totalitaristes i poca-soltes del “nou ordre” M (llegeixis aquesta consonant com a encapçalament de la paraula que creieu que se li escau més); nosaltres ens neguem a ser uns presoners dòcils i traïdors i continuem malgrat tot amb l’acte insubmís de crear sense patró, llei ni bandera.
Posant-nos cabalistes i després d’haver sumat 1+9+8+4 ens dona 22, ves per on! L’any passat va ser definitivament l’inici d’una nova era de guerres, fam, calors tropicals, tempestes de tot tipus (sanitàries, naturals, econòmiques, demogràfiques, socials, religioses, polítiques…) i demés adjectius abjectes amb els que, pel que sembla, ara ja ens acompanyaran cap aquest viatge de la fi dels finals. Però bé, no ens posem ni dramàtics ni tràgics, tot plegat és qüestió de 4 genets mítics, tra, tra, tra…
Volem evidenciar l’estat de la nova H-103 que ens ha estat donada per aquesta dècada. Cada u des del seu punt de vista amb experiències i reflexions pròpies i algunes de compartides a través de la nostra activitat artística.
Dit i fet, viure des d’una pràctica professional considerada per molts com una activitat no productiva i inútil i continuar amb relativa salut un “ars longa vita brevis…” ens permet acabar la frase “…occasio praeceps, experimentum periculosum, iudicium difficile” i riure subtilment mentre resistim des de la talaia del nostre propi cap, casa d’un, casa de molts, casa de ningú.
Amb alegria i sense més, aquí trobareu una part d’allò que som i fem”.
Pep Admetlla i Jordi Amagat