Es presenta aquest dimecres a la Biblioteca Mercè Rodoreda a partir de les 18.30 h
Dins la setmana de Carnaval, aquest dimecres, es presenta el volum El Carnaval de Platja d’Aro. Origen, història i evolució, projecte guanyador del 7è Premi de Recerca Local Jordi Comas de 2018 (ex aequo amb la proposta El comerç… de la sorra, de Carles Torrent).
L’acte el conduirà Joan Trillas, redactor d’El Punt/Avui i comptarà amb la participació dels autors, els periodistes J. Víctor Gay i Frías i Carlus Gay i Puigbert.
El llibre es podrà adquirir a la presentació i, a partir de dijous, a la Biblioteca Mercè Rodoreda i Oficina de Turisme de Platja d’Aro i a l’OAC de Castell d’Aro amb un preu de 5 euros.
El Carnaval de Platja d’Aro és avui un refent arreu del país. El format actual d’un dels esdeveniments que ha fet famosa la població va començar fa 45 anys, i no va prendre d’inspiració cap proposta caribenya, sinó la centreeuropea de la ciutat suïssa de Lucerna. La celebració de la festivitat a la vila, però, és molt més antiga, d’abans de la Guerra Civil Espanyola. El llibre, justament, recorda els seus orígens, ens apropa a la seva història més recent i ressegueix la seva evolució a partir dels seus actes més característics, dels seus protagonistes i de centenars d’imatges per recordar-ho, entre elles tots els pòsters i tots els Reis i Reines Carnestoltes.
El nucli de Fanals -nom originari de Platja d’Aro, fins a l’any 1858 formà part del municipi de la Vall d’Aro i era a primers del segle passat, un poblet d’uns 400 habitants, dedicat a l’agricultura. Hi havia diverses societats de socors mutus, també un casino, i s’organitzaven activitats socials al llarg de l’any, com ara el Carnaval. La festa era molt coneguda i popular a tota la comarca malgrat ser una vila petita. Sobretot la jornada de Dijous Gras amb els populars “Ballets” (unes representacions, barreja de cançó satírica, teatre i dansa, que és en cercavila i també, casa per casa). La Guerra Civil va marcar un punt d’inflexió en el Carnaval, i molt especialment la prohibició de celebrar-lo, decretada pel nou règim dictatorial. La festa es va mantenir, però molt minvada i sota l’eufemisme de “bailes de trajes típicos regionales” s’aconseguí el permís de les autoritats per fer els balls de dijous, diumenge i dimarts. Amb el pas dels anys hi havia cada cop més dificultats per trobar sales on fer els balls de nit, i a primers dels setanta es van desplaçar a les discoteques.
L’adveniment de la democràcia va obrir una nova etapa a tot el país, i el Carnaval de Platja d’Aro tornà a agafar volada. L’any 1978 es va traslladar la celebració a un envelat, i el 1979 s’introduí la figura del Carnestoltes. Diverses comparses es passejaven pels carrers fent gresca, acompanyats de bandes musicals belgues i suïsses. Dues novetats inspirades en el Carnaval de Lucerna, a Suïssa, on l’any 1975 una delegació municipal s’hi havia traslladat per estudiar-ne el model. L’any 1980 va iniciar-se la Gran Rua de Carrosses i Comparses amb només 15 participants (cinc anys més tard ja eren 50, sobretot de les poblacions veïnes, a més de les locals). La gran nevada el dia de la Rua sempre acompanyarà el Carnaval de 1983. El Carnestoltes començà a anar acompanyat de la seva pròpia colla carnavalesca el 1984. La programació d’activitats de l’envelat es traslladà el 1988 al nou Palau d’Esports i Congressos, on en la dècada posterior es va celebrar la Mostra Gastronòmica de Carnaval i on el Ball de la Dona aconseguí un èxit esclatant. També en alguns anys d’aquella dècada es feien dues populars activitats: la Batalla d’Ous entre dos equips i la Carrera de Llits.
També els centres escolars participaven de la festa amb disfresses per cursos i una gran desfilada acompanyada pel Rei i la Reina del Carnaval i també els establiments i comerços del municipi hi participaven activament, tot ambientant els seus locals i el seu personal (durant una bona colla d’anys amb concursos d’aparadors, d’ambientació general i de locals de nit). Amb el pas dels anys van canviant les tendències, i desapareixen les comparses al carrer en favor de la Gran Rua, que a partir del segle XXI veu com va creixent cada cop més el nombre de colles carnavalesques participants: fins a l’any 2000 es mantenien al voltant de la cinquantena, però només quatre anys més tard ja van ser-ne 81, circumstància que va motivar l’aposta per dividir durant quatre edicions (de 2005 a 2008) la Rua en dues jornades: primer una per a les carrosses, i l’altra per a les comparses i posteriorment de manera indiferent, però en dos dies.
Prèviament, la Companyia Comediants -que havia protagonitzat l’espectacle de la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992- va commemorar el 25è aniversari l’any 2002 amb un espectacle de foc i pirotècnia, llum i color anomenat Dimonis de Carnaval. En la mateixa dècada es va constituir la Federació de Colles de Carnaval. També en aquells anys es van celebrar sis edicions del Concurs de Fotografia de Carnaval (de 2004 a 2009) i els principals programes de ràdio del país es van emetre en directe i de cara al públic des del Carnaval de Platja d’Aro.
Igualment, va ser una època en què canvien algunes tendències, com per exemple la moda del Sopar de Gala o del Ball de la Dona que arreu cau en popularitat, també a Platja d’Aro, on es busquen fórmules alternatives, com el Ball Solidari (2005 a favor de Fotògrafs per la Pau i Metges Sense Fronteres i 2006 per a l’Institut de Reinserció Social), el Ball de l’Home i la Dona (2007) o el Ball Jove (2008 i 2009). Durant sis edicions s’organitza el concurs d’habilitats artístiques Tu de què vas? (de 2010 a 2015), un xou de talents inspirat en els programes televisius de més èxit del moment. Les darreres novetats introduïdes han estat, a partir de 2013 la Desfilada Infantil primer a Platja d’Aro i després a S’Agaró -esdevenint el complement a la Rua de Colles Locals a Castell d’Aro- i una desfilada en format d’exhibició el dissabte al matí per a aquelles colles d’arreu que no opten als premis del concurs.
Més informació sobre el Carnaval de Platja d’Aro a platjadaro.com/carnaval
Els autors del llibre
J. Víctor Gay i Frías i Carlus Gay i Puigbert representen dues generacions de periodistes, forjats en l’àmbit de la comunicació de proximitat de les comarques de Girona i de la Costa Brava i han estat vinculats professionalment amb Platja d’Aro. Plegats han publicat Els ponts (Quaderns de la Diputació de Girona, 2008) i han obtingut el Premi Àncora de narració per Els nens d’Oradur (Sant Feliu de Guíxols, 2009), el Premi de Recerca Local Jordi Comas per El Carnaval de Platja d’Aro, origen, història i evolució (Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, 2018) i el de Premi Recvll de periodisme per Blanes, una memòria històrica (Blanes, 2019).
A la foto d’aquest apartat, es pot veure a la dreta a Carlus Gay, al centre a Joan Trillas presentant l’acte i a l’esquerra J. Víctor Gay.