Després de molta informació científica, aquesta setmana vull intentar ajudar aquells pares que se senten moltes vegades en dificultat, perquè no saben com actuar.
He donat moltes explicacions del perquè de les experiències de la vida.
He mencionat que els fills trien els pares abans de néixer, per aprendre els valors i els aprenentatges que els hi falten. Per intentar anul·lar els karmes d’altres vides o, de la que s’està vivint.
Fins i tot, trien el seu nom i, d’una forma o d’una altra, ens ho fan arribar, perquè cada nom dona la personalitat i el caràcter a les persones.
Penso que naixem amb el sentit maternal, o paternal incorporat. O el tens, o no.
Però, tot i això, darrere de ser pares, hi ha un procés complex i moltes vegades dolorós.
En general, voldríem que els nostres fills mai se sentin decebuts de la vida, volem que tot els vagi bé, que siguin fills perfectes, que ho tinguin tot i… ja, mai és possible.
Personalment, em sento molt afortunada i orgullosa de ser la mare dels meus fills, encara que no ha estat gens ni mica fàcil.
Era el camí de vida que jo vaig voler quan era jove: ser mare i dedicar-me a formar-los perquè es convertissin en adults equilibrats, lleures i feliços.
Avui dono fe, que vaig complir amb les meves decisions inconscients.
Per aquesta raó sempre dono les gràcies als meus fills d’haver-me triat com a mare i, d’haver compartit el nostre camí, almenys fins ara.
Tinc dos fills, la parella. Són molt diferents entre ells.
La meva prioritat és que tinguessin els valors inculcats amb arrels profundes.
Vaig tenir molt clar que havien d’equilibrar la seva relació amb el pare i la mare.
Un cop aconseguit aquest equilibri, ja van pujar el primer gran esglaó.
Quan estava embarassada de la meva nena, la Lina va intervenir en el meu cos a través el reiky.
La meva petita va conèixer el món amb la intel·ligència emocional incorporada.
Això vol dir que ella té perfectament interioritzat a la seva energia tota la teoria de l’educació emocional. La seva gran feina és unir els dos mons: terrenal i espiritual i, trobar-ne l’equilibri.
Sempre em van dir que havia de ser més dura amb els meus fills. Que hagués d’haver-los donat unes quantes bufetades.
Des del meu punt de vista, no cal ser violents ni fer servir massa restricció, però tampoc ser massa permissius.
Hem de tenir clar que la unió dels pares, fa la força. S’ha de fer «pinya». Un, no ha de contradir l’altre. Mai discutir davant d’ells.
Hem de ser contundents, ferms, donar un bon exemple. Saber jugar a tirar i afluixar. Cada fill és diferent i no podem fer servir sempre la mateixa manera d’educar-los.
Si arriba una nova energia en el món terrenal, perquè tingui un començament més fàcil, és important i primordial que els nou mesos d’embaràs siguin acollidors en la seva primera casa: l’úter maternal.
Si el bebè és desitjat, i la gestació és viscuda amb plena felicitat i amor, el futur petit o petita, s’impregnarà de la força d’aquesta esplèndida energia i la seva ànima vestirà els seus colors.
Això permet al nouvingut tenir una llum especial que el farà confiar en la vida, en la gent. Tindrà un caràcter bonic i tindrà tendència a ser més sentimental que material.
Aquesta «sort», d’entrada, no dona origen a nens sense problemes. Només els ajudarà a tenir una actitud positiva que millorarà la visió dels fets quotidians. Farà que tot sigui més lleuger, i sabran que, per cert, tard o d’hora, tot anirà bé.
Per contra, si durant la concepció la mare se sent decebuda, rebutjada, enganyada, enrabiada i tots els adjectius despectius que poden haver-hi, a més plora i no troba consol, tots els sentiments i emocions que l’envolten seran el primer vestit del nouvingut, tot i que sigui també desitjat.
Quan la criatura arribarà al món, no serà estrany que pateixi d’al·lèrgies, pell atòpica, i perquè no, tenir mal humor, ser bastant pessimista i rebutjar, inclús, la llet materna.
A la meva família també hem viscut situacions difícils. I l’educació emocional s’ha convertit en la nostra principal aliada. L’educació emocional m’ha permès tenir la tranquil·litat que, si em passes alguna cosa, ells tenen força i valentia per tirar endavant sols.
A més, qui es deixa abraçar per l’educació emocional, sabrà com transformar la nova xarxa neuronal, gràcies a la il·lusió retrobada i el compromís de tenir a les mans la responsabilitat de les seves accions i paraules, donant sempre la cara i, dient sempre, amb educació, tot el que sent.
Hem d’agafar les regnes de la nostra vida. Ser responsables econòmicament, laboralment i socialment.
Per qui té els fills grans, com jo, quan mirem el passat, ens preguntem com ens vam poder salvar dels entrebancs.
Personalment, la resposta és: amb constància, compromís, paciència i MOLT d’AMOR.
En aquest moment, afirmo que tinc la sort de sentir-me una filla, mare i àvia molt i molt enorgullida, sortosa i feliç.
Està clar que cada dia pot haver-hi un nou sotrac, un nou repte i, per entomar-lo, cal només confiança i tenir molt bon humor.
No podem escapar-nos del nostre pla de vida. Però podem triar com agafar-nos el temps que ens queda amb lliure albir.
Això farà la diferència.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.