Aquesta setmana començo amb una frase d’Alan Watts, filòsof britànic:
“NO PODEM SER MÉS SENSIBLES AL PLAER, SENSE SER MÉS SENSIBLES AL DOLOR”.
En molts dels meus escrits he parlat del fet de patir com a eina per fer-nos més forts, i fer el nostre creixement personal, no com una decisió, sinó com un factor que fa part de l’existència.
La qüestió no és que anem buscant de tot allò que ens provoca dolor, però amb la nostra actitud és el que ens torna com un bumerang.
Les nostres reaccions i els nostres pensaments són llançats cap amunt, a l’Univers. Aquest mateix ens farà tornar de volta i multiplicat tot el que hem fet, dit i pensat. Això és el bumerang.
Per això sempre he recordat: vigileu la vostra manera de respondre a la vida, amb actes i paraules i als vostres pensaments!
L’home és l’únic ésser que cau en la mateixa pedra dues vegades. I si no volem aprendre a les bones, ho farem a les dolentes.
Aquest conjunt, més la nostra conducta inadequada i les nostres idees de vida incorrectes, donaran a l’Univers el poder de provocar situacions incòmodes i amb disgustos, fins que no hem après la lliçó que amaga cada experiència.
Quan diem: abans d’apreciar el que tenim, l’hem de perdre, és just el significat de la locució d’Alan Watts.
No podem gaudir plenament de qualsevol cosa o persona, fins que no sabem com és la vida amb la seva absència!
Ens han de treure el que tenim (de la manera que sigui), per apreciar-ho i donar-li valor.
Aquest treure, correspon a patiment, tristesa, angoixa.
Però quan l’haurem superat, en sortirem més forts i més valents.
Ara, cadascú té el seu temps per sanar de les ferides.
La veritat és que hauríem de néixer i quedar-nos en l’etapa de la joventut amb la saviesa que acumulem amb l’edat.
Però si fos així, no viuríem al planeta Terra.
Éssers humans i animals aprenem amb les repeticions d’accions, és a dir: som de costums.
Si volem que els nens aprenguin a ser verbalment educats, el que hem de fer és:
1- sempre fer servir les gràcies i el si ús plau nosaltres, perquè ells puguin escoltar-ho i repetir-ho,
2- des de ben petits, recordar-los a CADA moment de demanar el que volen amb aquestes formes verbals.
Jo personalment, quan els meus nens em demanaven alguna cosa sense el si ús plau, contestava: «No»! I de seguida sortia la paraula màgica.
Quins valors hem de tenir perquè els nens es vagin educant socialment i emocionalment?
La paciència, l’amor i la humilitat.
L’amor sempre l’hem de fer servir per a tot, a la nostra vida. És saber que tots som un. És entregar als altres el que voldríem per a nosaltres. És saber que tots som mereixedors de l’abundància i de la felicitat. És entendre que jo, com tots, tenim la nostra raó i no és absoluta. He de saber ajudar des del cor, sense expectatives i sense jutjar.
La paciència és aquell valor que hem d’integrar amb obligatorietat a la nostra vida per poder assolir els nostres desitjos. És acceptar el transcurs natural de la vida i els seus temps per entregar-nos el que és per a nosaltres.
La humilitat és aquella condició necessària que em posiciona en el mateix nivell de tots.
És poder tenir èxit, aconseguir objectius en silenci, sense cridar-ho als quatre vents. És reconèixer que no soc més que ningú. Que tinc límits i debilitats, com tota la gent.
La intel·ligència emocional diu que, l’única manera per aprendre, és passar per les experiències nosaltres mateixos.
Ningú les pot fer per a nosaltres.
Ningú ens pot treure el patiment, si és el mitjà que ens servirà per obtenir el nostre aprenentatge, ni els nostres pares.
Científicament, la neuroeducació, nascuda a finals del 1900, declara que es pot ajudar al sistema educatiu a millorar l’aprenentatge dels estudiants.
És unir ciència i pedagogia, per obtenir millor formació acadèmica pel millor funcionament de la memòria.
En definitiva, d’ençà que obrim els ulls en aquest món, la nostra vida és una contínua instrucció d’habilitats, és la successió de proves, de pràctiques i lliçons que se’ns proposen una darrere de l’altra, fins que no integrem els valors que ens falten.
Si volem continuar jugant amb el bumerang de la vida, fem-ho despertant aquesta consciència adormida, per tal que el seu retorn, sigui una cascada de pètals de roses perfumats, suaus i de colors.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.