La majoria de persones, dones, homes, i en gran nombre ara els adolescents, es concentren en fer exercici físic i dieta, només per aparentar un model de cos idíl·lic, que cridi l’atenció per una bellesa i perfecció exterior i res més.
És molt important fer activitat física i alimentar-se bé, però les motivacions han de ser altres.
Això no vol dir que hem de ser tots primets com fideus, la primesa no és signe de salut, perquè un cos prim, també pot estar atrapat en bloquejos emocionals que porten disfuncions.
Fer esport, permet educar-nos. Quan agafem aquest hàbit i agafem un compromís diari, primerament ens disciplinem, i segon, ajudem la ment a buidar-se de «soroll» inútil.
El benestar de la persona apareix quan ment, ànima i cos estan en equilibri.
L’esport és salut.
Quan la nostra ànima està bé, la nostra ment està en equilibri i el nostre cos reflecteix benestar.
Per què doncs dedicar-nos a treballar el nostre cos?
Perquè tot va en conjunt, perquè tot és sinergia, perquè tot és una cosa sola.
Recordem que som energia.
Quan ens movem, movem la nostra energia.
Ajudem els músculs, els òrgans, els tendons, les articulacions, els ossos, la pell, completament tot el cos, tant el visual com l’interior. I, sobretot, buidem la ment. Quan estem fent esforç físic, deixem de pensar i això, és la finalitat del nostre estar bé.
Hi ha una estructura subcortical del cos de la mida d’una ametlla situada en la part interna del lòbul temporal i que pertany al sistema límbic: l’amígdala.
Per més petita que sigui, té unes funcions de rellevant importància.
La més important és que anticipa la nostra reacció de sobreviure davant un perill.
Si tenim endavant un lleó, l’amígdala ens donarà l’ordre de fugir perquè ja ha anticipat el perill.
Està totalment vinculada a les emocions.
Quan té una mida gran, comporta trastorn en l’àmbit emocional, per tant, tenim dificultats en prendre decisions i serem poc hàbils en solucionar entrebancs emocionals.
La solució és disminuir la seva dimensió.
Per equilibrar la seva mida és tan senzill com:
– fer exercicis físics. Ens hem de cansar. Podem córrer, anar al gimnàs, caminar de pressa, ballar i qualsevol moviment que ens ajudi a esgotar-nos.
– meditar: respirar conscientment per viure en el present, en «aquest moment mateix».
Moltes vegades l’ésser humà no obre la seva percepció.
Com ja vaig dir, no tot es pot comprar al supermercat.
Vull dir que, tot el que ens pot ajudar a estar en harmonia amb nosaltres mateixos, està a l’abast de tots i no val diners.
Practicar el silenci, aprendre a respirar amb consciència, córrer, caminar, ballar, menjar sa, res de tot això val euros.
Afirmo, també, que és més fàcil comprar que no posar-se a treballar per assolir el nostre canvi emocional, és a dir, canviar la nostra vida completament.
M’acomiado amb aquestes reflexions: cal afegir bons hàbits al nostre dia a dia i, si jo puc, tothom pot!
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.