“La dualitat és la propietat o el caràcter de què és doble o conté en si dues naturaleses, dues substàncies o dos principis”, aquesta és la definició que proposen a la web significados.com . Si recorrem a expressions més simples i quotidianes: bé i mal, yin i yang, sol i lluna, dia i nit, i així totes les paraules que tenen el seu antònim.
Sempre s’ha parlat de dualitat en el món emocional. I perquè serveix? Per equilibrar.
No pot haver-hi el blanc sense el negre, la llum sense la foscor, la lluna sense el sol, donar sense rebre, el cel i la terra, per exemple. És un argument obvi i coherent. Tot a l’Univers està en equilibri. I perquè hi hagi aquest balança, necessitem els pols oposats de les coses.
Un refrany diu que: «els pols oposats s’atreuen». És veritat que el primer que sabem fer és queixar-nos. I per a tot: a l’estiu fa massa calor, a l’hivern massa fred, massa feina o avorrits per no tenir-ne, fills petits i molt d’estrès, i quan són grans i marxen, ens sentim massa sols.
Em pregunto si ens sentim feliços, simplement per estar vius.
Si l’altra cara de la moneda ha d’existir, per donar-nos aquesta justesa vital, per què protestem tant? El que hem de fer és ser conscients que hem d’esforçar-nos a viure d’una altra manera.
Hem de tenir una força de voluntat brutal i ens hem d’aplicar-ho, costi el que costi, per entendre que hem de canviar els nostres costums equivocats.
Hem de tenir lucidesa per saber que som responsables de les nostres vides i que si volem viure-la plenament, hem d’acceptar tot el que arriba tal com és. S’ha d’eliminar la protesta. Hem de sentir-nos bé, tant si plou com si fa sol. Sé que costa molt fer aquesta mutació de pensament, però és vital i necessari.
Al matí, en llevar-nos, podem començar-lo donant les gràcies al nostre cor per continuar bategant i regalar-nos un nou dia. Agrair al llit el descans que ens ha aportat. Donar gràcies a l’aigua que neteja el nostre cos. Agrair tot el que ens proporciona la vida per viure bé en aquest Planeta.
Donar les gràcies a totes les persones que tenim a la nostra vida. A la feina, al sostre que tenim. A tot! Si comencéssim per aquí, se’ns obririen les portes del nou camí terrenal.
Què és el primer que dieu quan us aixequeu al matí, encara sota els llençols? «Encara avui he d’anar a treballar! Quina calor insuportable que fa! A veure per a on cauran avui!», etc.
Ser així de pessimistes i inharmònics és el pitjor que podem fer. L’única cosa que provocarem és permetre a la vida que ens doni el que estem pensant i malauradament, sentint.
Pensem, parlem, sentim i materialitzem.
Quan anem a dormir quin costum tenim? Si ens adormim irritats, ens llevem igual. Doncs, cuidem els últims moments del vespre, abans de tancar els ulls, si volem obrir-los el matí següent sentint-nos bé.
Aquests rituals són tan senzills que normalment no hi pensem. A més, són gratis. I, per aquest motiu, tampoc entenem la seva eficàcia. Estem massa acostumats a comprar i a pagar per tenir el que normalment volem. El que no sabem és que el que més necessitem és el que més ens costa d’assolir. I, tot el que hem d’interioritzar és que no podem trobar a les estanteries dels supermercats el valor de voler canviar els patrons i els mitjans per fer-ho. No es poden comprar.
Hi ha a l’abast de tothom molta informació avui en dia. I, com ja vaig dir: el mestre compareix quan l’alumne està preparat. No us preocupeu. Tot passa perquè ha de passar. El fet que esteu llegint aquests articles, ja és evident que esteu fent un pas per millorar les vostres experiències. Heu decidit, encara que sigui en silenci, reconèixer la voluntat de creure que hi ha unes lleis que governen l’Univers i que ens donen una qualitat de vida si les comprenem i les acceptem.
O també ja heu despertat. I simplement les meves paraules vibren amb vosaltres.
Sigui com sigui, el més important és tenir una bona actitud per viure tot el que la vida ens ofereixi. Tot ens serveix: la pluja, el sol, les estacions, els animals, les persones.
Tota dualitat ens aporta equilibri. Ens fa entendre que tot és necessari, que com és a dalt, és avall. Els dies passen i sempre són amb sol i lluna. Sempre els mateixos, tot i que els núvols a vegades no ens deixen veure com brillen. I no passa absolutament res.
Res té importància. Totes són experiències per aprendre.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Ús envio una gran abraçada de Llum.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.