He estat reflexionant sobre els textos escrits anteriorment. L’educació emocional té un enorme ventall d’arguments. I de cada un d’ells, es poden escriure pàgines senceres de detalls i explicacions. A la base de tot, sempre i ha l’Amor per un costat i la Por per l’altra.
Tant un com l’altre són els sentiments que ens empenyen a fer o deixar de fer.
Normalment, l’Amor és el que ens fa construir, avançar. Amb l’amor tenim il·lusió, alegria, ganes d’actuar i tot surt com volem, simplement perquè ens impliquem i posem passió i compromís. Realitzem com una mena de somnis.
La por és l’altra cara de la moneda. Aquest sentiment ens bloqueja totalment i fa que ens estanquem, ens aturem i deixem de perseguir aquells somnis que tant hem anhelat.
Qualsevol idea o projecte que podem tenir, depèn de l’educació i de les creences que ens pertanyen, pot convertir-se en un malson si entremig permetem que s’instal·li la por.
Per què tenim por? Què és la por? És absència d’Amor. Tot allò en el que no tenim sentiment d’amor, és perquè permetem la presència de por.
Tenim por perquè en el passat, qualsevol persona va jugar amb els nostres sentiments i ens va fer creure que no som prou bons per fer tot el que volem i que havíem de vigilar tot el que fèiem per no acabar fracassant. Bàsicament, baixant-nos l’autoestima contínuament.
Sembla increïble que les paraules no tinguin importància.
Els nostres pares, avis, per exemple, al parc ens podien haver prohibit jugar a segons què i com, posant-nos davant el perill: no pugis al tobogan per la perxa perquè pots caure! No et quedis dret al gronxador, perquè pots caure! No facis això, no facis allò, perquè tot és perillós i NO en saps! Conduir no és per a tu, perquè t’atabales de seguida! No pots fer aquell esport perquè ets feixuc! I quan feies alguna cosa, després es reien de tu i et deien qualsevol estupidesa per fer-te sentir ridícul i ningú et sostenia, tant entre professors, companys, amics, etc. O frases com: «jo de tu no marxaria perquè si plou no gaudiràs del cap de setmana i, amb la sort que tens…».
Tot era: «NO»! «I siii…». «No ets prou bo per fer res perquè no tens qualitats per fer-ho»! NO VALS! NO ETS MEREIXEDOR!
Aquest era el missatge. I això és el que moltes persones tenen gravat i no poden tenir iniciatives, ni desitjos, ni sentir-se digne de tot el que més tenim al cor. Potser un viatge senzill, emprendre un nou camí de vida, canviar de feina, canviar de ciutat o de vida totalment. I pensar a tenir qualsevol experiència nova, que ens aporti felicitat.
La majoria de persones, treballen en qualsevol feina, perquè generalment i malauradament, no arriben a assolir la feina dels seus somnis, per aquestes mateixes raons. Viuen una vida passiva, conformista, de casa a la feina i al revés i poca cosa més però sobretot, arribant justets a final de mes.
Quins orígens tenen? Quins pares tenen? Com parlen i quin caràcter tenen aquests pares? Mirant sobre tot això, ja sabem el futur d’aquestes persones o nens. «Digue’m amb qui vas i et diré qui ets». Si no tens unes ganes brutals d’aconseguir un futur de somnis teus, i de deixar anar la motxilla de càrregues familiars que portes de tota la vida, mai seràs feliç. No pots viure una vida passiva, una vida imposada, basada en la por que tot vagi malament i que ni facis l’intent de canviar el ja coneixes i que no t’aporta res.
Creus que és convenient no intentar-ho? Creus que no arribaràs en lloc de veritat si t’ho proposes? I quina importància té el fes-nos mal? Jo no deixaria que ningú em manipulés.
Mai he deixat que ho fessin i sempre faré el que sento. Potser, no serà l’indicat, però ho faré perquè jo ho decideixo i ningú ha de ser amo de la meva vida.
Els fracassos, si així els volem anomenar, són la base de l’èxit. No conec a ningú que no hagi arribat després d’haver caigut a terra. No conec a ningú que hagi triomfat després d’haver «patit», després d’entrebancs, d’enfonsar-se una i una altra vegada sense tornar a intentar-ho!
Por, a què? Si no sento sentiments i emocions, no estic viu. Si visc he de tenir en compte que hi ha tota una sèrie de riscos i perills o no, als que m’he d’enfrontar amb valentia, sempre. Prenc decisions i soc responsable de les conseqüències. Amb el cap ben alt i sentint la meva experiència primerament, respirant-la, envoltant-me de tota emoció. Que senti les papallones a l’estómac, el cor bategar quasi a sortir del tòrax, suant, amb ganes de plorar i riure. I dir-me: «estic vivint, em sento lliure i feliç»!
Val la pena viure, sempre. La vida és una paràbola, ara estàs amunt, ara a baix i continues fluctuant. I, en aquest viatge d’emocions, vas aprenent el que necessites, però sobretot despertaràs a la vida! Fes-te arrossegar de la vida, i la vida t’oferirà unes muntanyes russes de color, d’eufòria, de letícia que mai has provat, pot ser per por, i a què? Ni tu saps a què. Això no obstant, t’ho van inculcar.
Doncs, respira a fons. Tu pots! Tu t’ho mereixes. És com quan portes una samarreta que et colla i de cop te la treus. Aquesta sensació d’alliberació, de sentir, de respirar a pulmons ben oberts.
Són sensacions màgiques. La vida és màgica.
Tanca els ulls, respira i sents el que el teu JO, la teva ànima vol de veritat i sobretot, fes-li cas! Això és viure una vida plena per sentir-te feliç i contagiar tot el teu entorn.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Ús envio una gran abraçada de Llum.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.