L’Ajuntament ha posat en marxa grups de suport psicològic i emocional per ajudar-los a sentir-se acompanyats i també hi participen els ucraïnesos que ja fa temps que viuen a la població
D’ençà que va començar la invasió d’Ucraïna, ja han arribat al municipi més d’una vuitantena de refugiats, la gran majoria dels quals són mares amb fills.
L’Ajuntament ha començat a fer grups de suport psicològic i emocional per als refugiats que arriben al municipi, i també pels qui fa temps que viuen al municipi amb l’objectiu de fer xarxa entre ells i crear vincles.
La finalitat és ajudar-los a sentir-se acompanyats, detectar quines necessitats tenen i crear vincles entre ells. “Volem reduir l’afectació que pateixen i disminuir la seva vulnerabilitat”, explica una de les psicòlogues de la unitat de crisi, Verònica Brea.
“Som persones socials, és important tenir suport i més encara en situacions com aquestes, en què hi ha gent que s’ha quedat sense res”, diu Brea.
Compartir emocions, expressar-se i veure que no estan sols
Viktoriia Oriian té 34 anys i ara fa una setmana va arribar a Platja d’Aro. El dia que la primera bomba va caure a Kíiv, on té una escola de música, va marxar-ne amb la seva filla d’11 anys. Va trigar quatre dies a arribar a Polònia, i des de Varsòvia va volar amb avió fins a Catalunya. A Platja d’Aro, ella i la seva filla viuen amb una família que les ha acollides. Tenen un amic en comú, però entre ells no es coneixien.
Després que s’acabi la reunió del grup de suport, Viktoriia canta una cançó popular d’amor del seu país. Ho fa a la mateixa sala del centre cívic on s’han trobat una quinzena d’ucraïnesos i dues psicòlogues. Per a ella, en certa manera, el cant és una catarsi. Com també haver pogut compartir aquesta estona amb els seus compatriotes. I amb gent que, com ella, la guerra els ha fet deixar enrere tot allò que tenien.
“He pogut compartir les meves emocions amb gent d’Ucraïna, expressar-me i veure que no estic sola”, explica Oriian. Durant la trobada, ha pogut obrir-se i exposar què és allò que la preocupa més. “La meva vida, i la del meu país, ha canviat d’un dia per l’altre; la meva família s’ha quedat a Ucraïna, havia perdut la connexió amb ells i, tot i que ara l’he poguda recuperar i sé que estan bé, no estic tranquil·la”, diu.
A través del grup de suport, les psicòlogues intenten ajudar els refugiats a afrontar aquestes situacions. “Valorem quines necessitats tenen i mirem de reforçar les estratègies per reduir l’afectació que pateixen”, concreta Brea. Tant ella com la seva companya són psicòlogues especialitzades en crisis i emergències.
“A mesura que es van presentant i narren les seves vivències, intentem saber quines eines d’autoprotecció psicològica els calen”, diu Verònica Brea. Sobretot, concreta, tenint en compte que als refugiats se’ls han ensorrat tots aquells pilars bàsics: “L’habitatge, la sensació de seguretat, els aliments i la roba”.
Crear xarxa
En paral·lel a l’ajuda psicològica, el grup de suport emocional també busca que uns i altres facin xarxa. “Es podran crear vincles entre ells i això és molt important”, explica la psicòloga. “Som persones socials i en situacions com aquestes cal tenir suport; sobretot, i més encara, en el cas de gent que com ells s’ha quedat sense res”, afegeix Verònica Brea.
Els grups de suport també s’obren a aquells ucraïnesos que fa temps que viuen al municipi. Vitaly Pyshko fa més d’una dècada que va arribar-hi. S’ha bolcat a ajudar els refugiats en tot allò que li és possible. Agraeix, sobretot, el suport que ha rebut per part del consistori i dels veïns. “Fem pinya i intentem gestionar aquesta situació tan difícil de la millor manera que podem”, diu.
Pyshko diu que li ha anat bé poder participar en el grup de suport. “Em sento molt identificat amb el que passa, i moltes vegades m’imagino què faria jo si visqués una situació similar”, diu en referència a la guerra. “Tinc els pares a Ucraïna, ens truquem cada dia i miro molt les notícies per veure què està passant al país; per això, trobo que poder rebre aquest suport psicològic és molt important,” concreta.
Ell també sent “la responsabilitat” d’haver d’ajudar tots aquells qui han fugit d’Ucraïna pràcticament sense res. I que han deixat famílies trencades al darrere. “Em preocupa molt la situació; mig país està destrossat i veiem molta guerra”, lamenta Vitaly Pyshko. Per això, diu que li ha anat bé assistir al grup de suport. “Encara que nosaltres ja tenim la nostra vida aquí, ens sentim molt identificats amb la gent d’Ucraïna perquè hi hem deixat familiars o amics”, hi afegeix.
Una desena cada dia
D’ençà que va començar la invasió russa, a Castell-Platja d’Aro i S’Agaró hi han arribat més d’una vuitantena de refugiats ucraïnesos. I en pocs dies, el municipi ha passat de tenir-ne 270 d’empadronats a uns 360.
L’alcalde, Maurici Jiménez admet que “malauradament”, com que el conflicte s’ha recruat, el ritme d’arribades també s’ha intensificat. I que ara venen una desena de refugiats cada dia. La gran majoria, mares amb nens. S’estan a casa de familiars, coneguts o bé amb aquells qui s’han ofert a acollir-los.
Esther Salas és qui ha obert les portes de casa seva a la Viktoriia i a la seva filla. Explica que “és molt important” que s’hagi muntat el grup de suport, perquè permet que mare i filla es trobin amb altra gent que també passa per la seva situació. “Nosaltres, per més que vulguem, no acabem de fer-nos-en a la idea”, conta Salas.
“Sí que viuen a casa i les acompanyem en tot allò que podem, però el grup d’ajuda psicològica els permet tenir contacte i conèixer aquells qui parlen la seva llengua”, diu. Més encara aquests primers dies, quan la barrera idiomàtica encara és un fre. “La Viktoriia és superoberta, i tot i que anem fent amb el traductor a la mà, també és dur perquè no pots comunicar-t’hi com voldries”, admet Esther Salas.
“Continuarem donant resposta”
L’Ajuntament ha contractat el servei per la via d’emergència. “En paral·lel a aquelles fórmules d’ajuda més immediates, com les col·lectes o l’enviament de material humanitari, des de l’Ajuntament també hem volgut activar aquests grups de suport psicològic”, declara l’alcalde.
L’objectiu, concreta Maurici Jiménez, és oferir “un suport” a través de la xarxa que treballa per a la “cura comunitària” dels qui viuen a la vila. “Malauradament, en aquest cas, quan hi ha resposta significa que també hi ha necessitat; i mentre hi sigui, òbviament continuarem atenent-la”, diu l’alcalde.
En paral·lel als grups de suport emocional i psicològic per a ucraïnesos, l’Ajuntament també n’ha obert un altre per a residents russos. I depenent de com, també es planteja que es pugui fer alguna sessió mixta entre uns i altres.