Moltes vegades qüestionem el que fan els altres per millorar el seu estat emocional i els aconsellem que apliquin el nostre mètode perquè és el millor.
Al llarg dels anys, he pogut constatar que aquesta actitud és la més estesa, perquè és el que fem tothom, però també és la més equivocada.
La raó del perquè és molt senzilla. Les persones som completament diferents els uns dels altres. Sí que ens podem ajuntar per grups, però hi ha moltes classes de persones. Cadascú ha de buscar el que més vibri amb ell per saber si el que fa, el fa sentir a gust o no.
Per exemple, per mantenir l’amígdala en el seu volum adequat el que resulta efectiu és fer exercici físic i/ o meditar. L’amígdala és la neurona de la dimensió d’una ametlla situada en el lòbul prefrontal del cervell i que és el detector de les amenaces i de la por.
Fer exercici físic i/o meditar és correcte, però cadascú les farà de la manera que més vibri amb ella. Podem meditar asseguts de cames creuades, normal en una cadira, estirats al llit, a terra, amb grup, sols. Jo també medito caminant de pressa d’hora al matí. Per a mi, és concentrar-me en escoltar i sentir les meves emocions mentre el meu cos fa una activitat repetitiva amb inèrcia, fer dues coses a la vegada amb concentració, descarregant el que no necessito.
Cadascú troba la seva manera. Pot ser qualsevol activitat física. Hi ha qui li agrada caminar ràpidament, córrer, en bicicleta o qualsevol esport.
El que vibra significa el que més sentim, que ens fa estar bé, el que podem arribar a fer sense esforç mental i amb plaer.
Hi ha moltes meditacions, amb moltes veus que ens guien. Tampoc ens poden agradar totes, cadascú tria la seva. I així amb tot. El que fem ens ha de venir de gust perquè vibra amb nosaltres, perquè estem sintonitzats en la mateixa ona i estem còmodes.
Tot vibra amb nosaltres, les persones que ens agraden, les feines, els llocs, els animals, etc.
Per estar equilibrats i en el nostre propòsit de vida cal fer el que vibra amb nosaltres. És el que podem fer amb naturalitat i amor. No vol dir, però, que hem de deixar de dur a terme el que fem. Hem de fer qualsevol cosa que estigui al nostre abast per continuar vivint la vida terrenal, sense deixar de buscar el que dona sentit a les nostres vides, el que ens aporti més plenitud.
Quan despertem la consciència i volem trobar el camí pel nostre equilibri humà, hem de recordar que som éssers terrenals envoltats d’una vida material. Necessitem una casa, una feina, un cotxe o mitjans de transport. No sempre tenim el que volem, però podem educar les nostres paraules, els nostres pensaments i els nostres actes per encarrilar-nos vers el que més desitgem.
A mesura que vagi passant el temps, i la nostra educació emocional sigui més completa, descobrirem que som mags dels nostres desitjos. Mentrestant, malgrat que hagin de passar setmanes o anys per assolir els objectius, hem de continuar fent el que fem, encara que no ens acabi d’agradar, perquè hem de pagar factures, i necessitem els diners per viure en aquest món, sempre amb una bona dosi de bona actitud.
Sempre arribaran possibilitats per canviar quan estem preparats, sempre arribaran les persones correctes per agafar un nou rumb. La vida no s’estanca si no deixem que passi.
Quan posem en marxa el canvi, es posa en marxa un mecanisme que ens porta sempre en el lloc i amb persones adequades pels nostres propòsits.
Però sí, hem de canviar la nostra manera de parlar amb nosaltres mateixos i amb els altres, la nostra manera de pensar, la nostra total implicació en voler una vida diferent. Estar farts d’estar farts! Tocar fons i dir prou.
Començo, en aquest punt, a esforçar-me per somriure fins que sigui un somriure que surti amb naturalitat i a esforçar-me de demanar-me que és el que faria per encendre la meva il·lusió, d’activar-me a fer el que em regala ganes de riure, respirar profundament, a sentir-me fort i ple d’energia. Allà anem!
El proverbi “ande yo caliente, riase la gente”, és el més adequat.
Som energia en un cos físic. Les energies vibren constantment. Respirem aquestes energies. Que vibrin amb nosaltres les vint-i-quatre hores. Cada dia del temps que ens quedi per gaudir en el planeta Terra.
Escoltar la nostra ànima és el millor regal que ens podem fer i, fer-li cas, encara més.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Ús envio una gran abraçada de Llum.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol